La interculturalitat és el procés d'interacció entre cultures diferents quan totes menys una solen ser fruit de la immigració i que conviuen en un mateix territori. És el procés d'interacció entre cultures en una situació de multiculturalitat.
El que defensa l'interculturalisme és desenvolupar una cultura cívica comuna basada en els valors de la democràcia, la llibertat i els drets humans, que les diferents cultures han de respectar.
Segons la UNESCO, la interculturalitat és entesa com totes aquelles relacions evolutives entre diferents grups culturals, la interacció equitativa de diverses cultures i la possibilitat de crear noves expressions culturals compartides, així doncs, el repte més important és ser capaços de dissenyar i implementar noves estratègies de gestió de la diversitat.
Tot el que s'ha anomenat anteriorment, dona capacitat a un procés de comunicació intercultural el qual comporta una interacció entre diferents valors, normes de comportament i formes de percebre la realitat. Aquesta interacció dona lloc a una necessitat de desenvolupar competències interculturals, ja que si no fos així, les diferències interculturals derivarien a motius de conflicte com a causa dels diferents valors.
És molt important tenir present l'article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans el qual diu:«Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició».
Etimologia Interculturalitat és una paraula composta que prové del llatí "inter" (entre) i "cultura" (resultat o efecte de cultivar els coneixements humans) i significa: “interacció entre cultures”.
Per entendre millor el concepte d'interculturalitat, s'han d'entendre també els diferents conceptes que la defineixen:
Cultura: Creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà. La cultura depèn de cada societat, del temps, l'espai, o àmbit geogràfic, determinats d'un grup humà.
Raça: Fa referència a les característiques físiques hereditàries que té cada població en concret.
Ètnia: Fa referència a la nacionalitat, al llenguatge i als trets racials i/o religiosos, és a dir, als factors culturals.
Minoria: Grup marginat o vulnerable que viu a l'ombra de poblacions majoritàries amb una ideologia cultural diferent i dominant. Comparteix valors i fonts d'autoestima provinents de fonts diferents a les de la cultura majoritària.
Origen i antecedents La interculturalitat és un dels conceptes més reanomenats en diversos àmbits acadèmics i d'acció social. Un gran nombre de trobades científiques i de publicacions s'han dedicat els últims anys a estudiar la idea des de diferents perspectives. Parlem d'un concepte clau de la modernitat, de la cultura, de la comunicació i també de la convivència.
El sorgiment dels moviments com el feixisme i el nazisme van difondre el sentiment de superioritat de la seva raça '“ària” per justificar el genocidi que van exercir contra els jueus, gitanos i sobre aquelles persones amb una malaltia congènita o que patien algun tipus de discapacitat física. Com a resposta mundial a això, van aparèixer moviments de suport a favor de la diversitat, la tolerància i la interculturalitat, no només ètnica sinó també en altres categories, entre elles la sexual.
En l'àmbit d'organismes mundials es forma la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura) l'any 1945, any en què acaba la Segona Guerra Mundial. El final d'aquest conflicte va suposar l'inici del camí cap a la diversitat cultural, gràcies en part a la creació d'aquesta organització, la qual des d'aquell moment s'encarregà de la protecció de la diversitat cultural i també del diàleg intercultural. A més a més, els moviments socials de la dècada de la postguerra l'any 1960 van reviure l'interès per la diversitat.
Giner, Lamo de Espinosa i Torres (1998) en el seu Diccionario de Sociología descriuen l'aparició del terme en els segles i com un dels objectius propis de l'humanisme. Tot i això, no és fins a la primera meitat del quan cultura i interculturalitat es troben en la “comunicació intercultural”.
Segons Sáez Trujillo (2002), Marvin Harris en el seu llibre Antropología Cultural explica que tot i que l'interès per la cultura apareix des de l'antiguitat quan es trobaven dos grups culturals, no és fins a la il·lustració que no apareix l'intent sistemàtic d'estudiar la cultura.
Segons Sáez Trujilo (2002), Rodrigo Alsina (1999) realitza el primer treball específic en interculturalitat a finals dels anys cinquanta en l'obra de E. Hall (1959). Segons Rodrigo Alsina, a Espanya la interculturalitat apareix en els anys noranta a la Universitat Espanyola fonamentalment en Ciències de l'Educació i Ciències del Llenguatge. La interculturalitat s'ha convertit en poc temps en un objectiu d'ensenyança i aprenentatge paral·lel a la competència comunicativa pròpia.
La construcció de la interculturalitat Per ser capaços de parlar d'interculturalitat com a tal, cal explicar quines són les característiques bàsiques que la integren, és a dir, tots aquells components que permeten que la interculturalitat basada en el respecte, la diversitat i el diàleg es transporti a àrees pràctiques i reals.
Tolerància: És el valor del respecte, l'acceptació i l'estima de la rica diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d'expressió. Fonamenten la tolerància el coneixement, l'actitud d'obertura, la comunicació i la llibertat de pensament, de consciència i de religió. La tolerància és la virtut que fa possible la pau, contribueix a substituir la cultura de guerra per la cultura de la pau.
Pluralisme: Parlem de pluralisme, en aquest cas pluralisme cultural, quan acceptem que és possible conviure amb societats, grups i ètnies diferents. I a més sense deixar que cap grup perdi la seva identitat i cultura pròpia.
Multiculturalisme: El multiculturalisme implica reconèixer els drets de les ètnies minoritàries i que aquestes puguin tenir pròpies creences, pensaments i costums de manera lliure, sense que uns influeixin sobre els altres. No entén la diversitat la coexistència de diferents tradicions culturals dins d'un mateix territori com un problema, sinó com un aspecte positiu i beneficiós.
Relacionant els conceptes anteriors amb el d'interculturalitat observem que tenen una gran relació entre ells. Si som capaços d'integrar aquests valors, aconseguirem un interculturalisme social que permetrà que cada vegada convisqui una diversitat de cultures més gran en un territori que afavorirà la connexió d'aquests valors fonamentals.
Una comunicació intercultural és essencial i comporta conèixer, entendre, empatitzar i interessar-se amb una cultura diferent, no només a través de la llengua, és a dir de la comunicació verbal, sinó d'una manera més extensa i complexa. Per això, cal veure-ho i entendre-ho com una font d'enriquiment, fomentant així una competència intercultural. Tenir una competència intercultural suposa doncs, tenir interès per conèixer una cultura sense rivalitats i comprenent totes les diferències que puguin haver-hi.
Així doncs per arribar a construir una societat acollidora i respectuosa amb tothom hem d'entendre la cultura com un fet social, d'interacció i basat en la diversitat i l'aprenentatge mutu amb les cultures diferents de la nostra.
Cap cultura hauria de ser subjecte d'inferioritat de condicions, ja que això comporta problemes de convivència a la societat. Hi ha tres característiques bàsiques que s'haurien de tenir en compte:
Totes les persones tenen la mateixa importància i mereixen el mateix respecte. Com a éssers culturals, les persones són diferents, ja que posseeixen diferents formes de veure i fer les coses. Cap forma de veure i de fer les coses mereix superioritat o dominància.
La importància de la interculturalitat La interculturalitat busca transformar la realitat en termes d'aprenentatge democràtic en la convivència, també busca la valoració positiva de les diferències i el reconeixement de les institucions escolars com a espais de creixement personal i comunitari.
L'educació intercultural té una gran importància com a promotora d'una ciutadania democràtica, reflexiva i crítica, en el marc de societats cada vegada més interconnectades entre si, però amb més pors i resistències a l'accelerat canvi social.
La interculturalitat en el nostre país, com en la resta de països de l'entorn europeu, es constitueix com una opció educativa i democràtica possible per gestionar adequadament problemàtiques com:
La reconstrucció d'identitats culturals plurals, La promoció activa de la convivència escolar, L'estímul en la formació inicial i permanent dels professionals de l'educació.
Tot això permetria encaminar-nos cap a models educatius més justos, democràtics, solidaris i de qualitat i cap l'aprofitament de la diversitat cultural.
Context actual El dia mundial de la diversitat cultural per al diàleg i el desenvolupament se celebra el dia 21 de maig des de l'any 2001 gràcies a la firma de la Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural. El dia ofereix una oportunitat d'aprofundir les nostres reflexions sobre els valors de la diversitat cultural per aprendre a poder conviure millor tots junts.
Aquesta declaració posa èmfasi en la necessitat que els governs disposin d'un marc normatiu per promoure la diversitat cultural mitjançant l'establiment de drets i obligacions, així com de programes que fomentin la comunicació, exhibició i difusió de materials de contingut cultural, sense tractar-los com a productes o béns de consum; alhora que promou i preserva aquesta diversitat existent.
Polítiques d'integració, igualtat i accés a la ciutadania No podem oblidar que en aquests últims temps estem rebent un nombre creixent d'immigrants i de refugiats, molts dels quals són menors estrangers no acompanyats (MENA) El repte social i pedagògic és enorme per continuar oferint una educació inclusiva de qualitat, apostant per l'èxit acadèmic de tot l'alumnat, així com pels valors de sostenibilitat, cultura de pau, igualtat de gènere i justícia social. miniatura|Dues nenes de diferent cultura i ètnia agafades de la mà. Assumir i tenir clara l'arribada de moltíssimes persones procedents d'altres països, amb costums, llengües i religions diferents és un desafiament per a les polítiques d'integració de les societats d'acollida.
Mesures d'acció positiva Per aconseguir la igualtat, és necessari reconèixer la diversitat i promoure la participació de tots i totes en condicions equitatives, perquè com va dir Boaventura Sousa Santos:
"Les persones i els grups socials tenen el dret de ser iguals quan la diferència els inferioritza i el dret a ser diferents quan la igualtat els descaracteritza".
Les mesures d'acció positiva són un dels diversos mecanismes que podem utilitzar per garantir una major participació ciutadana. L'acció positiva, pot ser definida, segons el Comitè Per a La Igualtat Entre Homes I Dones del Consell d'Europa, com una estratègia destinada a establir la igualtat d'oportunitats per mitjà d'unes mesures temporals que permetin contrastar o corregir les discriminacions, això ajuda a desenvolupar el principi d'igualtat d'oportunitats i tendeix a corregir les desigualtats.
El que avui coneixem com acció afirmativa o acció positiva té el seu origen en el Dret antidiscriminatori que apareix en conseqüència de les denúncies de la població afroamericana, i altres minories i moviments de protesta social en la dècada dels 80 als Estats Units.