és un geògraf i assagista francès.
Trajectòria Nascut a Montreuil, Guilluy va créixer al barri de Belleville de París primer, i a la Courneuve després. Va obtenir un màster en geografia urbana a la Universitat de París I Panteó-Sorbona el 1987.« Comment une politique de rénovation peut aboutir à une déstructuration physique, sociale et sociologique d'un espace ? : de l’îlot XI à la ZAC des Amandiers : l'exemple de Ménilmontant », mémoire de maîtrise en géographie urbaine (dir. Jean-Philippe Damais et X. Grosse), Paris-I, 1987.
El 2017, va cosignar amb Jean-Pierre Chevènement, Michel Onfray, Natacha Polony i altres, una columna a Le Figaro titulada «Europe: la supranationalité a échoué, faisons confiance aux nations». També va ser membre de La Gauche populaire, un moviment proper però crític amb el Partit Socialista francès..
Pensament El seu treball en geografia social aborda les qüestions polítiques, socials i culturals de la França contemporània a través del prisma del territori. Guilluy està interessat en l'aparició d'una «França perifèrica» que s'estén des dels marges periurbans més fràgils de les grans ciutats fins a les zones rurals, incloses les ciutats petites i mitjanes. Subratlla que el 60% de la població i les tres quartes parts de les noves classes treballadores viuen ara en aquesta «França perifèrica», lluny de les ciutats globalitzades.« Le livre de gauche qui inspire la droite » , Grégoire Biseau, liberation.fr, 30 mars 2012.
Aquesta França «invisible» a les preocupacions dels polítics formaria 60% de la població.« Christophe Guilluy, géographe, met en lumière “la France des invisibles” » , entretien, pelerin.com, 8 juin 2013. Contrasta així una nova burgesia rica, que viu als centres de les ciutats i aprofita al màxim els efectes del multiculturalisme, i la França de les zones periurbanes, on les tensions entre comunitats són més fortes i on la percepció de la diversitat i la immigració és completament diferent. Aquesta diferència de percepció s'expressa en el vot d'aquesta França «invisible» perquè «els aspectes identitaris compten molt en els cercles populars». Ha utilitzat aquesta teoria per a explicar l'auge de Reagrupament Nacional a l'Estat francès.
Obra publicada Atlas des fractures françaises, Éditions L'Harmattan, 2000 Atlas des nouvelles fractures sociales en France, Paris, Éditions Autrement, 2004, réédité en 2006 Cartes Fractures françaises, Bourin Éditeur, 2010 , repris en « Champs Essais », Flammarion, en 2013 L'Annuel des idées 2009, Bourin Éditeur, 2009 Plaidoyer pour une gauche populaire : la gauche face à ses électeurs, Éditions Le Bord de l'eau, 2011 La France périphérique: comment on a sacrifié les classes populaires, Flammarion, 2014 Prix des Impertinents ; le jury a tenu à distinguer « le travail de ce géographe indépendant, homme de gauche mais esprit inclassable, qui ose mettre le doigt où les plaies de la société française font mal. »
No Society. La fin de la classe moyenne occidentale, Flammarion, 2018, 196 p. Le temps des gens ordinaires, Flammarion, 2020, 322 p. Dialogue Périphérique, avec Sacha Mokritzky, éditions du Zinc, 148 p. . Les dépossédés, L'instinct de survie des classes populaires, Flammarion, 2022, 204 p.
Referències
Categoria:Persones de Montreuil (Sena Saint-Denis) Categoria:Alumnes de la Universitat de París I Panteó-Sorbona Categoria:Geògrafs francesos Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Assagistes francesos del segle XXI Categoria:Assagistes francesos del segle XX Categoria:Escriptors de l'Illa de França Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1964