Alain Pâris, (París, 22 de novembre, 1947), és un director d'orquestra i musicògraf francès.Alain Pâris : portrait et biographie sur France Musique [archive] », sur France Musique (consulté le 6 août 2019)
Biografia Alain Pâris es va formar com a pianista amb una alumne d'Alfred Cortot, Bernadette Alexandre-Georges, mentre obtenia la llicenciatura en dret. Va estudiar direcció amb Pierre Dervaux, Louis Fourestier, Paul Paray i Georg Solti i va guanyar el primer premi al concurs internacional de Besançon el 1968.Attitude, «Alain Pâris, journaliste et auteur sur le site de La Lettre du Musicien [archive]», sur www.lalettredumusicien.fr (consulté le 6 août 2019) Va ser el guanyador més jove durant trenta-set anys abans de ser destronat per Lionel Bringuier.
Ajudant de Michel Plasson al Capitole de Tolosa, va ser director principal a l'Òpera del Rhin (1983-1987) i professor de direcció al conservatori amb influència regional d'Estrasburg (1986-89). Va dirigir la majoria de les principals orquestres franceses (Orchestre de Paris, orquestres de Radio France, Lió, Estrasburg, Lille, Metz, Bordeus, etc.) i va desenvolupar una carrera internacional, sobretot com a convidat habitual de la Capella de Sant Petersburg (1993-1999), la Bilkent Symphony Orchestra d'Ankara (1998-2000), la Filharmònica Georges Enesco de Bucarest (1999-2011), l'Orquestra Estatal d'Atenes (2002-2004), de l'Orquestra Filharmònica del Líban (des de 2002).
És convidat a Alemanya (Dresden i Karlsruhe), a Suïssa (orquestres de la Suïssa francòfona i la Suïssa italiana), a Itàlia, Espanya, Portugal, Finlàndia, Rússia, Polònia, Hongria, Lituània, Estònia, Eslovènia , Eslovàquia, Grècia, Turquia, Líban, Egipte, Turquia, Mèxic, Argentina (Teatro Colón de Buenos Aires), Sud-àfrica, Xina, Hong Kong, Macau, Singapur...en total, gairebé un centenar d'orquestres en més d'una trentena de països diferents.
Requerit pel seu coneixement del repertori francès, també va impartir classes magistrals a tots aquests països i forma part de jurats de concursos internacionals. Va crear o estrenar obres de Philippe Chamouard, Hugues Dufourt, Mikołaj Górecki, Iyad Kanaan, Bechara El-Khoury, Bruce Mather, Piotr Moss, Tristan Murail, Jacques Offenbach, Luis de Pablo, Yoshihisa Taïra, Toru Takemitsu, al costat de la seva carrera com a director d'orquestra, va ser productor de programes musicals a France Musique i France Culture de 1971 a 2010. Director musical de la temporada musical Pro Musicis i president del concurs Pro Musicis entre 2013 i el 2016, es dedica a compartir música amb públics desfavorits. El 2015, va fundar les Trobades Musicals de l'ESA a Beirut, de les quals és el director artístic (2015-2017).
Discografia Concerto pour piano de Massenet, Variations symphoniques i Les Djinns de César Franck, amb Idil Biret, piano. Bilkent Symphony Orchestra Ankara (Alpha) Pierre Wissmer: Symphonie n° 4, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Integral amb Naxos) Mozart: Concerto pour deux pianos, K 365, amb Roxana i Valentin Gheorghiu, Orquestra Nacional de la Ràdio Romanesa (Casa Radio) Philippe Chamouard: Symphonie n°7, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Hortus) Camille Saint-Saëns: Concerto pour piano n°5 "Égyptien, amb Muza Rubackyté, Lithuanian National Philharmonic, Vilnius (Doron) Pierre Wissmer: Concerto valcrosiano i Concerto pour piano n° 2, amb Georges Pludermacher, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Naxos) Philippe Chamouard: Symphonie n° 6 "La Montagne de l'âme" i Les Rêves de l'ombre, Orchestre philharmonique de Transylvanie (Triton) Philippe Chamouard:Symphonie n° 5 "Le Manuscrit des étoiles" i Le Portail céleste, Orchestre philharmonique "Mihail Jora" de Bacau (Indésens) Pierre Wissmer: Divertissement sur un choral, Concerto pour violon n°2 amb Eva Zavaro, Concertino pour trompette amb Romain Leleu, Concertino-croisière per a flauta amb Christel Raynaud, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Claves).
Publicacions Dictionnaire des interprètes et de l'interprétation musicale au xxe siècle, Paris, Robert Laffont, coll. « Bouquins », 2004, 5e éd., 1278 p. (ISBN 978-2-2210-8064-1 et 2-221-08064-5, OCLC 34515574)Alain Pâris et Jean-Michel Molkhou invités du Magazine [archive] », sur France Musique (consulté le 6 août 2019) Livrets d'opéra, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1991 ; rééd. 2013 Le Nouveau Dictionnaire des interprètes, Paris, Robert Laffont, coll. «Bouquins», 2015
Adaptació en francès Dictionnaire encyclopédique de la musique establert sota la direcció de Denis Arnold, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1988 Dictionnaire biographique des musiciens de Theodore Baker i Nicolas Slonimsky, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1995 Dictionnaire encyclopédique de la musique de chambre de Walter Wilson Cobbett, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1999
Referències
Enllaços externs Recurs relatiu a diversos àmbits: Radio France Alain Pâris [arxiu], a Les Têtes de l'Art (consultat el 13 de desembre de 2023)
Categoria:Nascuts el 1947 Categoria:Musicòlegs parisencs Categoria:Directors d'orquestra parisencs