Alice Hamilton (Nova York, 27 de febrer de 1869 - Hadlyme, Connecticut, 22 de setembre de 1970) va ser una metgessa, investigadora i autora estatunidenca. Va ser capdavantera en l'àmbit de la salut laboral i va ser pionera en el camp de la toxicologia industrial.
Hamilton es va formar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Michigan. La seva estada a Hull House a Chicago des de 1887 fins a 1919 la va posar en contacte amb moltes llars de classe obrera i amb els perills als quals s'enfrontaven aquelles persones en la vida laboral. Va ser professora de Patologia a la Facultat de Medicina per a Dones de la Northwestern University des del 1897. El 1919, va ser la primera dona nomenada per a un càrrec docent a la Universitat Harvard.
La seva recerca es va centrar en l'estudi de les malalties professionals i els efectes perillosos dels metalls i compostos químics de la indústria. A més del seu treball científic, Hamilton va ser una reformadora del benestar social, humanitària i activista per la pau. Va rebre nombrosos honors i premis, entre els quals el premi Albert Lasker pel Bé Públic. Hamilton va contribuir a millorar la seguretat en el treball i la seva regulació, i de vegades se li atribueix el fet que va portar a la fundació de l'Administració de Seguretat i Salut Ocupacional dels Estats Units.
Antecedents familiars i joventut Hamilton, filla de Montgomery Hamilton (1843-1909) i Gertrude Hamilton (el cognom de soltera de la mare era Pond) (1840-1917), va néixer el 27 de febrer de 1869 a Manhattan (Nova York). Va passar la infància a Fort Wayne (Indiana), on el seu avi, Allen Hamilton, un immigrant irlandès, s'havia establert el 1823. Alice Hamilton es va criar a la gran finca de la família del pare, que abastava una zona de tres illes del centre de Fort Wayne. La família Hamilton també va passar molts estius a Mackinac Island, (Michigan). La major part de la segona i tercera generació americana de la família Hamilton, que incloïa la família d'Alice, i els seus oncles, ties i cosins, vivien de la riquesa heretada de l'avi.Sicherman, Alice Hamilton, A Life in Letters, p. 14, 25. esquerra|miniatura|Les germanes Hamilton: Edith, Alice, Margaret i Norah Alice Hamilton va tenir tres germanes (Edith, Margaret i Norah) i un germà (Arthur, a qui anonmenaven «Quintus»), i ella era la segona més gran dels cinc. Edith Hamilton (1867-1963), educadora i directora de l'escola Bryn Mawr de Baltimore, va arribar a ser una autora reconeguda pels seus assaigs i llibres sobre les civilitzacions grega i romana antigues. Margaret Hamilton (1871-1969), com la seva germana gran Edith, va ser educadora i directora a l'escola Bryn Mawr. Norah Hamilton (1873-1945) va ser una artista que vivia i treballava a Hull House. Arthur (1886-1967), el germà més jove (ella tenia disset anys quan va néixer el germà petit), va ser escriptor, professor d'espanyol i degà adjunt per a estudiants estrangers a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign. Va ser l'únic germà que es va casar, però no van tenir descendència.Sicherman, Alice Hamilton, A Life in Letters, p. 11–13. miniatura|201x201px| Hamilton el 1893 (24 anys), l'any de graduació a la Facultat de Medicina de la Universitat de Michigan Els pares de Hamilton van educar a casa els seus fills des de ben petits.Weber, p. 31. Seguint una tradició entre les dones de la família, Alice Hamilton va completar la seva educació primària a una escola per a noies a Farmington (Connecticut) de 1886 a 1888. A més d'ella, tres de les seves ties, tres cosines i les seves tres germanes van ser alumnes d'aquella escola.
Tot i que Hamilton havia portat una vida privilegiada a Fort Wayne, aspirava a oferir algun tipus de servei útil al món i va triar la medicina com a forma de mantenir-se econòmicament.Weber, p. 31. Era una gran lectora i s'havia referit a la influència literària que va inclinar-la a la medicina, tot i que no havia rebut cap formació prèvia en ciència: «jo volia ser una metgessa missionera a Teheran, després d'haver estat fascinada per la descripció de Pèrsia a The Merv Oasis d' [Edmond] O'Donovan. Dubtava si mai podria ser prou bona com per ser una autèntica missionera, però si podia tenir cura de les persones malaltes, ho faria».
Després del seu retorn a Indiana des de l'escola de Connecticut, Hamilton va estudiar ciències amb un professor d'ensenyament secundari a Fort Wayne i anatomia al Fort Wayne College of Medicine durant un any abans de matricular-se a la Facultat de Medicina de la Universitat de Michigan el 1892.Weber, p. 32. Allà va tenir l'oportunitat d'estudiar amb «un grup notable d'homes»: John Jacob Abel (farmacologia), William Henry Howell (fisiologia), Frederick George Novy (bacteriologia), Victor C. Vaughan (bioquímica) i George Dock (medicina). Durant el seu darrer any d'estudi va formar part del personal del Dr. Dock, fent rondes, fent històries clíniques i treballs de laboratori clínic. L'any 1893 va obtenir el títol de medicina. alt=Alice Hamilton in an anatomy class, ca. 1893|esquerra|miniatura|Alice Hamilton en una classe d'anatomia, ca. 1893 El curs 1893-1894, ja amb el títol de medicina, Hamilton va fer un internat a l'Hospital Northwestern per a dones i nens de Minneapolis i a l'Hospital per a dones i nens de Nova Anglaterra a Roxbury, un barri als afores de Boston (Massachusetts) per obtenir una mica d'experiència clínica.Weber, p. 33. Ja havia decidit que no estava interessada per la medicina clínica i va tornar a la Universitat de Michigan el febrer de 1895 per estudiar-hi bacteriologia com a graduat resident i ajudant de laboratori de Frederick George Novy. També va començar a interessar-se per la salut pública.
La tardor de 1895, Alice Hamilton i la seva germana gran, Edith, van viatjar a Alemanya. Ella tenia previst estudiar-hi bacteriologia i patologia seguint el consell dels seus professors a Michigan, mentre que la seva germana tenia la intenció d'estudiar els clàssics i assistir a conferències.Weber, p. 43. Les germanes Hamilton es van enfrontar a una certa oposició als seus esforços per estudiar a l'estranger. Encara que Alice Hamilton va ser ben rebuda a Frankfurt, les seves peticions per estudiar a Berlín van ser rebutjades i ambdues van experimentar alguns prejudicis contra les dones quan van estudiar a les universitats de Munic i Leipzig.
Quan Alice Hamilton va tornar als Estats Units el setembre de 1896, va continuar els estudis de postgrau durant un any a la Facultat de Medicina de Johns Hopkins University. Allà va treballar amb Simon Flexner en anatomia patològica. També va tenir l'oportunitat de ser alumna de William H. Welch i William Osler.
Carrera professional Primers anys a la Hull House de Chicago El 1897 Hamilton va acceptar una oferta per ser professora de patologia a la Facultat de Medicina de Dones (Woman's Medical School) de la Universitat Northwestern de Chicago (Illinois). Poc després del seu trasllat a Chicago, Hamilton va complir un desig que tenia des de feia molt de temps: viure a Hull House, una casa d'assentament (settlement house) fundada per la reformadora social Jane Addams i Ellen Gates Starr. Hamilton ensenyava i investigava a la Facultat de Medicina durant el dia, i també era molt activa a Hull House, on va residir de manera permanent des de 1897 fins a 1919. Sobre com Hull House l'havia ajudada a trobar el seu veritable jo, va escriure: «…va satisfer tots els anhels, la companyia, l'emoció de noves experiències, l'estimulació intel·lectual constant i la sensació d'estar atrapada en un gran moviment que va aconseguir la meva lleialtat entusiasta». Hamilton va ser metgessa personal de Jane Addams i també va ser voluntària a Hull House per ensenyar anglès i art. A més de dirigir els clubs d'esgrima i atletisme masculí, va dirigir una clínica de revisions pediàtriques i visitava els malalts a casa seva.Weber, p. 34. També residien a Hull House la seva germana Norah, i una parella amiga. Hamilton va marxar de Chicago el 1919 en acceptar una plaça de professora ajudant a Harvard Medical School, però, fins a la seva mort, el 1935, cada any tornava a Hull House a la primavera i s'hi quedava diversos mesos.
Per la seva vinculació i treball a Hull House i vivint colze a colze amb els residents pobres de la comunitat, Hamilton va ser testimoni dels efectes que els oficis perillosos tenien sobre la salut dels treballadors mitjançant l'exposició al monòxid de carboni i la intoxicació per plom. Es va interessar cada cop més pels problemes a què s'enfrontaven els treballadors, especialment accidents i malalties professionals. Aquesta experiència també va fer que comencés a considerar com fusionar els seus interessos en la ciència mèdica i la reforma social per millorar la salut dels treballadors estatunidencs.
Quan la Woman's Medical School va tancar el 1902, Hamilton va ocupar un lloc com a bacteriòloga a l'Institut Memorial de Malalties Infeccioses, on va treballar amb Ludvig Hektoen, i va fer amistat amb la bacteriòloga Ruth Tunnicliffe. Hamilton va investigar una epidèmia de febre tifoide a Chicago abans de centrar la seva recerca en les malalties industrials.Sicherman and Green, p. 304. Algunes de les primeres investigacions de Hamilton en aquesta àrea van incloure intents d'identificar les causes de la febre tifoide i la tuberculosi a la comunitat que envolta Hull House.
L'estudi de la medicina industrial (malalties relacionades amb el treball) havia adquirit cada cop més importància perquè la revolució Industrial de finals del comportava nous perills en el lloc de treball. El 1907 Hamilton va començar a explorar la literatura existent a l'estranger i va adonar-se que la medicina industrial no s'estava estudiant gaire a Amèrica. Es va proposar canviar la situació i va publicar el seu primer article sobre el tema el 1908.
Recerca mèdica Hamilton va començar una llarga carrera en salut pública i seguretat en el treball el 1910, quan el governador d'Illinois Charles S. Deneen la va nomenar investigadora mèdica de la recentment creada Comissió d'Illinois sobre Malalties Ocupacionals. Hamilton va dirigir les investigacions de la comissió, que es van centrar en verins industrials com ara el plom i altres toxines. També va ser l'autora de l'Illinois Survey, un informe de la Comissió que documentava les conclusions sobre processos industrials que exposaven els treballadors a l'enverinament per plom i a altres malalties. Els esforços de la Comissió van donar lloc a l'aprovació de les primeres lleis per indemnitzar els treballadors a Illinois el 1911, a Indiana el 1915 i les lleis sobre malalties professionals a altres estats. Les noves lleis també obligaven els empresaris a prendre mesures de seguretat per protegir els treballadors.
El 1916 Hamilton era la principal autoritat dels Estats Units en intoxicació per plom.Sicherman and Green, p. 304. Durant la següent dècada, va investigar una sèrie de problemes per a diverses comissions de salut estatals i federals. Va centrar la seva recerca en els trastorns tòxics laborals, examinant els efectes de substàncies com ara colorants d'anilina, monòxid de carboni, mercuri, tetraetil plom, radi, benzè, disulfur de carboni i gasos de sulfur d'hidrogen. El 1925, en un congrés del Servei de Salut Pública sobre l'ús del plom a la gasolina, va declarar en contra de l'ús del plom i va advertir del perill que suposava per a les persones i per a l'ambient. No obstant això, es va permetre la gasolina amb plom. L'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA, de l'anglés Environmental Protection Agency) el 1988 va estimar que durant els seixanta anys anteriors, 68 milions d'infants van patir una alta exposició tòxica al plom dels combustibles que en duien.