fou un destacat membre de la Cosa Nostra italoamericana i siciliana durant el primer terç del . Emigrà als Estats Units al voltant dels anys vint i sent ja un reconegut criminal dins la jerarquia mafiosa siciliana. Un cop establert a Amèrica, Maranzano s'involucrà en negocis legals i il·legals com el contraban de licor durant la Llei Seca i passà a formar part del clan de Castellammare, que anys després acabaria dirigint.
Les tensions entre grups criminals italoamericans a Nova York van desembocar, el 1930, amb la coneguda com a Guerra de Castellammare, d'on Maranzano sortí victoriós després de l'assassinat de Giuseppe Masseria. Ell fou qui reorganitzà la Cosa Nostra seguint el model sicilià però després d'erigir-se com a cap de tots els caps o capo di tutti capi, Salvatore Maranzano és assassinat el 10 de setembre de 1931 dins la seva oficina de Manhattan.
Primers anys a Sicília Nascut el 31 de juliol de 1886 a Castellammare del Golfo, Sicília, Salvatore Maranzano fou el vuitè fill de Domenico Maranzano i Antonina Pisciotta. No es té massa informació de la infantesa i joventut de Maranzano però es coneix que, a diferència de molts joves sicilians de l'època, va rebre una educació de qualitat i fins i tot va assistir a seminaris per convertir-se en sacerdot de l'església catòlica. Gràcies a confessions com les de Joseph Bonanno i Charles Luciano, se sap que Maranzano parlava cinc llengües, entre elles el llatí, a més de ser un apassionat de l'imperi romà i, en particular, de Juli Cèsar.
El 1912 es casa amb Elisabetta Minore, germana de Salvatore Minore, un important cap criminal de la ciutat de Trapani, Sicília, conegut com a "Don Toto". A raó d'aquesta unió Maranzano és introduït als cercles mafiosos de Trapani i s'inicia la seva etapa com a membre de la delinqüència organitzada. Es creu que un cop dins el món criminal, Maranzano abandona els estudis i que gràcies a la seva bona educació, coneixements i maneres, força superiors a la mitjana de l'època, ascendeix ràpidament dins l'estructura criminal. Segons el testimoni de Melchiorre Allegra, Maranzano acabà convertint-se en cap criminal de tota la província de Trapani.
Etapa criminal als Estats Units En algun moment de 1915 Salvatore Maranzano és acusat d'haver estat involucrat en l'assassinat d'un policia però acaba sent absolt. Tot i l'absolució, Maranzano tenia la fama de ser un home de caràcter violent i molt proper a individus importants dins la jerarquia mafiosa siciliana. Gràcies a la seva capacitat i contactes, va convertir-se en un dels criminals més destacats de Castellammare del Golfo tot treballant per caps criminals com Salvatore Bonanno o Stefano Magaddino, pare i tiet, respectivament, de Joseph Bonanno.
Es desconeix quin fou l'any en que Maranzano decidí emigrar cap als Estats Units però se sap que va ser un cop acabada la Primera Guerra Mundial, el 1918, i principis dels anys vint. Del que sí hi ha constància és de l'entrada al país de la seva dona, Elisabetta Minore i dels seus 4 fills, Domenico, Antonina, Mariano i Angelo. Tots ells van arribar als Estats Units des de Palerm el 27 d'octubre de 1923 a bord del vaixell S.S. America i s'establiren al 93 de Truxton St., Brooklyn, on hi vivia Nicolo Maranzano, germà de Salvatore. Abans d'instal·lar-se definitivament als Estats Units, Maranzano hi va fer diversos viatges però retornà a Sicília per involucrar-se en un campanya política on donà suport al candidat Melchiorre Allegra el 1924.
No és fins al 18 de febrer de 1925 que Maranzano entra de forma oficial als Estats Units a bord del vaixell S.S. City of Seattle, que cobria la ruta entre L'Havana, Cuba i Miami, Florida. Salvatore Maranzano arriba als Estats Units com un criminal d'importància dins la jerarquia de la Cosa Nostra siciliana i poc després de desembarcar a Miami i retrobar-se amb la família a Nova York, viatge a la ciutat de Buffalo, on el cap criminal Stefano Magaddino l'introdueix a la comunitat d'immigrants provinents de Castellammare del Golfo, del que Magaddino n'era el cap. A finals de 1925, Maranzano es desplaça de nou a la ciutat de Nova York, en aquesta ocasió per presentar-se davant la comunitat d'immigrants de Castellammare del Golfo establerta a Brooklyn. És en aquesta trobada on coneix individus com Nicola Schiro, cap criminal de Nova York, o Joseph Bonanno, entre d'altres.
Llei Seca (1920 - 1933) El 25 de febrer de 1926 Maranzano creua la frontera entre els Estats Units i el Canadà i declara que és propietari d'una granja d'unes cinquanta hectàrees ubicada a Saltfleet, una comunitat fructícola del sud-est de la ciutat de Hamilton. En realitat, l'adquisició per part d'individus com Maranzano de grans extensions de terreny i propietats al Canadà, prop de la frontera amb els Estats Units, fou una pràctica habitual durant l'època de la Llei Seca ja que eren utilitzades com a destil·leries i magatzems de licor clandestí per posteriorment ser introduïts de contraban. Per a Maranzano, la compra d'una propietat a la localitat canadenca de Hamilton tenia sentit si es té en compte que aquest era un territori on hi operaven famílies criminals originaries de Castellammare com els Mazzara, DiBenedetto o Palmeri, tot ells aliats de Magaddino.
A més de la finca de Saltfleet, el 1928 Maranzano amplia el seu negoci de contrabandista de licor amb la compra d'una granja i vil·la d'estil colonial a Wappingers Falls, comptat de Dutchess, Nova York, i que serví com a punt de distribució un cop el licor clandestí entrava als Estats Units. Maranzano és qui catapulta Joseph Bonanno dins l'estructura criminal de la delinqüència organitzada a Nova York, convertint-lo en la seva mà dreta i en l'encarregat de supervisar les operacions de contraban de licor als estats de Pennsylvània i Nova York.
A finals dels anys vint, Maranzano esdevé el sotscap del clan de Castellammare de Brooklyn i Manhattan, just per sota del cap Nicola Schiro. La fama de Maranzano dins la Cosa Nostra siciliana i la seva capacitat d'adaptació als Estats Units, amb l'establiment d'una xarxa de negocis legals a més de ser el soci majoritari d'un dels conglomerats de destil·leries clandestines més importants, van catapultar la seva figura, no només dins el mateix clan o família, sinó també dins de l'entramat criminal de Nova York.
Guerra de Castellammare (1930 - 1931) miniatura|Gaspar Milazzo, assassinat el 31 de maig de 1930. Durant la Llei Seca, el negoci del licor clandestí va generar nombrosos conflictes entre les diferents organitzacions criminals implicades. A més de les famílies vinculades al clan de Castellammare, altres grups, com el liderat per Giuseppe Masseria, participaven activament en el contraban i la distribució d’alcohol il·legal, i controlaven una part significativa d’aquest mercat.
En aquest context, es van produir enfrontaments recurrents, com ara atacs armats a les rutes de distribució i robatoris de mercaderia, que van contribuir a l’augment de la tensió entre les diferents faccions. La situació es va agreujar quan el clan de Castellammare va rebutjar sotmetre’s a les exigències de Masseria, fet que va intensificar el conflicte entre ambdós bàndols.
El 26 de febrer de 1930, de Gaetano "Tom" Reina. El cap de la família criminal Reina del Bronx, qui s'havia posicionat a favor del clan de Castellammare fou assassinat a la sortida d'un edifici d'apartaments del Bronx, Vito Genovese acaba amb la seva vida.
Després de la mort de Reina, Masseria instal·la a Joseph Pinzolo com a cap de la família criminal Reina. Pinzolo, tot i haver estat un individu de confiança de Reina, fou proper a Masseria fins el 5 de setembre de 1930, quan és assassinat a trets a la seva oficina de Broadway, Manhattan. miniatura|Nicolo Schiro abandonà la seva posició de cap i retornà a Sicília el 1930. Gaspar Milazzo, cap criminal de Detroit i membre del clan de Castellammare fou assassinat el 31 de maig de 1930. El seu assassinat fou el detonant de les hostilitats entre ambdós grups. El líder del clan de Castellammare, Nicola Schiro, va accedir a les demandes de Masseria, qui li demanà un pagament de deu mil dòlars i que abandonés el lideratge de l'organització. Schiro, qui no volia entrar amb guerra amb Masseria, va acabar abandonant els Estats Units per tornar a la seva Sicília natal. Maranzano viatge fins a Buffalo per reunir-se amb Stefano Magaddino qui li assegura un flux constant de diners, armes, munició i homes en cas que s'inicií un enfrontament armat entre clans. miniatura|Al Mineo, cap criminal de Brooklyn i aliat de Masseria, fou assassinat el 5 de novembre de 1930. La fugida de Schiro deixà vacant la posició de cap del clan de Castellammare que, poc després, seria presa per Maranzano després d'una votació interna.
El 15 de juliol de 1930 Vito Bonventre, tiet de Joseph Bonanno i un dels finançadors més destacats del clan de Castellammare, és assassinat a la porta de casa seva. Aquest segon assassinat d'un membre del clan per part del bàndol rival és el detonant que inicia les hostilitats entre ambdues organitzacions dirigides per Masseria i Maranzano. Exercint com a cap criminal en temps d'hostilitats, Maranzano estableix una sèrie de cases segures al llarg de Nova York i Long Island, on els diferents membres de l'organització podien amagar-se a més de planificar i preparar atemptats contra la banda rival. Cada casa segura estava liderada per un individu, qui tenia diversos "soldats" a càrrec. A més, l'organització disposava d'una xarxa d'individus encarregats de dur provisions com aigua, menjar, munició i armes a cada una de les localitzacions de la banda. Com a mesura de seguretat per a Maranzano i altres caps de l'organització, els desplaçaments es feien a bord de dos Cadillacs blindats acompanyats d'altres cotxes que li feien d'escorta.
Per assabentar-se de les activitats i moviments de la banda de Masseria, Maranzano tenia a sou i com a espies diversos taxistes de la ciutat de Nova York que solien treballar en barris controlats per Masseria.
El 15 d'agost de 1930 Giuseppe Morello, mà dreta de Masseria i fundador d'una de les primeres organitzacions de tipus mafiós als Estats Units, és assassinat a trets a la seva oficina a 352 East 116 Street de East Harlem. Tot i pertànyer a l'organització de Masseria, Charles Luciano va defensar que foren ell i Albert Anastasia els qui, a través de Frank Scalise i el mateix Anastasia, mataren Morello. D'altra banda, Joseph Bonanno i Joe Valachi van defensar que qui va acabar amb la vida de Morello fou Sebastiano Domingo, un assassí a sou de Chicago contractat per Maranzano. És després de les morts de Morello primer i Pinzolo segon, quan Masseria col·loca a Manfredi Mineo com el seu conseller i mà dreta a més de limitar tots els seus desplaçaments. Segons els relats de Luciano i Bonanno durant aquest període, els membres d'ambdós bàndols gairebé no es deixaven veure pels carrers de Nova York i sovint feien vida en cases segures, mentre uns dormien altres vigilaven.
El 23 d'octubre de 1930 Joseph Aiello, cap criminal de Chicago, enemic de Al Capone i proper a Maranzano, és assassinat a ordres de Masseria mentre que el 5 de novembre d'aquell mateix any, un dels assassins de Aiello, cap de la família criminal Mineo de Brookyln i mà dreta de Masseria, Manfredi Mineo, és abatut a trets juntament amb Stefano Ferrigno a la sortida d'un edifici d'apartaments al Bronx. A finals de 1930, l'organització dirigida per Masseria havia patit cops importants i molts dels seus caps havien estat eliminats. Alguns aliats de Masseria com Carlo Gambino, Frank Scalise o Vincent Mangano van desertar, alguns com Charles Luciano, Vito Genovese o Albert Anastasia començaven a estar descontents amb la gestió de Masseria mentre que altres com Al Capone van decidir mantenir-se al marge.