El pas dels Alps per part d'Hanníbal Barca l'any va ser un dels principals esdeveniments de la Segona guerra púnica i un dels fets més celebrats de qualsevol força militar a la guerra antiga.Lancel, Serge, Hannibal, p. 71 Deixant de banda les guarnicions terrestres romanes i aliades i el domini naval romà, Hanníbal va aconseguir dirigir al seu exèrcit cartaginès sobre els Alps i cap a Itàlia per portar la guerra directament a la República Romana.
Antecedents Després de l'última derrota naval cartaginesa a les illes Ègades,Walbank 1979, p. 187 els cartaginesos es van rendir i van acceptar la derrota en la Primera guerra púnica. Hamílcar Barca, (Barca significa 'llamp'),Dodge 1994, p. 131 membre destacat del patriòtic partit Barcine a Cartago i un general que va operar amb habilitat en el curs de la Primera Guerra Púnica, va tractar de posar remei a les pèrdues que Cartago havia patit a Sicília als romans. A part d'això, els cartaginesos, i Amilcar personalment)Walbank 1979, p. 189 estaven amargats per la pèrdua de Sardenya. Després de la pèrdua de la guerra per part dels cartaginesos, els romans els van imposar termes que estaven dissenyats per reduir Cartago a una ciutat de pagament de tributs a Roma i simultàniament despullar-la de la seva flota.Delbrück 1990, p. 303 Encara que els termes del tractat de pau eren durs, els romans no van desposseir Cartago de la seva força; Cartago era el port comercial marítim més pròsper de la seva època, i el tribut que els van imposar els romans va ser fàcilment pagat anualment mentre que Cartago estava simultàniament ocupada per mercenaris cartaginesos que estaven en revolta.
El partit cartaginès de Barca estava interessat a conquerir Ibèria, una terra amb una gran quantitat de recursos naturals que omplirien les seves arques amb ingressos molt necessarisDelbrück 1990, p. 312 i reemplaçaria les riqueses de Sicília que, després de la fi de la Primera Guerra Púnica, estaven fluint ara a les arques romanes. A més, era l'ambició dels Barca, una de les principals famílies nobles del partit patriòtic, fer servir algun dia la península ibèrica com a base d'operacions per lliurar una guerra de venjança contra l'aliança militar romana. Aquestes dues coses anaven de la mà, i malgrat l'oposició conservadora a la seva expedició, Hamilcar va emprendre l'any 238 aC.Dodge 1994, p. 146Paton 1922, p. 243 la conquesta de la península ibèrica amb aquests objectius. Marxant cap a l'oest des de Cartago cap a les Columnes d'Hèrcules,Walbank 1979, p. 111 on el seu exèrcit va travessar l'estret i va procedir a sotmetre la península, en el transcurs de nou anys Amilcar va conquistar la part sud-est de la península. La seva administració de les províncies recentment conquerides va portar a Cató el Vell a assenyalar que no hi havia cap rei igual a Amilcar Barca.
L'any 228 aC.Dodge 1994, p. 146 Amilcar va ser assassinat, amb el testimoniatge d'Hanníbal,Mommsen 1862, p. 94 durant una campanya contra els nadius celtes de la península.Paton 1922, p. 243 L'oficial naval al comandament, que era alhora gendre d'Amilcar i membre del partit patriòtic Hasdrúbal el Bell va ser premiat amb el comandament principal pels oficials de l'exèrcit ibèric cartaginès.Dodge 1994, p. 147 A la costa oriental de la Península ibèrica hi havia diverses colònies gregues, entre les quals destacava l'empori comercial de Sagunt, que es preocupaven per la consolidació del poder cartaginès a la península, que Hasdrúbal va adquirir gràcies al seu hàbil lideratge militar i el seu habilitat diplomàtica.Walbank 1979, p. 111 Per a la seva protecció, Sagunt es va dirigir a Roma; Roma va enviar una guarnició a la ciutat i una missió diplomàtica al campament d'Hasdrúbal a Cartagena, informant-li que el riu Iberus havia de ser el límit de l'avanç cartaginès a Espanya.Paton 1922, p. 273 La conclusió del tractat i l'ambaixada van ser enviades al campament d'Hasdrúbal el 226 aC.Mommsen 1862, p. 92
L'any 221 aC.,Mommsen 1862, p. 94 Hasdrúbal va ser assassinat.Walbank 1979, p. 190Dodge 1994, p. 148Paton 1922, p. 331 Va ser en aquest any que els oficials de l'exèrcit cartaginès a Iberia van expressar la seva alta opinió sobre el fill de 29 anys d'Hamílcar, HHanníbal, elegint-ho per al comandament principal de l'exèrcit. Havent assumit el comandament, confirmat retroactivament pel Senat cartaginès, de l'exèrcit que el seu pare havia exercit durant nou anys de dura lluita a les muntanyes, Hanníbal va declarar que acabaria el projecte del seu pare de conquerir la península Ibèrica, que havia estat el primer objectiu del pla del seu pare de portar una guerra a Roma a Itàlia i derrotar-la allà.
Hanníbal va passar els dos primers anys del seu comandament tractant de completar l'ambició del seu pare i alhora sufocar diverses revoltes potencials que van resultar en part de la mort d'Hasdrúbal, que amenaçava les possessions cartagineses ja conquerides fins aleshores. Va atacar la tribu coneguda com els Olcades i va capturar la seva ciutat principal d'Althaea.Walbank 1979, p. 190 Diverses de les tribus veïnes van quedar sorpreses pel vigor i la rapacidad d'aquest atac, com a resultat del qual es van sotmetre als cartaginesos.Walbank 1979, p. 187 Va rebre tributs de totes aquestes tribus recentment subjugades i va marxar amb el seu exèrcit de tornada a Cartago, on va recompensar les seves tropes amb regals i va prometre més regals en el futur. Durant els dos anys següents, Hanníbal va reduir amb èxit tota la Iberia del sud de l'Ebre a la submissió, excepte la ciutat de Sagunt, que, sota l'ègida de Roma, estava fora dels seus plans immediats. Catalunya i Sagunt eren ara les úniques àrees de la península que no estaven en possessió d'Hanníbal.Dodge 1994, p. 157
Les relacions exteriors romanes Hanníbal va ser informat de la política romana, i va veure que era el moment oportú per atacar. Tenia espies gals a tots els racons de la República Romana, fins i tot en els cercles interns del mateix Senat.Mommsen 1862, p. 95 Els romans havien passat els anys des del final de la Primera Guerra Púnica (264-241 aC.)Mommsen 1862, p. 62 estrenyent el seu control sobre la península ocupant importants posicions geogràfiques, a part d'estendre el control de Roma sobre Sicília, Còrsega i Sardenya.
A més, els romans havien estat en guerra amb els gals padans de tant en tant durant més d'un segle.Paton 1922, p. 287 Els Boii havien fet la guerra als romans el 238 aC., guerra que va durar fins al 236 aC.Mommsen 1862, p. 77 El 225 aC. els nadius del nord d'Itàlia, en veure que Roma tornava a moure's agressivament per a colonitzar el seu territori, es van llançar a l'atac,Mommsen 1862, p. 78 però van ser derrotats.Paton 1922, p. 317 Els romans estaven decidits a portar les fronteres fins als Alps.Paton 1922, p. 319 El 224 aC., els Boii es van sotmetre a l'hegemonia romana, i l'any següent els Anari també es van sotmetre a Roma.Mommsen 1862, p. 81 El 223 aC., els romans van entaular una altra batalla amb els gals, aquesta vegada els Insubres,Mommsen 1862, p. 82 i van patir al principi importants pèrdues contra els insubordinats mentre intentaven creuar un gual a prop de la travessa del Po i l'Adda. Després d'acampar en aquest país durant alguns dies sense prendre cap mesura decisiva, el cònsol romà al lloc va decidir negociar un acord amb els insubordinats. Sota els termes d'aquesta treva recent negociada, els romans van marxar amb tots els honors al territori dels seus aliats, els Cenomani. No obstant això, una vegada que van estar fora de perill al territori dels Cenomani, els romans van tornar a marxar amb el seu exèrcit al territori dels Insubres i van sortir victoriosos.Paton 1922, p. 321
El 222 aC., els celtes van enviar una ambaixada al Senat Romà, suplicant la pau. Veient una oportunitat de triomf per a ells mateixos, els cònsols (Marc Claudi i Gneu Corneli) van rebutjar l'ambaixada, i els gals es van preparar per a la guerra amb els romans. Van contractar 30 000 mercenaris de més enllà dels Alps i van esperar l'arribada dels romans.Paton 1922, p. 325 Quan va començar la campanya, les legions consulars van tornar a marxar al territori dels Insubres. Un vigorós combat va tenir lloc a prop de Mediolanum, que va resultar que els líders de la revolta gal·la es lliuressin als romans. Amb aquesta victòria, els gals padans van ser infeliçment sotmesos, i madurs per a la revolta.
Preparatius Hanníbal, conscient de la situació, va enviar diverses ambaixades a les tribus gal·les de la vall del Po. L'any 220 aC., havia començat a comunicar-se íntimament amb els gals padans, anomenats "gals padans" perquè el Po en aquesta època era anomenat Padus pels romans, i aquestes ambaixades van portar amb si ofertes de diners, menjar i guies per als cartaginesos.Dodge 1994, p. 164
Aquesta missió tenia l'objectiu específic d'establir un lloc segur perquè Hanníbal desembarqués dels Alps a la vall del Po. Hanníbal no sabia gaire sobre els Alps, però sabia prou per saber que seria una marxa difícil. Va fer que alguns exploradors li donessin informes sobre aquesta cadena muntanyosa, i va rebre informes de les dificultats que es trobarien allà dels mateixos gals.Dodge 1994, p. 164 No desitjava creuar aquesta escarpada cadena muntanyosa i baixar a la vall del Po amb tropes esgotades només per haver de lluitar en una batalla. miniatura|Bust de marbre, suposadament d'Hanníbal, trobat a Capua Hanníbal sabia prou sobre els Alps per saber en particular que el descens era més empinat que l'ascens. Aquesta era una de les raons per les quals volia tenir aliats al territori.Els Alps es van elevar com a resultat de la pressió de la placa africana en moure's cap al nord contra l'estable massa continental euroasiàtica; la direcció cap al nord d'aquest moviment va fer que el costat italià dels Alps fos considerablement més escarpat.
Els romans havien tractat malament els que havien estat conquerits, distribuint les seves terres als colons romans i prenent altres mesures poc escrupoloses per garantir la seva pròpia seguretat, contra les tribus acabades de conquerir. Els ínsubres, el territori tribal dels quals confrontava immediatament amb els Alps, i els Boii, més avall en el Po, estaven particularment complaguts amb la invasió proposada per Hanníbal. A més, gran part de la península itàlica estava poblada per tribus gal·les afins,Dodge 1994, p. 165 i aquests mateixos gals servien a l'exèrcit d'Hanníbal. Seria fàcil establir relacions íntimes amb aquestes tribus desafectades, especialment quan hagués desembarcat dels Alps i estigués entre ells i els Insubres i els Boii i altres tribus poguessin veure i parlar amb aquest exèrcit per si mateixos.Polibi va dir això sobre els plans d'Hanníbal:
Setge de Sagunt