El bloqueig del Consell General del Poder Judicial son una sèrie de fets ocorreguts en Espanya des del desembre de 2018 passat el termini del mandat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de govern del Poder Judicial en Espanya i el posterior bloqueig a la renovació de l'òrgan per part dels partits polítics representats en les Corts Generals.

Antecedents Normatius L'actual Constitució Espanyola, aprovada en 1978, estableix que el Poder Judicial es governa per si mateix mitjançant el Consell General del Poder Judicial. Aquest òrgan, presidit pel President del Tribunal Suprem i format per altres vint vocals, posseeix un mandat de cinc anys. D'acord amb el text constitucional, dels vint vocals esmentats, dotze han de pertànyer a la categoria de «Jutges i Magistrats» i vuit seran «advocats i altres juristes, tots ells de reconeguda competència i amb més de quinze anys d'exercici en la seva professió». Quant a la forma d'elecció, l'article 122 de la Carta Magna estableix que els vuit juristes seran triats per les Corts Generals, a parts iguals entre totes dues Cambres, mentre que la forma d'elecció dels jutges i magistrats el deixa obert a la regulació legal que faci el legislador.

A principis de 1980, les Corts van aprovar la Llei orgànica 1/1980, de 10 de gener, del Consell General del Poder Judicial, una llei orgànica que desenvolupava les competències del Consell de Govern dels jutges. Aquesta llei, en el seu article dotzè i següents, establia que els dotze jutges i magistrats serien triats pels propis jutges i magistrats mitjançant vot personal, igual, directe i secret. La llei va ser aprovada definitivament pel Congrés dels Diputats el 28 de desembre de 1979, amb 258 vots a favor (principalment UCD i PSOE), 17 en contra i dues abstencions.

Cinc anys després, en 1985 es va aprovar la definitiva Llei orgànica del Poder Judicial, que derogava l'anterior norma orgànica de 1980 i la integrava en aquesta. La principal novetat que va portar amb si va ser la modificació del sistema d'elecció d'aquests dotze jutges i magistrats, que des de l'entrada en vigor de la nova llei passaven a ser triats —com els altres vuit vocals— per majories reforçades —tres cinquens— del Congrés dels Diputats i el Senat. Aquesta idea, inicialment descartada, va ser secundada pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) —que en aquells dies tenia 202 escons— en considerar que la carrera judicial tenia una «estructura conservadora» i que havia de pesar més la «majoria parlamentària». La llei va ser aprovada de manera definitiva pel Congrés el 28 de març de 1985 amb 188 vots a favor, 65 en contra i tres abstencions. Aquesta nova llei va ser recorreguda pel sector més conservador del Parlament en considerar que hi havia risc de «politització», així com pel propi Consell General del Poder Judicial en presentar diversos conflictes de competències. La seva inconstitucionalitat va ser descartada pel Tribunal Constitucional en dues sentències de 1986 (STC 45/1986, de 17 d'abril i STC 108/1986, de 29 de juliol). Sense cap dubte, la més rellevant és la 108/1986, que aborda en profunditat la qüestió relativa al sistema d'elecció. En aquesta sentència, l'Alt Tribunal, encara que veu coherent l'argumentació dels recurrents que podria existir un límit implícit en Constitució en establir que vuit dels vocals han de ser triats per les Corts, mentre que no així per als dotze jutges i magistrats, també és cert que, segons diu el Tribunal, en cap moment el text prohibeix que de manera legal, el Parlament s'apropi d'aquesta capacitat.Final del fundamento jurídico n.º 12: "Si se acude, en primer término, al texto mismo del artículo debatido, resulta que su examen no ofrece apoyo suficiente para una respuesta categórica al problema planteado, pues aunque es cierto que no establece explícitamente limitación alguna, también lo es que existen razones para sostener que esa limitación está implícita en la fórmula empleada que, de otro modo, sería de una inútil complicación. En efecto, si lo que se pretendió asegurar fue únicamente que las Cámaras incluyesen en sus propuestas un número determinados de Jueces y Magistrados, hubiese bastado con indicarlo así, sin acudir a una compleja redacción en la que, de una parte, se establece la exigencia de que doce de los veinte miembros del Consejo sean Jueces o Magistrados y, de la otra, en proposición distinta, se atribuye a las Cámaras la facultad de proponer otros ocho miembros que no posean necesariamente tal calidad." Així mateix, prossegueixen els magistrats constitucionals, que la resolució d'aquesta ambigüitat no troba resposta clara en el propi debat d'elaboració de la Constitució.Principio del fundamento jurídico n.º 13. Després d'analitzar el propi tribunal l'esperit de la norma, considera que aquesta pretén «assegurar que la composició del Consell reflecteixi el pluralisme existent en el si de la societat i, molt especialment, en el si del Poder Judicial» i, que aquest risc de politització no sols existiria amb una elecció parlamentària, sinó també amb una «elecció corporativa» entre els propis jutges i magistrats que podria provocar «que el procediment electoral traspassi al si de la Carrera Judicial les divisions ideològiques existents en la societat».

Per tot això, el Tribunal va concloure que «L'existència i fins i tot la probabilitat d'aquest risc, creat per un precepte que fa possible, encara que no necessària, una actuació contrària a l'esperit de la Norma constitucional, sembla aconsellar la seva substitució, però no és fonament bastant per a declarar la seva invalidesa, ja que és doctrina constant d'aquest Tribunal que la validesa de la llei ha de ser preservada quan el seu text no impedeix una interpretació adequada a la Constitució. Ocorrent així en el present cas, perquè el precepte impugnat és susceptible d'una interpretació conforme a la Constitució i no imposa necessàriament actuacions contràries a ella, procedeix declarar que aquest precepte no és contrari a la Constitució».

Posteriorment, altres reformes impulsades des de governs conservadors com les realitzades per la Llei orgànica 2/2001, de 28 de juny, o per la Llei orgànica 4/2013, de 28 de juny, van introduir un sistema mixt, en el qual es mantenien l'esperit de la reforma de 1985 permetent l'elecció parlamentària dels membres del CGPJ, però donant major rellevància en el procediment de proposta de candidats als jutges i magistrats, així com a les associacions judicials que existissin.

Polítics miniatura|El primer bloqueig va ocórrer entre 1995 i 1996, amb González en la Presidència i Aznar en l'oposició. Arran de la reforma de 1985, la importància augmentada del Poder Legislatiu en l'elecció dels membres de l'òrgan de govern dels jutges i la majoria necessària per a això, requeria una major lleialtat institucional i compromís per part dels partits polítics, principalment del Partit Socialista i del Partit Popular, partits que havien dominat l'àmbit polític des dels anys 1980. Aviat es va veure que això no sempre ocorreria. En 1995, amb Felipe González en la Moncloa i José María Aznar com a líder de l'oposició, va expirar el mandat del tercer CGPJ però no va trobar renovació fins a 1996, quan el Partit Popular d'Aznar va guanyar les eleccions generals i, després de vuit mesos d'interinitat, es va renovar amb majoria conservadora. En aquells dies, el CGPJ va acabar minvat i en la pràctica sense capacitat d'obrar, perquè entre vacants i dimissions de vocals, el Consell es va quedar amb onze membres, insuficients per a aprovar mesures.

El segon bloqueig es va dur a terme en 2006. Governant el socialista José Luis Rodríguez Zapatero i en la recta final de la legislatura, el Partit Popular de Mariano Rajoy va tornar a rebutjar renovar el CGPJ i es va mantenir així durant gairebé dos anys. En 2008, després de guanyar de nou les eleccions generals els socialistes, els populars van accedir a renovar l'òrgan de govern judicial.

Fets Igual que en altres dues ocasions anteriors, governant el socialista Pedro Sánchez i amb el Partit Popular —amb Pablo Casado al capdavant— com a principal partit de l'oposició, al desembre de 2018 va expirar el mandat vigent del Consell General del Poder Judicial. Uns mesos abans, tal com dictava el procediment, el president del Tribunal Suprem i del Consell del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va remetre a les cambres legislatives una llista de 51 candidats perquè el Parlament triés els dotze vocals del torn de Jutges i Magistrats que establia la Constitució i la Llei orgànica del Poder Judicial. miniatura|Manuel Marchena, candidat a la Presidència del TS i del CGPJ fins a la filtració d'uns missatges de veu. Dins del termini, al novembre de 2018 el PSOE i el PP van pactar la renovació de l'òrgan, que segons es va difondre inclouria al conservador Manuel Marchena com a president. No obstant això, una setmana després es van revelar una sèrie de missatges de veu del portaveu popular al Senat, Ignacio Cosidó, en el qual qualificava de «esperançador» l'acord aconseguit i afirmava que els permetria controlar «la sala segona des de darrere i presidint la sala 61 —sala especial per a enjudiciar a presidents o magistrats de Sala del Suprem o els procediments d'il·legalitat de partits polítics—». Després d'aquestes filtracions, el propi magistrat Manuel Marchena va rebutjar ser el candidat a presidir aquests òrgans judicials i l'acord va rebre el rebuig de les diverses associacions judicials.

Aconseguida la data del 4 de desembre de 2018, va expirar el mandat del Consell General del Poder Judicial. Durant 2019 —any electoral—, Lesmes va instar en tres ocasions mitjançant cartes als presidents de les Cambres legislatives a renovar el Consell. En les dues eleccions generals d'aquest any, abril i al novembre, el Partit Socialista de Pedro Sánchez va resultar guanyador, però sense majoria per a governar. A principis de 2020, Sánchez va ser reelegit president del Govern per la majoria simple del Congrés dels Diputats, després d'aconseguir un acord de coalició amb Unides Podem i aconseguir el suport d'un altre partits minoritaris.

Durant 2020, amb Pablo Casado encara en la Presidència del Partit Popular, va continuar sent impossible renovar el CGPJ, amb retrets creuats tant de socialistes com de populars. Així mateix, aquest any es van afegir nous elements, perquè el Partit Popular va començar a posar condicions per a negociar, entre elles, que el soci minoritari de la coalició governamental, Unides Podemos, no participés en la negociació o que es reformés el sistema d'elecció dels vocals del Consell (com demanaven també altres partits). Si bé la primera de les condicions es va acceptar implícitament, perquè Podemos no va participar activament en cap de les negociacions, el Govern es va negar rotundament a reformar el sistema d'elecció sense renovar abans l'òrgan.

Després d'un ordagi del PSOE i Unides Podem en el que van arribar a registrar en el Congrés una proposició de llei per a rebaixar la majoria necessària per a la renovació, el PP i el PSOE van tornar a asseure's a negociar. Durant 2021, el PSOE va retirar la reforma i tots dos partits van aconseguir arribar a alguns acords per a renovar altres òrgans com el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, però no per a renovar el CGPJ, perquè tots dos partits diferien quant a reformar el mètode d'elecció del Consell, i cap va cedir. El Govern, finalment, va impulsar una reforma de la Llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que va establir un règim especial per al CGPJ en cas d'estar en funcions, limitant les seves capacitats per a fer nomenaments mentre estigués en aquesta situació. Això no va fer si no agreujar la situació, ja que ja en 2023 el Suprem havia perdut a un quart dels seus magistrats sense possibilitat de nomenar-ne de nous.