Els Everly Brothers eren un duet rock estatunidenc, conegut per tocar la guitarra saxona i cantar harmoniosament. Format per Isaac Donald "Don" Everly i Phillip "Phil" Everly, el duet va combinar elements de rock and roll, country i pop, convertint-se en pioners del country rock.
El duet es va criar en una família de músics, apareixent per primera vegada a la ràdio a Iowa cantant amb el seu pare Ike Everly i la mare Margaret Everly com "The Everly Family" als anys quaranta, i a Knoxville, Tennessee, mentre els germans estaven a l'escola secundària. Van guanyar l'atenció de Chet Atkins, que va començar a promocionar-los per a l'atenció nacional.
El 1997, els germans van rebre el premi Grammy a la trajectòria. Van ser inclosos al Country Music Hall of Fame el 2001 i al Vocal Group Hall of Fame el 2004. La seva contribució a la música ha estat reconeguda pel Rockabilly Hall of Fame. El 2 d'octubre de 1986, The Everly Brothers van rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood pel seu treball en la indústria de la música, situat al 7000 Hollywood Blvd. El 2004, la revista Rolling Stone va classificar els Everly Brothers com a número 33 a la seva llista dels "100 artistes més grans de tots els temps". També estan al núm. 43 a la llista dels artistes de singles més venuts del Regne Unit de tots els temps. p. 101.
Història Família i educació Don va néixer a Brownie, comtat de Muhlenberg, Kentucky, l'1 de febrer de 1937, i Phil a Chicago, Illinois, el 19 de gener de 1939. Els seus pares eren Isaac Milford "Ike" Everly Jr. (1908–1975), guitarrista, i Margaret Embry Everly (1919–2021).Unterberger, Richie. "Biography of the Everly Brothers". AllMusic Guide. Retrieved September 20, 2009. L'actor James Best (nascut Jewel Guy), també del comtat de Muhlenberg, era un cosí germà, fill de la germana d'Ike.
Margaret tenia 15 anys quan es va casar amb Ike, que tenia 26. L'Ike va treballar a les mines de carbó des dels 14 anys, però el seu pare el va animar a seguir el seu amor per la música i Ike i Margaret van començar a cantar junts.Jerry Bledsoe. "Ike and Margaret Everly Don't Like Doing Nothing". Greensboro (NC) Daily News, 29 novembre 1971, p. B1. Els germans Everly van passar la major part de la seva infància a Shenandoah, Iowa. Van assistir a la Longfellow Elementary School a Waterloo, Iowa, durant un any"Everly Brothers Back Home Before 2,100". Waterloo (IA) Daily Courier, 9 febrer 1958, p. 14. però després es van traslladar a Shenandoah el 1944, on van romandre fins a l'escola secundària.
Ike Everly va tenir un programa a KMA i KFNF a Shenandoah a mitjans de la dècada de 1940, primer amb la seva dona i després amb els seus fills. Els germans van cantar a la ràdio com "Little Donnie and Baby Boy Phil". La família va cantar com la Everly Family."Rock-a-Billy Everly Boys". Blytheville (AR) Courier-News, July 31, 1957, p. 8.
La família es va traslladar a Knoxville, Tennessee, el 1953, on els germans van assistir a West High School. El 1955, la família es va traslladar a Madison, Tennessee, mentre que els germans es van traslladar a Nashville, Tennessee. Don es va graduar a l'escola secundària el 1955, i Phil va assistir a la Peabody Demonstration School a Nashville, de la qual es va graduar el 1957.John Larson. "The Everly Brothers Now Want to Act". Boston Globe, 25 desembre 1960, p. 14. Tots dos es van poder centrar llavors en la gravació."Everly Brothers Surprised". Richmond (VA) Times-Dispatch, 5 juliol 1970, p. H8.
Dècada de 1950 miniatura|The Everly Brothers a la portada de Cash Box, 13 de juliol de 1957 Mentre vivien a Knoxville, els germans van trobar feina actuant a Farm and Home Hour de Cas Walker, un programa regional de varietats de ràdio i televisió, abans que els germans cridessin l'atenció de l'amic de la família Chet Atkins, gerent dels estudis RCA Victor a Nashville.“Everly Brothers' mother, 99, recalls Bearden, Cas Walker and the ducktails,” Knoxville News Sentinel, 21 febrer 2019 Poc després la seva mare va traslladar la família a Nashville.Lazell, Barry ed., with Dafydd Rees and Luke Crampton, Rock Movers & Shakers. Billboard Publications, Nova York, 1989, p. 171. Malgrat l'afiliació amb RCA Victor, Atkins d'alguna manera va organitzar que els Everly Brothers enregistressin per a Columbia Records a principis de 1956. El seu "Keep a-Lovin' Me", que Don va escriure i va compondre, va fracassar i van ser eliminats del segell Columbia.
Atkins va presentar als Everly Brothers a Wesley Rose, dels editors musicals Acuff-Rose. Rose els va dir que els aconseguiria un contracte de gravació si signaven amb Acuff-Rose com a compositors. Van signar a finals de 1956, i el 1957 Rose els va presentar a Archie Bleyer,Alan Frazer, "The Everly Saga, $$." Boston Sunday Advertiser, 23 juliol 1961, p. 22. que buscava artistes per als seus Cadence Records. Els Everly van signar i fer una gravació el febrer de 1957.Lazell, Barry ed., with Dafydd Rees and Luke Crampton, Rock Movers & Shakers. Billboard Publications, Nova York, 1989, p. 171. "Be Bye Love" havia estat rebutjat per 30 actes més. La seva gravació va arribar al núm. 2 a les llistes populars, darrere de "(Let Me Be Your) Teddy Bear" d'Elvis Presley i núm. 1 del país i núm. 5 a les llistes de R&B. La cançó, de Felice i Boudleaux Bryant,Gilliland, John (1969). "Show 9 – Tennessee Firebird: American country music before and after Elvis. [Part 1" (àudio). Pop Chronicles. University of North Texas Libraries. es va convertir en la primera dels Everly Brothers en arribar al milió de vendes.
esquerra|miniatura|Anunci de Billobard, 17 d'agost de 1959 Treballant amb els Bryants, van tenir èxits als Estats Units i al Regne Unit, els més importants van ser "Wake Up Little Susie", "All I Have to Do Is Dream", "Bird Dog" i "Problems". Els Everlys, tot i que eren en gran part artistes interpretatius, també van tenir èxit com a compositors, especialment amb "(Till) I Kissed You" de Don, que va arribar al núm. 4 a les llistes pop dels Estats Units.Whitburn, Joel, The Billboard Book of Top 40 Hits, Billboard Books, Nova York 1992, p. 165.
Els germans van fer una gira amb Buddy Holly el 1957 i el 1958. Segons el biògraf de Holly, Philip Norman, van ser els responsables de persuadir a Holly i als Crickets perquè canviessin els seus vestits de Levi's i samarretes als vestits de la Ivy League dels Everlys. Don va dir que Holly va escriure i va compondre "Wishing" per a ells. "Tots érem del sud", va dir Phil sobre els seus punts en comú. "Havíem començat en la música country". Encara que algunes fonts diuen que Phil Everly havia estat un dels portadors de Holly el febrer de 1959, Phil va dir el 1986 que va assistir al funeral i es va asseure amb la família de Holly, però no era un portador. Don no va assistir, dient: "No vaig poder anar al funeral. No vaig poder anar enlloc. Només em vaig anar al llit". miniatura|228x228px| Phil (esquerra) i Don Everly en una foto publicitària de 1965 Després de tres anys a Cadence, els Everly van signar amb Warner Bros. Records el 1960, on van gravar durant 10 anys. El seu primer èxit de Warner Bros., "Cathy's Clown" dels anys 60, que van escriure i compondre ells mateixos, va vendre vuit milions de còpies i es va convertir en el disc més venut del duo. "Cathy's Clown" va ser el número WB1, la primera selecció que Warner Bros. Records va publicar al Regne Unit.
Altres senzills d'èxit de Warner Bros. van seguir als Estats Units, com "So Sad (To Watch Good Love Go Bad)" (1960, pop núm. 7), "Walk Right Back" (1961, pop núm. 7), "Crying in the Rain" (1962, pop núm. 6), i "That's Old Fashioned" (1962, pop núm. 9, el seu darrer hit del top 10). De 1960 a 1962, Cadence Records va llançar singles d'Everly Brothers des dels arxius, inclòs "When Will I Be Loved" (pop núm. 8), escrit i compost per Phil, i "Like Strangers".
Al Regne Unit, van tenir 18 senzills entre els 40 millors amb Warner Bros. a la dècada de 1960, incloent una sèrie d'èxits dels 10 millors fins al 1965 que van incloure "Lucille "/"So Sad" (1960, núm. 4), "Walk Right Back"/"Ebony Eyes" (1961, núm. 1), "Temptation" (1961, núm. 1), "Cryin' in the Rain" (1962, núm. 6) i "The Price of Love" (1965, núm. 2).
El 1962, els registres dels Everlys havien generat 35 milions de dòlars en vendes. El 1961, els germans van tenir una baralla amb Wesley Rose durant l'enregistrament de "Temptation". Rose estava molest perquè els Everlys estaven gravant una cançó que ell no havia publicat i, per tant, per la qual no se li pagaria cap dret de publicació. Rose va fer esforços per bloquejar la publicació del disc. Els Everly es van mantenir ferms a la seva posició i, com a resultat, a principis dels anys 60, van ser expulsats dels compositors d'Acuff-Rose. Aquests inclouen Felice i Boudleaux Bryant, que havien escrit i compost la majoria dels seus èxits, així com els mateixos Everlys, que encara estaven contractats amb Acuff-Rose com a compositors i havien escrit diversos dels seus propis èxits. Des de 1961 fins a principis de 1964, els Everlys van gravar cançons d'altres compositors per evitar pagar drets d'autor a Acuff-Rose. Van utilitzar el pseudònim "Jimmy Howard" com a escriptor o arranjador en dues seleccions que van escriure i gravar durant aquest temps. Aquesta estratagema, però, finalment no va tenir èxit, ja que Acuff-Rose va obtenir la possessió legal dels drets d'autor un cop es va descobrir l'engany. En aquesta època, els germans també van crear el seu propi segell discogràfic, Calliope Records, per a projectes en solitari. Utilitzant el pseudònim "Adrian Kimberly", Don va gravar una versió instrumental per a grans bandes de la primera marxa "Pompa i Circumstància" d'Edward Elgar, que Neal Hefti va organitzar i que va arribar al top 40 dels Estats Units a mitjans de 1961. Van seguir més senzills instrumentals acreditats a Kimberly, però cap d'ells va sortir a la llista. Phil va formar els Keestone Family Singers, que comptaven amb Glen Campbell i Carole King. El seu senzill senzill, "Melodrama", no va arribar a les llistes, i a finals de 1962, Calliope Records havia deixat de negociar. L'últim èxit dels 10 millors dels Estats Units dels Everly Brothers va ser "That's Old Fashioned (That's The Way Love Should Be)" de 1962, una cançó gravada però inèdita per The Chordettes i donada als germans pel seu vell mentor, Archie Bleyer.
En els anys següents, els Everly Brothers van vendre menys discos als Estats Units. Els seus allistaments a la Reserva del Cos de Marines dels Estats Units l'octubre de 1961 els van treure del focus.Natalie Best. "Rock 'n' Roll Marine Weds With Brother As Best Man". San Diego Union, February 14, 1962, p. B1. Una de les seves poques actuacions durant el seu servei del Cos dels Marines va ser a The Ed Sullivan Show, el 18 de febrer de 1962, quan van interpretar "Jezebel" i "Crying in the Rain" mentre anaven amb els seus uniformes de marines.George Varga. "Everly Brothers Served at Camp Pendleton". San Diego Union-Tribune, January 6, 2014.
Després de les seves baixes del servei actiu, els Everly van reprendre la seva carrera, però amb poc èxit als Estats Units. Dels seus 27 senzills a Warner Bros. des del 1963 fins al 1970, només tres van arribar al Billboard Hot 100, i cap va assolir el cim més alt que el núm. 31. Les vendes d'àlbums també van baixar. Els dos primers àlbums dels Everlys per a Warners (el 1960 i el 1961) van assolir el lloc número 9 EUA, però després d'això, d'una dotzena d'LPs més per a Warner Bros., només un va arribar als 200 millors: "Beat & Soul" de 1965, que va assolir el número 141.