El Concert per a violoncel en do menor, op. 43, va ser escrit per Mieczysław Weinberg durant el difícil període de la campanya antiformalista a la Unió Soviètica el 1948. Weinberg va veure prudent no estrenar-lo fins al 9 de gener de 1957, quatre anys després de la mort de Stalin, per Mstislav Rostropóvitx amb la Filharmònica de Moscou sota la batuta de Samuïl Samossud. Segons l'intèrpret, té una durada molt variable que va d'uns 16 a uns 28 minuts. Es tracta d'una de les millors obres concertants de Weinberg.

D'altres fonts, apunten que en realitat va ser escrit el 1956 i això explicaria que s'estrenés a principis del 1957.

Pràcticament oblidat des de l'estrena, ha gaudit de diverses gravacions en disc i s'ha interpretat a les sales de concerts en els darrers anys.

Moviments El concert té una durada aproximada de trenta minuts i està dividit en quatre moviments:

I. Adagio II. Moderato - Lento III. Allegro - Cadenza. L'istesso tempo, molto appassionato - Andante - Allegro - Andante IV. Allegro - Adagio - Meno mosso

Anàlisi musical El concert s’inicia amb un primer moviment, Adagio, en què el violoncel desplega una línia melòdica d’un caràcter profundament meditatiu i planyívol, que evoca la tonalitat recitativa d’un kadish hebreu. Aquest discurs inicial, marcat per la introspecció, progressa gradualment cap a una expansió sonora de major intensitat i claredat, culminant en un clímax de tensió acumulada.

Els moviments posteriors adopten un perfil més dinàmic i exhibeixen un destacat virtuosisme del solista. La plantilla orquestral, notable per l’absència d’oboès i fagots i per la presència d’un trombó baix, contribueix a un ambient de caràcter inquietant. El segon moviment, Moderato - Lento, es distingeix per una expressivitat exacerbada i un to més vehement, gairebé iracund. El tercer moviment, Allegro - Cadenza, es presenta amb una energia desbordant, d’una jovialitat aparent que frega la desraó, mentre el violoncel articula una sonoritat amarga, característica de la retòrica emocional de Weinberg. L’acompanyament orquestral, proper a les textures rítmiques de Bartók, subratlla aquesta intensitat.

La cadenza introdueix una suspensió temporal que reprèn la meditació inicial i prepara el terreny per al darrer segment, Allegro - Adagio - Meno Mosso, dominat per una obstinació rítmica i repetitiva que recorda la pulsió obsessiva pròpia de Xostakóvitx. Segons l’anàlisi de Fanning, aquest moviment evidencia una prefiguració del motiu principal del primer moviment del Primer Concert per a violoncel de Xostakóvitx. Tanmateix, el compositor rus ja havia emprat aquest mateix motiu en la banda sonora de la pel·lícula Molodaya Gvardiya (La guàrdia jove), contemporània al període de gestació del concert de Weinberg.

Referències

Categoria:Composicions musicals del 1957 Categoria:Concerts de Mieczysław Weinberg Weinberg Categoria:Composicions en do menor