Frene Noshir Ginwala (25 d'abril de 1932 - 12 de gener de 2023) va ser una periodista i política sud-africana que va ser la primera oradora de l'Assemblea Nacional de Sud-àfrica de 1994 a 2004.Frene Ginwala from South African History Online. Retrieved 3 December 2007. Va ser una persona influent en la redacció de la Constitució de Sud-àfrica i una figura important en l'establiment de la democràcia a Sud-àfrica.
Biografia Nascuda a Johannesburg, el 25 d'abril de 1932, Ginwala era una india sud-africana de la comunitat parsi - índia de l'oest de l'Índia.
Ginwala ha escrit una sèrie de llibres que tracten diversos aspectes de la lluita contra la injustícia. Pels seus esforços, ha estat honrada per institucions i governs internacionals i locals."Mbeki in Japan for conference on African development," The Citizen. 27 May 2008.
Utilitzant el seu anonimat, va tenir un paper molt important en l'establiment de vies d'escapament subterrànies per als membres de l'ANC (Congrés Nacional Africà) durant el període posterior a la massacre de Sharpeville i la declaració de l'estat d'emergència (SOE) el 1960. Entre ells, el vicepresident de l'ANC Oliver Tambo i Yusuf Dadoo, dos líders del moviment d'alliberament. També va organitzar cases segures per a aquells que havien de romandre al país. Ginwala també va conduir els líders del NIC (Congrés Indi de Natal) Monty Naicker i JN Singh, que operaven des de la clandestinitat després d'aconseguir esquivar l'atac policial. Les seves instruccions eren viatjar per la província i recaptar diners de donants secrets per tal de donar suport a les famílies indígenes a través de la detenció dels seus sostenidors sota el SOE que va penjar al país durant cinc mesos.
Finalment, va haver d'abandonar Sud-àfrica a la darrera part de 1960 i juntament amb Tambo i Dadoo, van establir una oficina de l'ANC a l'exili a Dar es Salaam, Tanganyika, que encara estava sota l'administració colonial britànica fins al 9 de desembre de 1961. L'enderrocament del sultanat de Zanzíbar el gener de 1964 va obrir el camí per a la formació de la República Unida de Tanzània el 1964. A banda de l'ANC, es va llançar a un camp d'activitats molt ampli. Va donar conferències a diplomàtics en pràctiques a la Universitat d'Oxford, on va estudiar el seu doctorat, també va escriure per a diversos mitjans de comunicació establerts al Regne Unit i altres llocs, inclosa la BBC. Frene Ginwala va ser fonamental en l'establiment d'un sistema de comunicacions a la recentment establerta República Unida de Tanzània. A petició del president Julius Nyerere, es va convertir en l'editora en cap del diari de parla anglesa Standard i Sunday News. Durant tot el període del seu exili (va tornar a Sud-àfrica el 1991) va recórrer el món denunciant els horrors de l'apartheid i la lluita contra ell. Ginwala tenia títols acadèmics de diverses universitats d'Àfrica i de l'estranger. Era advocada; historiadora; una politòloga, i va ser doctora en filosofia pel Linacre College de la Universitat d'Oxford.
A les primeres eleccions democràtiques de Sud-àfrica de 1994, Frene Ginwala va ser elegida al Parlament de Sud-àfrica. Va ser nominada pel caucus de l'ANC i elegida pel parlament com a presidenta de l'Assemblea Nacional de Sud-àfrica, càrrec que va ocupar des de 1994 fins a 2004.
Després de retirar-se com a ponent, va continuar treballant en diverses organitzacions internacionals, incloses les filials de l'ONU, com a síndica de la Fundació Nelson Mandela i com a rectora de la Universitat de KwaZulu-Natal. Ginwala va ser nomenada primera cancellera de la Universitat de KwaZulu-Natal l'abril de 2005. En aquell moment, era una de les quatre dones rectores universitàries de Sud-àfrica. The University of KwaZulu Natal's first chancellor - Dr Frene Ginwala
El president sud-africà Thabo Mbeki va nomenar Ginwala el 30 de setembre de 2007 per dur a terme la investigació sobre l'aptitud del director nacional de fiscalia Vusi Pikoli per ocupar el càrrec.Ginwala appointed to investigate Pikoli IOL Va decidir en general a favor de Pikoli, però va criticar la mala comunicació entre els departaments. També ha criticat el director general del Departament de Justícia i Desenvolupament Constitucional, l'advocada Menzi Simelane, el testimoni del qual era contradictori, i sense fonament de fet ni de Dret.Report of the enquiry into the fitness of Advocate VP Pikoli info.gov.za També va tenir paraules dures per al president Jacob Zuma sobre el seu posterior nomenament de Simelane com a director nacional de fiscalia.Zuma failing to lead by example - Ginwala IOL
Ginwala va morir a causa de les complicacions d'un ictus patit dues setmanes abans el 12 de gener de 2023, als 90 anys.
Reconeixements 2003: Premi Nord-Sud 2005: Ordre de Luthuli, en plata 2008: Ordre del Sol Naixent, 2008
Referències
Categoria:Militants anti-apartheid Categoria:Periodistes sud-africans Categoria:Apartheid a Sud-àfrica Categoria:Morts el 2023 Categoria:Parsis Categoria:Persones de Johannesburg Categoria:Morts a Johannesburg Categoria:Activistes sud-africans Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Defensors dels drets humans africans Categoria:Periodistes morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1932