va ser un monjo franciscà, compositor i organista italià.
Biografia Es coneixen poques dades certes de la seva vida, com (per exemple) tot allò referit al seu ingrés a l'Ordre franciscana com a frare menor conventual. Sí que se sap amb certesa que va ser mestre d'orgue, activitat que va desenvolupar tant a Roma (a la basílica dels Sants Apòstols) com a Nàpols i Moreale. Va arribar a aquesta última ciutat seguint Luis Guillén de Moncada i Aragó, duc de Montalto i príncep de Paternò. En la seva maduresa, Fasolo va ser conegut principalment pel seu anual d'orgue de 1645, que, com L'organo suonarino d'Adriano Banchieri, de la generació anterior a ell, estava pensat per al seu ús en petites esglésies parroquials, i és molt més senzill que el que s'utilitza a Venècia.Eleanor Selfridge-Field Venetian instrumental music from Gabrieli to Vivaldi 1994 p24Alexander Silbiger Frescobaldi studies 1987 p352 El 1659, Fasolo es va convertir en mestre de cappella de l'arquebisbe de Monreale.
Segurament, l'obra Anual ja estava compost des de feia almenys deu anys abans de la seva publicació. D'això en dona notícia Tomaso Anfora da Sorrento, que va publicar el 1635 els motets de Fasolo a la impremta d'Ottavio Beltrano a Nàpols.
Fins fa poc, moltes de les obres seculars de GB Fasolo s'atribuïen a altres compositors, en particular al venecià Francesco Manelli,Ferrari-Barassi, E. 'La Luciata di Francesco Manelli: considerazioni su una perduta stampa della Biblioteca municipale di Breslavia, l'esemplare di un manoscritto berlinese e un componimento del Fasolo', Quadrivium 9.1970, p.211–42 el compositor de les primeres òperes comercials de la història de la música, o a un tercer compositor desconegut conegut com a "Il Fasolo?".Chilesotti, O. 'Musica del passato: Fasolo – Asioli' 1886, p.349–54
Tanmateix, després de l'obra de Francesco Luisi,Luisi, Francesco. '"Il carro di Madama Lucia et una serenata in lingua lombarda": notes on the definitive attribution to Giovanni Battista Fasolo, in Seicento inesplorato, Lenno 1989, p.481–96 Mariangela Donà,Donà, Mariangela. Foreword to Giovan Battista Fasolo e la Barchetta Passaggiera Lucca, 1994 i Claudio BacciagaluppiBacciagaluppi, Claudio. 'G.B. Fasolo "Fenice de' musici ingegni"' in Rivista internazionale di musica sacra , 19/2 1998, p.5–66 l'atribució de les obres principals sota l'epígraf "Il Fasolo?" a GB Fasolo ara és raonablement segura i apareix sota la seva pròpia entrada, per Eleanor Selfridge-Field, a l'actual New Grove.Fasolo, G.B. In The New Grove dictionary of music and musicians, Volume 5 2001 p.76
Obres Op. 3 "Misticanza di Vigna alla Bergamasca; il Canto della Barchetta et altre cantate et ariette per Voce et Chitarra." Robletti Roma, 1627. L'única còpia supervivent estava en poder del doctor Oscar Chilesotti el 1886. Un facsímil d'una única cançó "I bei guardi" d'aquesta col·lecció s'inclou en un article de Chilesotti- "Notes sur les tablatures de luth et de guitare" publicat per primer cop a "Encyclopedie de la musique" ; editat per Albert Lavignac (1925). Part 1, vol. 2 : Itàlia - Alemanya, p. 636-684. Això és especialment interessant perquè s'han afegit figures als símbols d'alfabeto de guitarra per indicar com s'ha de rasguejar l'acompanyament. El carro de Madama Lucia. Roma, 1628 (*atribuït). Aria - Se desiate, o bella, 1629 (*atribuït). Op. 6 Segon llibre de motets a 2-3 veus, amb una missa a 3 veus, Nàpols, 1635. Op. 8 Annuale che contiene tutto quello, che deve far un Organista per respondre al Choro tutto l'Anno; per a orgue, Venècia, 1645. (263 pàgines de música d'orgue!) Magnificat, Beatus vir, a 5. ca. 1645.(*atribuït) Op. 9 Arie spirituali morali, e indifferenti, 2-3 vv, amb diàlegs 3vv i dues àries per a veu solista. Palerm, 1659.
Referències
Categoria:Persones d'Asti Categoria:Monjos catòlics Categoria:Franciscans italians Categoria:Organistes italians Categoria:Morts a Sicília Categoria:Religiosos piemontesos Categoria:Compositors piemontesos Categoria:Compositors morts al segle XVII Categoria:Compositors nascuts al segle XVI