Dilorom Saidaminova (en uzbek: Дилором Сайдаминова) (Taixkent, 27 de febrer de 1943), és una compositora i pianista uzbeka.
Saidaminova estudià al Liceu Uspenski entre 1950 i 1961 i al Conservatori de Taixkent, on es graduà en piano el 1966 i, l'any següent, en composició. El 1971 obtingué el doctorat en composició i el 1981 completà els estudis de postgrau al Conservatori de Moscou. Ha exercit de professora de composició, història de la música i piano al Conservatori de Taixkent en dos períodes entre 1967 i 1985 i entre 1988 i 1995. En l'ínterim, ocupà el càrrec d'editora musical en cap de la Companyia estatal de radiotelevisió de l'Uzbekistan. Actualment, Saidaminova és membre de la Unió de compositors i bastakors de l'Uzbekistan, de la Unió de compositors russos i de l'Associació estatunidenca de compositors, autors i editors.
+Premis, beques i encàrrecs destacablesPremi, beca o encàrrecObraAnyCiutatJove compositor més destacat de l'Uzbekistan (premi especial)Poema simfònic1977Taixkent, UzbekistanConcurs estatal (segon premi)Uzbekistan1982TaixkentConcurs estatal (primer premi)Obertura de vacances1983TaixkentPremi per a les contribucions destacades a la cultura i la música de l'Uzbekistan1991TaixkentConcurs de l'Organització de Dones Alemanyes i Austríaques en les Arts - GEDOK (segon premi)Pel so de Francesca1998Mannheim, AlemanyaBeca de l'Open Society Institute (Fundació Soros)2002TaixkentEncàrrec del Bach Choir de PittsburghAzon2002Pittsburgh, EUAPremi del Carnegie Music Hall de PittsburghObertura festiva2003Pittsbugh, EUAEncàrrec del saxofonista James HoulikConcert per a saxòfon2004Nova York, EUAEncàrrec del violinista Ígor KalninAscendint a la llum2021
Tradició i modernitat L'obra de Dilorom Saidaminova es caracteritza, d'una banda, per una síntesi entre tradició i modernitat. La pianista i professora del Conservatori estatal de l'Uzbekistan Hayitbaeva Dilbar Sultanovna ho exemplifica a través de tres de les obres per a piano més destacades del repertori de Saidaminova: Els murs de l'antiga Bukharà (1973), Pintures murals d'Afrasiab (1996) i Diàleg amb ‘Umar Ḫayyām (2010). En totes tres composicions –una successió que permet traçar l'evolució estilística de Saidaminova al llarg de gairebé quatre dècades–, vehicula el record de l'experiència històrica uzbeka mitjançant el cultiu de noves tècniques musicals. Zenin Rasul, doctor per la Facultat de música i arts escèniques de la Universitat de Bilkent (Turquia), remarca la intenció de Saidaminova d'evocar les sonoritats d'instruments tradicionals com el rubab o el çeng en Pintures murals d'Afrasiab. Aquest recurs, conviu amb la recerca d'un nou llenguatge compositiu que remet, segons Rasul, a un impressionisme contemporani (fórmules d'obstinat rítmic, sèries cromàtiques, reiteració d'intervals de quarta, sexta i octava, entre d'altres).
Lucille Lisack, professora d'antropologia a la Universitat de París-Nanterre, emfasitza l'allunyament respecte els llenguatges musicals clàssics i romàntics occidentals i tradicionals uzbeks: la música de Saidaminova, segons Lisack, s'inscriu en les avantguardes musicals partidàries de la dissolució de la tonalitat i cultiva la desconstrucció de la melodia, el repartiment de motius entre diferents instruments... De fet, juntament amb el també uzbek Dimitri Yanov-Yanovsky, Saidaminova mantingué un vincle sòlid amb l'avantguarda soviètica més partidària de la renovació musical, en oposició al corrent de tendència tradicional, que s'emmirallava en l'estètica romàntica.
En l'oratori rock A tu, pàtria (1985), Saidaminova explora les sonoritats de la guitarra elèctrica i el sintetitzador. Aquest darrer instrument apareix també en A través de les línies de somnis boirosos (2004), l'enèsim exercici de fusió entre tradició i modernitat: l'obra compta amb un conjunt tradicional conformat per ney, koshnay, chang, dos dutars, dos dutars baixos, qanun, dos rababs, dos rababs de Kaixgar i dos rababs d'Afganistan.
Filosofia Els especialistes en la figura de Dilorom Saidaminova han apuntat, d'altra banda, la preferència per qüestions filosòfiques i la profunditat emocional de la seva obra. En el cicle de piano Diàleg amb ‘Umar Ḫayyām (2010), la compositora entaula un diàleg virtual amb la filosofia oriental a través d'‘Umar Ḫayyām, poeta, matemàtic, astrònom i filòsof persa que visqué entre els segles i XII de l'era present. Segons Hayitbaeva Dilbar Sultanovna, aquesta conversa ficcionada amb ‘Umar Ḫayyām representa la culminació, en l'obra de Saidaminova, de l'exploració de temes filosòfics com la saviesa eterna i altres qüestions existencials: les lleis de l'univers, l'essència de l'ésser, la veritat, l'espai, el temps, la vida i la mort. Unes qüestions que aborda, igualment, en Pel so de Francesca (1997), Perdut en l'eternitat... (1998), En memòria dels meus amics (1999), El jardí de la meva infantesa (2002), Primum impe imperare sibi imperare (2003)...
Segons Mustafina Ekanterina Ilyinichna, doctora pel Conservatori estatal de l'Uzbekistan, en En memòria dels meus amics (1999) –un memorial per a Sergei Beinsky (1946-1998) i Armen Shakhbagyan (1947-1999)– i El jardí de la meva infantesa (2002), Saidaminova pretén reflectir els "valors morals del poble uzbek" amb relació al "respecte als pares i a la família". Ho fa, des d'un punt de vista tècnic, mitjançant la dispersió del material musical en diferents registres, utilitzant motius curts i fórmules rítmiques repetides, pedals, polirítmies, amplitud dinàmica... Dilorom Saidaminova carrega aquests recursos tècnics de significat: a tall d'exemple, en l'obra Saraton (2013) pretén evocar el pic de calor estival a l'Uzbekistan a través d'un tempo lent, d'una melodia poc oscil·lant, d'un trèmolo que "crea la sensació de calitja que apareix amb l'escalfor del sol"... O en el trio Sabo (2006), on intenta representar la brisa matinal, "efímera, misteriosa i mancada de llum", recorrent a notes agudes, tensions harmòniques irresoltes...
Obra publicada L'obra completa de Dilorom Saidaminova traspua diversitat de gèneres i eclecticisme cultural, des d'obres per a formacions canòniques (orquestra, conjunts de cambra...) fins a agrupacions de fusió entre rock i música tradicional centreasiàtica, transitant també entre les fronteres de la música escènica i de les bandes sonores.
Per a orquestra TítolAnyObservacionsObertura simfònica1963Simfonia número 11967Concert número 11971Per a piano i orquestraPoema simfònic1977Concert número 21981Per a piano i orquestraObertura de vacances1983Simfonia número 21988Poema1994Una novel·la curta1944Per a orquestra de cordaEn memòria dels meus amics1999El jardí de la meva infantesa2002Per a dos pianos i orquestraObertura festiva2003Per a banda simfònicaConcert2004Per a saxòfon tenor i banda simfònica. Existeix una versió del 2005, més llarga, per a saxòfon tenor i orquestraLes ombres2010Per a saxòfon i petita orquestraAmir Timur2011Per a percussió i orquestraL'olor de la nit2013Per a petita orquestraLes danses de la pluja2013Per a petita orquestra
Per a cambra TítolAnyObservacionsSonatina1960Per a changVariacions1961Per a violí i pianoQuartet de corda1966Representació de concert1980Per a flautaTres representacions1981Per a trompetaCinc representacions1985-1987Per a ghijakNavrus1990Per a dues trompetes, trompa, trombó i tubaMonòleg1992Per a viola i pianoPoema - improvisació1992Per a viola i pianoUmid - esperança1993Per a violí i piano. Escrita per al seu fill, Tigran Shiganyan, i estrenada per ell mateix en el Concurs internacional de la ciutat d'Almaty (Kazakhstan), on guanyà el premi especial. Ha esdevingut popular en els programes escolars i en els concursos uzbeks.Fantasia1994Per a chang i pianoSonata - improvisació1994Per a violoncel i pianoUna pregària a la nit1994Per a saxòfon tenorMaskaraboses1994Per a saxòfon altPel so de Francesca1997Per a flauta, violí, violoncel i percussióSonata número 11997Per a violí i piano. Escrita per al seu fill, Tigran Shiganyan, per ser interpretada en concursos a Itàlia i l'Uzbekistan.Perdut en l'eternitat1998Per a piano, dos violins, viola, violoncel i contrabaixPer al meu fill2001Per a violí i conjunt de flauta, oboè, clarinet, fagot, dues trompes, dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaixPrimum impe imperare sibi imperare2003Per a piano i percussióSonata número 22005Per a violí i pianoSabo - brisa matinal2006Per a violí, violoncel i pianoOn no hi ha temps2010Per a clarinet, violí i pianoEls sons del ney2012Per a ney, percussió i un conjuntSaraton2013Versió per a zurna, chang, rabab de Kaixgar i dos violins. Saraton és com s'anomena el pic de calor estival a l'Uzbekistan i altres indrets de l'Àsia central.
Per a veu i per a cor TítolAnyObservacionsA tu, pàtria1985Oratori rock amb text d'Oman Mukhtarov per a tenor, guitarra, guitarra elèctrica, guitarra baixa, sintetitzador i percussióFort amb l'amistat fraternal1986Oda amb text de Rakhim Farkhadi per a baix, cor mixt i orquestraRequiem2001Rèquiem per a veu i pianoAzon2002Text extret de pregàries musulmanes per a cor mixt, violí, piano i orgueA través de les línies de somnis boirosos2004Per a veu, contrabaix, sintetitzador, conjunt tradicional (ney, koshnay, chang, dos dutars, dos dutars baixos, qanun, dos rababs, dos rababs de Kaixgar, dos rababs d'Afganistan i percussió)Divan occident-oriental2009Text de Johann Wolfgang von GoetheSaraton2013Versió per a veu, zurna, chang i rabab de Kaixgar
Per a piano TítolAnyObservacionsObres per a infants1966Estudi1968Obra polifònica1969Vals líric1969Cançó de bressol1969Les curses1969Dansa fantàstica1970Cucut i amagar1970Nocturn1971Reflexió1971Rondó1972Les muralles de l'antiga Bukharà1973Revisada el 1988Sayora1974Toccatina1974Sonatina1974Poema1980Dedicatòria a un poeta1981Vals1989Tres representacions1991Tres preludis i també...1994Pintures murals d'Afrasiab1997Juga amb Batman2003Diàleg amb ‘Umar Ḫayyām2010
Per a orgue TítolAnyObservacionsSomnis d'infantesa1988
Bandes sonores i música d'animació TítolAnyObservacionsLa catifa màgica1973Animació; Malik KajumovKhamrakul - Ata1976Melis AbzalovKhiva1977Malik KajumovHi ha una ciutat amistosa a l'Est1977Malik KajumovReunió amb Taixkent1979Malik KajumovEl júnior1994Rano Kubeyeva
Altres composicions TítolAnyObservacionsUna nena que ha fet màgia1965Música escènica per a l'obra de Shukur SagdullaUna pedra inflamable1971Ballet amb llibret d'Oleg UzakovLa meva estimada no em fa cas1974Música escènica per a l'obra de Yusuf ShamansurovGàbia màgica1975Música escènica per a l'obra de Zakhid Khaknazarov
Referències
Categoria:Persones de Taixkent Categoria:Pianistes asiàtics Categoria:Alumnes del Conservatori de Moscou Categoria:Nascuts el 1943