El Concert per a flauta i orquestra de Carl Nielsen (FS 119) va ser escrit el 1926 per a Holger Gilbert-Jespersen, que va succeir a Paul Hagemann com a flautista del Quintet Copenhaguen. El concert, en dos moviments, va ser generalment ben acollit a la seva estrena el 21 d'octubre de 1926 a la sala de concerts de la Maison Gaveau de París, amb l'Orquestra de la Societat de Concerts del Conservatori dirigida per Emil Telmányi i amb Gilbert-Jespersen com a flautista.
Origen i context El 1921, Nielsen va escoltar el Quintet de vent Copenhaguen assajant música de Mozart i va quedar impactat per la bellesa tonal i la musicalitat del grup. Aquell mateix any va escriure el seu Quintet de vent expressament per a aquest conjunt. L'últim moviment del quintet de vent és un tema i variacions que representen en la música les personalitats dels cinc intèrprets i els seus respectius instruments, de la mateixa manera que Elgar va retratar els seus amics a les Variacions Enigma. Amb la promesa d'escriure un concert per a cada membre del quintet, va començar amb el flautista Holger Gilbert-Jespersen (1890-1975). A conseqüència de la mala salut, només va poder completar un concert més abans de la seva mort, el Concert per a clarinet, per al clarinetista del grup, Aage Oxenvad, que va completar el 1928.Elly Bruunshuus Petersen, "Carl Nielsen: Concertos", Carl Nielsen Edition , Royal Danish Library. Retrieved 19 October 2010.
Nielsen va començar a treballar en el concert de flauta mentre viatjava per Alemanya i Itàlia l'agost de 1926, amb la intenció de ser interpretat a París en un concert dedicat a quatre de les seves obres el 21 d'octubre. Malauradament, a conseqüència d'una dolència estomacal prolongada, no va acabar l'obra a temps i va haver d'introduir un final temporal per a la seva estrena a París.
Recepció L'obra va ser rebuda positivament en la seva estrena a París a la Maison Gaveau el 21 d'octubre de 1926, amb l' Orchestre de la Société des Concerts du Conservatoire i amb el seu gendre, Emil Telmányi, a la direcció. Paul Le Flem va escriure a Comoedia: "El Concert per a flauta i orquestra, interpretat de manera excepcional per M. Holger-Gilbert Jespersen, és l'obra més recent del Sr. Nielsen. Té picant, empenta i no li falta humor". Però Jan Meyerheim, escrivint al Paris Telegram, no estava d'acord: "El Concert per a flauta, ben interpretat per M. Jespersen, no m'importava gens; estava més enllà de la meva comprensió". Nielsen va dir que l'estrena, amb els intèrprets totalment dedicats a l'obra, va ser una de les "més grans experiències" de la seva vida. Es va informar que tant Maurice Ravel com Arthur Honegger hi assistien, i aquest últim va dir que "la famosa Orquestra del Conservatori va tocar molt bé i el concert de flauta es va interpretar d'una manera magistral i amb un to delicat: hi va haver una gran ovació i el solista Gilbert. Jespersen "flûtiste de grande classe" - va ser cridat diverses vegades.
No va ser fins al 25 de gener de 1927 que es va interpretar la primera versió completa a la Musikforeningen de Copenhaguen. El concert de flauta s'ha convertit en part del repertori internacional de Nielsen."Carl Nielsen Society: Art and consciousness". Retrieved 19 October 2010.
Música A més de la seva flauta solista, el concert està gravat per a dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, trombó baix, timbales i cordes. Un avenç de l'estil més aviat tradicional del Concert per a violí de Nielsen, reflecteix les tendències modernistes dels anys 20 i manca d'estabilitat tonal. L'obra és generalment d'estil neoclàssic, però només inclou dos moviments en comptes de tres, com en la forma de concert clàssic.
Referències
Categoria:Concerts per a flauta Categoria:Composicions musicals del 1926 Categoria:Obres de Carl Nielsen Categoria:Concerts de la dècada del 1920