Alfred Robert Foster, conegut com a , fou un pilot de motociclisme anglès que va guanyar el Campionat del Món de 350cc de .

Carrera esportiva Foster va començar a competir en motociclisme el 1932 i aviat se'l va conèixer com al Cheltenham Flyer ("el volador Cheltenham"). Pilot polivalent, va competir en diverses modalitats com ara el trial i el motocròs, però va assolir els seus principals èxits a les curses de velocitat. Va córrer amb una New Imperial al Manx Grand Prix els anys 1933 i 1934 i hi va quedar segon a la cursa Lightweight el 1934. Va debutar al TT de l'Illa de Man amb una New Imperial el 1935, però no va poder acabar la cursa.

Foster va guanyar la seva primera cursa al TT de l'illa de Man l'any següent amb una New Imperial, també a la categoria Lightweight TT, després d'una dura lluita amb Stanley Woods (DKW) fins que l'irlandès es va retirar a l'última volta. Foster va aconseguir així la victòria i va establir el rècord de velocitat mitjana a 76,28 mph (122,76 km/h). La seva victòria de 1936 a Man amb una New Imperial de motor unitari va ser la darrera en aquesta cursa d'una motocicleta britànica en la categoria Lightweight. La fàbrica New Imperial va retirar el seu suport oficial a les curses després de 1936 i Foster va passar a pilotar una R7 350cc de 1937 a 1939. Participà al TT de 1939 patrocinat per Archers of Aldershot, una botiga de motocicletes propietat pel pare del seu company de competicions Les Archer.

Un cop es van reprendre les competicions d'esports de motor després del final de la Segona Guerra Mundial, Foster va guanyar la primera cursa al TT de l'illa de Man de la postguerra, la Junior TT de 1947, a una velocitat mitjana de 80,31 mph (129,24 km/h) amb una Velocette i va acabar quatre minuts per davant del segon classificat. El 1948 va acabar segon darrere de Freddie Frith a la mateixa categoria.

A la cursa Senior TT de 1949, Foster va establir el rècord de volta ràpida a 25 minuts i 14 segons (89,75 mph, 144,43 km/h) amb una Moto Guzzi i liderava la cursa amb 57 segons d'avantatge quan es va haver de retirar per problemes mecànics. Després del TT va competir amb una Velocette al primer campionat del món de motociclisme, el de , i va acabar-hi segon darrere de Freddie Frith al Dutch TT i al .

Foster va tenir la seva temporada més reeixida el 1950, en què va haver de lluitar contra el poderós equip de curses de , que disposava de la famosa Norton Manx amb xassís Featherbed 'llit de plomes' i de pilots com ara Artie Bell i Geoff Duke. Després que l'equip Norton comencés la temporada obtenint les tres primeres posicions al TT de Man, Foster va sorprendre'ls tot guanyant el Gran Premi de Bèlgica per davant de Bell i Duke. Va seguir amb sengles victòries al Dutch TT i al , així com un segon lloc al que li acabaren atorgant el campionat mundial de 350cc.

Foster es va retirar després del TT de Man de i es va establir a Dorset, on regentà sengles garatges a Blandford i Parkstone.

Resultats al Mundial de motociclisme Fonts:

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 Punts Posició Victòries 350cc Velocette 6 - 2 2 - 16.5 3r 0 500cc Moto Guzzi NC - - - - - 0 - 0 350cc Velocette NC 1 1 2 1 - 30 1r 3 500cc Moto Guzzi NC 0 - 0 AJS 7 - - - 15 250cc Velocette - NC - - - 0 - 0 350cc Velocette - - 6 - - - - - 1 16è 0

Referències

Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat de 350cc Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat anglesos Categoria:Guanyadors anglesos de Grans Premis de velocitat Categoria:Guanyadors del Tourist Trophy Categoria:Pilots de motociclisme de Gloucestershire Categoria:Nascuts el 1911 Categoria:Morts a Anglaterra