Riccardo Malipiero Jr. va ser un compositor, pianista, crític i pedagog musical italià. Va ser guardonat amb la medalla d'or per la ciutat de Milà el 1977 i per la ciutat de Varese el 1984.John C. G. Waterhouse : Gian Francesco Malipiero (1882–1973): The Life, Times and Music of a Wayward Genius at Google Books, Contemporary Music Studies 17 (Amsterdam: Harwood Academic Publishers, 1999), ISBN 90-5702-210-9, p. 7 et seq.
Biografia Malipiero era fill del violoncel·lista Riccardo Malipiero (1886–1975). Va estudiar piano i composició al Conservatori de Milà (el 1930), on es va graduar el 1932, i al Conservatori de Torí, on va obtenir el diploma el 1937. Va continuar estudis de composició amb el seu oncle Gian Francesco Malipiero a Venècia.Randel, Don Michael (1996). The Harvard Biographical Dictionary of Music. Belknap Press. p. 545. ISBN 9780674372993. De 1935 a 1947 va ser professor al Liceo Musicale "Vincenzo Appiani" de Monza.
Malipiero va ser actiu com a pianista, i també va escriure crítiques per Il popolo i Corriere lombardo, de 1945 a 1966. Va donar conferències als Estats Units el 1954, 1959 i 1969, i a Buenos Aires el 1963. Entre 1969 i 1984 va dirigir el Conservatori de Varese, on es va incorporar a la facultat de música el 1979.John C. G. Waterhouse : Gian Francesco Malipiero (1882–1973): The Life, Times and Music of a Wayward Genius at Google Books, Contemporary Music Studies 17 (Amsterdam: Harwood Academic Publishers, 1999), ISBN 90-5702-210-9, p. 7 et seq.Randel, Don Michael (1996). The Harvard Biographical Dictionary of Music. Belknap Press. p. 545. ISBN 9780674372993.
Les primeres obres de Malipiero van ser compostes amb una atonalitat lliure. L'any 1945 va començar a utilitzar una tècnica de dotze tons en les seves composicions, convertint-se en un dels pioners d'aquesta tècnica a Itàlia. Va promoure la tècnica de dotze tons en articles que va col·laborar en publicacions periòdiques de música italiana, llibres i conferències. L'any 1949 va organitzar a Milà el Primer Congrés de música dodecanal al qual van assistir compositors tan importants com John Cage, Luigi Dallapiccola, Karl Amadeus Hartmann, René Leibowitz, Bruno Maderna i Camillo Togni. El 1969 va representar Itàlia al 7è Congrés de la UNESCO a Moscou.John C. G. Waterhouse : Gian Francesco Malipiero (1882–1973): The Life, Times and Music of a Wayward Genius at Google Books, Contemporary Music Studies 17 (Amsterdam: Harwood Academic Publishers, 1999), ISBN 90-5702-210-9, p. 7 et seq.
Malipiero va morir a Milà el 2003 a l'edat de 89 anys.John C. G. Waterhouse : Gian Francesco Malipiero (1882–1973): The Life, Times and Music of a Wayward Genius at Google Books, Contemporary Music Studies 17 (Amsterdam: Harwood Academic Publishers, 1999), ISBN 90-5702-210-9, p. 7 et seq.
Referències
Bibliografia Bernardoni, Virgilio. 2001. "Malipiero, Riccardo". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editada per Stanley Sadie i John Tyrrell. Londres: Macmillan Publishers.
Categoria:Pedagogs musicals italians Categoria:Morts a Milà Categoria:Alumnes del Conservatori de Milà Categoria:Pianistes milanesos Categoria:Compositors italians del segle XXI Categoria:Compositors milanesos Categoria:Crítics musicals italians Categoria:Compositors italians nascuts al segle XX