La Simfonia núm. 5, H. 202, del compositor suís Arthur Honegger és una obra per a orquestra de tres moviments escrita a París la tardor de 1950. El seu subtítol Di tre re (dels tres re) és una referència al re que toquen les timbales i els baixos solistes al final de cada moviment. Va ser encarregada per la Fundació Natalie Koussevitzky, a qui va ser dedicada, i va ser interpretada per primera vegada a Boston el 9 de març de 1951 per l'⁣Orquestra Simfònica de Boston sota la direcció de Charles Münch. Té una durada d'uns 22 minuts.

Origen i context Honegger va escriure la Cinquena Simfonia el 1950, amb cinquanta-nou anys, completant la composició del primer moviment el 5 de setembre i l'orquestració el 28 d'octubre, del segon moviment l'1 d'octubre i el 23 de novembre respectivament, i del tercer els dies 10 de novembre i 3 de desembre.

Moviments Amb una durada total d'uns 22 minuts, els seus tres moviments estan marcats:

Grave (aprox. 7'20") Allegretto - Adagio - Allegretto - Adagio - Allegretto (aprox. 9'00") Allegro marcato (aprox. 5'30")

Aquesta simfonia va ser publicada per Éditions Salabert.

Instrumentació Tres flautes, dos oboès i trompa anglesa, dos clarinets i clarinet baix, tres fagots, quatre trompes, tres trompetes, tres trombons, tuba, timbales i cordes.

Enregistraments Els enregistraments d'aquesta simfonia inclouen conjunts complets de les cinc simfonies de Honegger interpretades per:

l'⁣Orquestra Filharmònica Txeca amb Serge Baudo (Supraphon, 1994) la Suisse Romande Orchestra amb Fabio Luisi (Cascavelle, 2001) l'⁣Orquestra del Capitole de Toulouse amb Michel Plasson (EMI Classics, 2004) l'⁣Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera sota la direcció de Charles Dutoit (Apex, 2006)

Les gravacions addicionals d'aquesta simfonia inclouen:

l'Orquestra Simfònica de Boston amb Charles Münch (RCA Victor Red Seal and Gold Seal, 1992) Orchestre Nacional de França dirigida per Charles Münch, gravada el juny de 1964Charles Munch edition. Auvidis Valois CD V4831, 1998. l'⁣Orquestra Simfònica Nacional Danesa amb Neeme Järvi (Chandos, 1994) l'⁣Orchestre Lamoureux sota la direcció d'Igor Markevitch (gravada el 1957, DG Originals, 1997) l'⁣Orquestra Filharmònica de Viena amb Ernest Ansermet (Andante, 2003) l'⁣Orquestra Simfònica RIAS amb Igor Markevitch (Audite, 2010)

Referències

Honegger 05 Categoria:Composicions musicals del 1951 Categoria:Simfonies d'Arthur Honegger