Artemis III i el primer vol tripulat de l'aterrador HLS Starship. es preveu que sigui la segona missió Artemis tripulada i la primera que faci una missió completa en òrbita terrestre baixa. Inicialment, estava previst que Artemis III fos la primera missió que fes un allunatge tripulat a la Lluna des de la missió Apollo 17 el desembre de 1972, fins que el 27 de febrer de 2026 la NASA va anunciar que l'objectiu de l'allunatge tripulat es posposava a la missió Artemis IV. https://edition.cnn.com/2026/02/27/science/nasa-moon-landing-artemis-schedule Ara, la NASA espera que Artemis III es llanci no abans de 2027. En la conferència de premsa de 27 de febrer de 2026, Jared Isaacman, l'Administrador de la NASA, va anunciar que el nou objectiu de la missió seria provar les naus de descens lunar en una trobada en òrbita terrestre baixa i la seva compatibilitat amb la nau Orion.
miniatura|Evolució del sistema de llançament espacial Nau espacial Sistema de llançament espacial El Sistema de Llançament Espacial (SLS) és un llançador d'elevació súper pesada utilitzat per llançar la nau espacial Orion des de la Terra fins a una òrbita translunar. En les tres primeres missions d'Artemis (I, II i III) s'utilitza el coet accelerador SLS Block 1. miniatura|Càpsula de la tripulació d'Orion (2013)
Orion Orion és el vehicle de transport de la tripulació que s'utilitzarà en totes les missions del programa Artemis.
Mòduls de descens lunars miniatura|Artemis III concepte d'operacions El 16 d'abril de 2021, la NASA va seleccionar SpaceX per desenvolupar Starship HLS i lliurar-lo a una òrbita d'halo gairebé rectilínia (NRHO) abans de l'arribada de la tripulació per utilitzar-la a la missió Artemis III. El lliurament requereix que, abans de pujar a l'NRHO, la Starship HLS s'hagi de repostar a l'òrbita terrestre. Aquest avituallament requereix un dipòsit de propel·lent pre-posicionat a l'òrbita terrestre que s'omple per múltiples (almenys 14) vols de cisterna. A causa dels endarreriments trobats per SpaceX en el desenvolupament del seu mòdul de descens lunar, l'octubre de 2025 la NASA va obrir la possibilitat de contractar el mòdul de descens lunar a altres companyies. El competidor escollit fou el Blue Moon de l'empresa Blue Origin. Precisament, l'objectiu de la missió Artemis III és posar a prova un o els dos mòduls de descens de les empreses citades amb la finalitat de poder escollir quin és el que baixarà els astronautes de la missió Artemis IV a la superfície lunar.
Desenvolupament Amb la ratificació el desembre de 2017 de la Directiva de política espacial 1 de l'administració Trump, es va establir un programa lunar tripulat, més tard conegut com el programa Artemis, que utilitzarà el vehicle multipropòsit Orion (MPCV) i una estació espacial en òrbita lunar. Originalment anunciada com a Exploration Mission-3 (EM-3), l'objectiu de la missió era enviar quatre astronautes a una òrbita d'halo gairebé rectilini al voltant de la Lluna i lliurar l'ESPRIT i el mòdul d'utilització dels EUA a l'estació espacial lunar, coneguda com a Lunar Gateway.
Tanmateix, el maig de 2019, es va preveure que ESPRIT i el mòdul d'utilització dels EUA, ara anomenat HALO, volessin per separat en un vehicle de llançament comercial. Artemis III es va reprogramar per accelerar el primer allunatge tripulat del programa Artemis, amb la previsió que l'Orion MPCV es trobaria amb una mínima estació espacial Lunar Gateway formada només per l'Element de potència i propulsió i un petit hàbitat/ node d'acoblament, amb un mòdul de descens conegut com a Human Landing System (HLS).
A principis de 2020, quan es va conèixer que el lliurament de l'estació Lunar Gateway seria posterior al llançament de la missió Artemis III, els plans perquè Orion i l'HLS es trobessin amb la Gateway es van abandonar a favor de l'acoblament directe d'Orion i HLS.
El 10 d'agost de 2021, es va constatar que els nous vestits espacials que utilitzarà la tripulació de les missions Artemis no estarien preparats fins a l'abril de 2025 com a molt aviat, cosa que endarreriria la missió des de la data de llançament inicialment prevista a finals de 2024.
Posteriorment, després de diversos anuncis que apuntaven a que la missió s'hauria d'endarrerir almenys dos o tres anys, el gener de 2024 la NASA va confirmar oficialment que el llançament de la missió Artemis III no es produirà abans del setembre de 2026. Fins i tot, hi ha un organisme nord-americà, el GAO, que havia informat que la missió era poc probable que es produís abans de 2027.
El març de 2024, la NASA va anunciar que els instruments científics que s'havien d'incloure a la missió eren un conjunt compacte i autònom de sismòmetres anomenat Lunar Environment Monitoring Station (Estació de Monitorització del Medi Ambient Lunar), o LEMS per les seves sigles en anglès. LEMS estudiarà l'estructura regional de l'escorça i el mantell de la Lluna per informar el desenvolupament de models de formació i evolució lunars. Un altre instrument que s'enviarà és Lunar Effects on Agricultural Flora (Efectes de la Lluna sobre la Flora Agrícola), també conegut com LEAF per les seves sigles en anglès. LEAF investigarà l'impacte de l'entorn de la superfície lunar en els cultius espacials. El tercer instrument és el Lunar Dielectric Analyzer (Analitzador Dielèctric Lunar), o en anglès LDA, una càrrega útil aportada per la comunitat internacional per mesurar la capacitat de la regolita per propagar un camp elèctric.
Al desembre de 2024, l'Administrador Nelson va anunciar que el llançament de la missió Artemis III es posposava fins almenys mitjans 2027, a causa dels mesos de recerca en matèria d'enginyeria relacionats amb el sistema de suport vital i l'escut tèrmic de la nau.
Al gener de 2026, la NASA oficialment va endarrerir la missió pel cap baix a 2028.
El 27 de febrer de 2026, la NASA va tornar a ratificar que la missió Artemis III s'enlairaria el 2027, però ja no està previst que faci un allunatge tripulat a la Lluna.
El 9 de juny de 2026 Jared Isaacman, l'administrador de la NASA, va revelar la tripulació de l'Artemis III i els detalls de les properes etapes del projecte de l'agència espacial per retornar humans a la Lluna. L'italià Luca Parmitano, de l'Agència Espacial Europea (ESA), serà el pilot de la missió i els nord-americans Andre Douglas, Frank Rubio i Randy Bresnik, formen la resta de la tripulació.
Referències
Categoria:Programa Artemis