El maig de 2024, van esclatar protestes a l'illa de Nova Caledònia, una territori d'ultramar de França a l'oceà Pacífic. Aquestes revoltes han resultat en 6 morts i la declaració de l'estat d'emergència a tota l'illa.
Els primers aldarulls van esclatar a causa d'una polèmica reforma electoral amb l'objectiu d'alleujar les restriccions existents que impedeixen que una cinquena part de la població de l'arxipèlag pugui votar a les eleccions provincials. Arran de l'acord de Nouméa, l'electorat per a les eleccions locals es va limitar als residents anteriors a 1998 de les illes i els seus descendents que han mantingut la residència continuada al territori durant almenys 10 anys. El sistema, que exclou els migrants de parts europees i polinèsies de França, incloent-hi els seus fills adults, havia estat considerat acceptada el 2005 "com a part d'un procés de descolonització" pel Tribunal Europeu de Drets Humans amb la condició que fos "només una mesura temporal".
Després de les votacions en contra de la independència als referèndums de 2018, 2020 i 2021, el sistema es va considerar obsolet ja que el procés de l'Acord de Nouméa havia acabat. El canvi a un requisit de residència de deu anys va ser rebutjat pels defensors de la independència que consideren il·legítim el referèndum del 2021, raó per la qual van boicotejar massivament el referèndum i en conseqüència, consideren que el procés definit per l'Acord de Nouméa encara està en curs.
El govern francès vol permetre que les persones que resideixen al territori des de fa més de deu anys puguin votar a les eleccions locals. Aquesta reforma que permetria votar més persones d'ascendència europea i polinèsia s'ha denunciat com una dilució de la veu política del poble indígena melanesi canac.
Context miniatura|Ubicació de Nova Caledònia a l'oceà pacífic Nova Caledònia és un territori francès d'ultramar al sud-oest del Pacífic. Té una població d'uns 270.000 habitants; amb el poble indígena canac que constitueix el 44% de la població, les persones d'origen europeu, conegudes com caldoche, predominantment d'origen francès el 34% i altres minories ètniques (inclosos els wallisians i els tahitians) constitueixen la resta de la població. Nova Caledònia esdevé un territori francès d'ultramar l'any 1946, té representants a les dues cambres del Parlament francès, mentre que el president de França exerceix com a cap d'estat del territori. França manté la jurisdicció sobre la defensa i la seguretat interna de Nova Caledònia.
L'any 1988, arran de la violència política generalitzada entre els caldoches i indígenes canacs, https://www.lemonde.fr/politique/live/2024/05/19/en-direct-nouvelle-caledonie-l-ordre-republicain-sera-retabli-quoi-qu-il-en-coute-declare-le-haut-commissaire_6233400_823448.html#id-1511203 es van signar els Acords de Matignon, que vam establir una transició a la seva actual autonomia com a col·lectivitat sui generis dins de l'estat francès. Va continuar en l'intent de crear un consens l'any 1998 l'acord de Nouméa. Com a part de l'acord, a Nova Caledònia se li va permetre celebrar tres referèndums per decidir sobre l'estatus futur del territori, amb el dret de vot restringit als indígenes canac i altres habitants que visquessin a Nova Caledònia abans de 1998.
L'electorat "congelat" Com a part de l'acord de Nouméa de 1998, tota la població amb dret a vot de Nova Caledònia va continuar votant a les eleccions nacionals per a les eleccions del president francès i l'Assemblea Nacional sense tenir en compte l'origen del votant, però el nombre de persones que poden votar a les eleccions provincials i als referèndums d'independència està restringit. Aquest anomenat "electorat congelat" està format només per aquells que ja vivien a Nova Caledònia l'any 1998 així com els seus fills, amb la condició que visquin de manera continuada a les Illes els deu anys anteriors a cada elecció. Això va privar efectivament al dret de vot els migrants posteriors i els seus fills de la França metropolitana, així com la important comunitat local originària de la Polinèsia, en particular de Wallis i Futuna. Aquests votants exclosos van ser 8.000 el 1999, 18.000 el 2009 i 42.000 el 2023. Aquell any passat, l'electorat elegible "congelat" era de 178.000 mentre que el total de l'electorat capaç de votar a les eleccions nacionals era de 220.000, excloent així un votant de cada cinc de la participació en les eleccions regionals.
Arran d'una sentència del Consell Constitucional francès l'any 1999 que limitava la restricció a un requisit de residència de deu anys —l'anomenat "electorat rodant"—, el president francès Jacques Chirac, es va comprometre el 2003 a modificar la constitució francesa a petició dels independentistes. Per tant, va tenir la seva majoria parlamentària votant la revisió el 2007, tornant a la regla de "electorat congelat". Prèviament, l'any 2005, el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que l'electorat congelat no era una violació dels drets humans al considerar que formava part d'un procés de descolonització, amb la condició que només fos una mesura temporal.
Situació després dels referèndums d'independència Nova Caledònia va tenir llavors tres referèndums d'independència consecutius (el 2018, el 2020 i el 2021), tots els quals van votar a favor de continuar formant part de França, tot i que el referèndum del 2021 va ser boicotejat per la majoria dels partidaris de la independència. El sistema es va considerar obsolet, ja que el procés de l'Acord de Nouméa ja havia acabat. La transició posterior al referèndum va fer que Nova Caledònia necessités una revisió de les regles transitòries de l'Acord de Nouméa i, alhora, exigia que qualsevol canvi s'hagués de fer mitjançant una revisió de la constitució.
Els independentistes van boicotejar el tercer referèndum i després es van negar a reconèixer-ne el resultat, fet que va provocar un estancament institucional. Així, les converses locals es van aturar, mentre que les properes eleccions provincials es van reprogramar per al 15 de desembre de 2024. El 26 de desembre de 2023, el Consell d'Estat va concloure que la normativa vigent s'aparta d'una manera especialment significativa dels principis d'universalitat i igualtat de sufragi, en negar el dret de vot a les persones nascudes a Nova Caledònia o que hi hagin residit durant varies dècades.
A principis del 2024, el govern francès va iniciar així una revisió de la constitució que "descongelaria" l'electorat mantenint només un requisit de residència de deu anys. Es va calcular que això permetria l'entrada a l'electorat de 25.841 persones de les 42.000 excloses: 12.441 ciutadans nascuts i crescuts a Nova Caledònia que s'hi incorporarien automàticament, i fins a 13.400 ciutadans amb una residència continuada de deu anys a Nova Caledònia, que podrien sol·licitar individualment la seva incorporació. Un total de 16.000 ciutadans seguirien quedant exclosos de participar en les eleccions provincials. Incloïa una clàusula que impediria que s'apliqués si s'aconseguia un acord local entre independentistes i anti-independentistes com a mínim deu dies abans de les eleccions.
Un grup bipartidista enviat per l'Assemblea Nacional per consultar els líders polítics, religiosos i tribals va concloure que "descongelar" l'electorat era una "necessitat legal i democràtica", mentre que desaconsellava fer-ho immediatament i, en canvi, esperar uns mesos, a causa de la caòtica política. En el seu informe publicat a mitjans de març, va assenyalar en particular l'estat d'ànim pessimista imperant a l'illa a causa de la situació política i la incertesa permanent sobre el seu futur. Això va provocar la migració de neocaledons, sovint exclosos de l'electorat, però també de canacs educats. Aquesta tendència demogràfica va xocar amb l'afirmació independentista d'una substitució demogràfica en curs per la "immigració massiva". L'informe va provocar polèmica en transmetre l'opinió de diversos defensors de la independència, entre ells Roch Wamytan, president del Congrés de Nova Caledònia, que va preguntar si el president Emmanuel Macron s'està plantejant "recolonitzar" Nova Caledònia i va dir que el "llindar de tolerància dels blancs" havia arribat. Els membres de la Unió Caledònia independentista també han dit que "si feu un canvi d'electorat, serà la guerra. La nostra joventut està disposada a fer-ho. Si hem de sacrificar mil joves, ho farem".
El 2 d'abril de 2024, el Senat francès, la cambra alta del Parlament francès, va votar per aprovar les esmenes constitucionals presentades pel ministre de l'interior Gérald Darmanin per estendre el sufragi a aquells que havien estat residint a Nova Caledònia durant 10 anys ininterromputs. El 15 d'abril, grups de partidaris i d'opositors van organitzar marxes en confrontació a Nouméa, la capital de l'arxpèlag, en resposta a la proposta d'esmena constitucional francesa. La marxa independentista va ser organitzada per un comitè de coordinació d'accions ideològicament proper a l'Union Calédonienne (UC), que forma part del FLNKS. La manifestació pro-francesa en canvi va ser organitzada pels dos partits francesos Le Rassemblement i Les Loyalistes. Les autoritats locals calculen que un total de 40.000 persones (el 15% de la població) van assistir a aquestes manifestacions. Els organitzadors independentistes van afirmar que 58.000 van assistir a les seves manifestacions i els organitzadors pro-francesos van afirmar que 35.000 van assistir a les seves.
El 15 de maig, l'Assemblea Nacional, la cambra baixa del parlament francès, va votar a favor de les esmenes constitucionals per un marge de 351 a 153 vots. Mentre que els partits de dreta van donar suport a "descongelar" la llista de votants, els partits de l'esquerra van votar en contra de les esmenes. Després de l'aprovació de les dues cambres, les esmenes constitucionals encara han de ser aprovades per una majoria de dos terços del Congrés del Parlament francès (una sessió conjunta tant de l'Assemblea Nacional com del Senat).
Resposta a la llei Diversos líders locals van dir que donar el dret de vot als "estrangers" diluiria el vot dels indígenes canacs i augmentaria la quota de vots dels polítics francesos.
Factors socioeconòmics Segons els informes, l'economia i l'atur van ser factors que van contribuir als disturbis arran de que l'economia local de la mineria de níquel va experimentar una desacceleració. Segons el diari Politico, Nova Caledònia té el 30% de les reserves mundials de níquel. Nikkei Asia va informar que Nova Caledònia tenia la cinquena reserva més gran del níquel del món i que les dificultats van ser causades per un colp en el mercat mundial de níquel. El 2023, la rendibilitat del sector del níquel havia disminuït a causa de les restriccions governamentals a l'exportació, els alts costos energètics i la competència dels productors de níquel d'Indonèsia i altres països asiàtics. Amb la reducció de la producció del 32% en el primer trimestre de 2023, les autoritats franceses van advertir que les tres principals fàbriques de processament de níquel del territori podrien tancar, la qual cosa va provocar una crisi d'atur. Diversos inversors importants, com Glencore i Euramet, van retallar noves inversions a Nova Caledònia o buscaven vendre les seves accions. El govern francès va prometre 200 milions d'euros en subvencions per al sector del níquel, però aquest "pacte del níquel" va ser denunciat pels independentistes de ser una mesura neocolonial que augmentaria el poder de París sobre el territori.
Tinença d'armes a l'arxipèlag