Esdeveniments Àsia Segons la llegenda, Nagasena crea la figura de Buda d'esmeralda a Patna, Índia.
Gàl·lia Lugdúnum és fundada.
Imperi romà 1 de gener: inici a Roma del consolat d'Aule Hirti i Gai Vibi Pansa. Els dos cònsols convoquen el Senat perquè es pronunciï sobre la proposta de Ciceró del 20 de desembre contra Marc Antoni. Quint Fufi Calè proposa enviar una delegació a Antoni, que ha marxat a la Gàl·lia Cisalpina per combatre Dècim Juni Brut Albí. Ciceró pronuncia la cinquena Filípica per convèncer els senadors de no negociar amb Marc Antoni i de fer entrar Octavià al Senat. El Senat rebutja la primera proposta i envia tres consulars —Lucius Calpurnius Piso Caesoninus, Lucius Marcius Philippus i Servi Sulpici Rufus— a Marc Antoni per exigir-li que aixequi el setge de Mòdena. 2 de febrer: el Senat romà vota el Senatus consultum ultimum i confia la direcció de la guerra als cònsols Hirci i Pansa, juntament amb Octavià, investit amb l'imperium pretorià. Inici de la tercera Guerra Civil a Roma (finalitza el 30 aC). 7 de març: Cassius escriu a Ciceró per informar-lo que ha pres el comandament de les quatre legions romanes instal·lades per Juli Cèsar a Egipte uns anys abans, dirigides pel llegat Al·lienus. 14 d'abril: Batalla de Forum Gallorum entre Marc Antoni i els cònsols; Pansa resulta ferit mortalment. 21 d'abril: Marc Antoni és novament derrotat a la Batalla de Mutina per una coalició d'Octavi, Dècim Juni Brut Albí, i els dos cònsols de l'any Gaius Vibius Pansa Caetronianus i Aule Hirti. Marc Antoni es retira a Gàl·lia Narbonesa (França) en unir-se a Lèpid el triumvir, poc després que Dècim Juni Brut Albí sigui assassinat per bandolers. Aule Hirti resulta ferit mortalment. Antoni aixeca el setge i es refugia a la Narbonesa. El Senat intenta que Octavià torni a l'obediència, però aquest es nega, marxa sobre Roma amb el seu exèrcit i imposa la seva elecció com a cònsol. Catorzena i última de les Filípiques de Ciceró contra Marc Antoni. 29 de maig: aliança de Lèpid amb Antoni. 6 de juny: primera referència escrita al poble de Cularo, la futura Grenoble. 20 de juny: el Senat declara Lèpid enemic públic. Juliol: Cassius, que s'ha posat al capdavant de les legions de Síria i d'Egipte, derrota a Laodicea el cesarià Dolabella, que se suïcida. 19 d'agost: Octavià entra a Roma i es fa elegir cònsol pels Comicis centuriats. Final de l'estiu: Brutus marxa cap a l'Hel·lespont a través de la Tràcia, on ha de combatre algunes tribus pel camí; passa a l'Àsia Menor, on ordena la construcció d'una flota a Cízic (Bitínia) i obté la submissió de les ciutats de Jònia. Convoca Cassius per preparar una expedició cap a Itàlia i restaurar la República Romana. 9 o 10 d'octubre: la ciutat de Lugdunum (actual Lió) és fundada per Luci Munaci Planc, proconsul de la Gàl·lia. La ciutat es convertirà en la capital de les Gàl·lies. Final d'octubre-inici de novembre: reconciliació entre Octavià, Marc Antoni i Lèpid. Formen el Segon Triumvirat durant una entrevista a Bolonya (Bononia) i es reparteixen l'Occident: Octavià obté les illes de la Mediterrània occidental i l'Àfrica, Marc Antoni les Gàl·lies Cisalpina i Transalpina, i Lèpid, l'antic magister equitum de Cèsar, l'Hispània i la Narbonesa. Itàlia roman indivisa. Octavià tanca el seu primer matrimoni als vint anys amb Clodia Pulchra, la fillastra de Marc Antoni, com a garantia de bona entesa. 17 de novembre: Publi Ventidi Bas i Gai Carrinas, aliats d'Octavià, són designats cònsols pels triumvirs. 26 de novembre - Marc Antoni, Octavi i Lèpid el triumvir es reuneixen a Boulogne-sur-Mer i tots tres entren en un període de cinc anys autocràtics. La Lex Titia atorga poders (imperium) excepcionals als triumvirs (el dret de nomenar magistrats, dictar lleis, comandar legions...). Novembre: Entrevista a Esmirna entre Brutus i Cassius per concertar un pla de campanya en la guerra contra els triumvirs. Imposen contribucions a l'Àsia i ataquen els pobles que volen romandre neutres o que fan costat als triumvirs: Brutus ataca Xantos a Lícia, mentre que Cassius pren Rodes, la saqueja i l'incendia. Proscripcions: més de 2.000 romans són executats com a enemics de l'Estat. Ciceró és proscrit i assassinat per ordre de Marc Antoni; Sext Pompeu, inclòs en la llista, es fa amo de Sicília i reorganitza un exèrcit amb els proscrits que hi arriben. Corduba (Còrdova) esdevé la capital de l'Hispània Ulterior. Fam a l'Egipte. Dedicació del temple d'Isis (Iseum), construït al Camp de Mart, a Roma.
Naixements 20 de març - Ovidi, poeta romà. Ioapa, princesa de Medes.
Necrològiques juny/juliol - Pòrcia Cató esposa de Brutus. 6 de desembre - Ciceró polític romà (assassinat). 7 de desembre - Formia (Itàlia): Ciceró, polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma. Àcia neboda de Juli Cèsar i mare d'August. Dècim Juni Brut Albí un dels assassins de Juli Cèsar.(assassinat) Publi Corneli Dolabel·la un dels assassins de Juli Cèsar. (assassinat) Aule Hirti, militar mort en combat. Gai Vibi Pansa, militar mort en combat. Treboniusun dels assassins de Juli Cèsar.(assassinat per Publi Corneli Dolabel·la) Verres, Pretor corrupte. Antípatre d'Idumea, governador de Judea.
Referències
Categoria:Anys del segle I aC