La Piràmide de Nefererkare (també coneguda com la Piràmide del Ba de Nefererkare), construïda per al faraó Nefererkare de la Dinastia V en el abans de la nostra era, tenia l'estructura més alta a l'indret més elevat de la necròpoli d'Abusir al-Melek, que es troba entre Guiza i Saqqara, a Egipte, i encara domina la necròpoli. La piràmide també és important perquè, en excavar-la, hi van descobrir els Papirs d'Abusir al-Melek.(1)
La Dinastia V va marcar el final de les grans construccions piramidals durant l'Imperi Antic. Les piràmides de l'època eren més petites i com més anava més estandarditzades, tot i que també hi va proliferar la intricada decoració en relleu. La piràmide de Nefererkare es va desviar de la convenció perquè es va construir com una piràmide esglaonada: un disseny que va quedar antiquat després de la Dinastia III (segle XXVII ae o XXVI ae).(1) Finalment es va enterrar en una segona piràmide esglaonada amb alteracions destinades a convertir-la en una piràmide veritable. La mort, però, del faraó va deixar el treball perquè el completassen els successors. Els treballs restants es van acabar sense cura, utilitzant material de construcció més barat.
El monument de Nefererkare mancava d'elements bàsics d'un conjunt piramidal: un temple de la vall, una calçada i una piràmide de culte, que es van reemplaçar per un petit assentament de cases de tova al sud del monument, des d'on els sacerdots podien realitzar les activitats diàries, en lloc de la ciutat piramidal habitual prop del temple de la vall. A això es deu el descobriment dels papirs d'Abusir al-Melek en la dècada dels 1890. Normalment, els arxius de papir haurien sigut a la ciutat de les piràmides, on se n'hauria assegurat la destrucció. La piràmide es va convertir en part d'un cementeri familiar més gran. Els monuments a la consort de Nefererkare, Khentkaus II; i els seus fills, Neferefre i Niuserre, se'n troben als voltants. Aquests quatre monuments es van completar durant el regnat de Niuserre.
Ubicació i excavació alt=Pintura de pirámides y templos en Abusir|esquerra|miniatura|Pintura del 1907 de la necròpoli d'Abusir al-Melek, de A. Bollacher i E. Decker, presentada tal com era en l'Imperi Antic La piràmide de Nefererkare és a la necròpoli d'Abusir al-Melek, entre Saqqara i l'altiplà de Guiza. Abusir al-Melek tingué molta importància en la Dinastia V després que Userkaf, el primer governant, hi construís el seu temple solar i, el seu successor, Sahure, hi inauguràs una necròpoli reial amb el seu monument funerari. El successor de Sahure, el seu fill Nefererkare, fou el segon governant a ser sepultat en la necròpoli. L'egiptòleg Jaromír Krejčí proposa unes hipòtesis per a la posició del conjunt de Nefererkare en relació amb el conjunt de Sahure: (1) que Nefererkare estava motivat per a distanciar-se de Sahure i, per tant, optà per fundar un nou cementeri i redissenyar el pla del temple mortuori; (2) que les pressions geomorfològiques, particularment el pendent entre els conjunts de Nefererkare i Sahure, van requerir que Nefererkare situàs el seu conjunt en un altre lloc; (3) com que l'indret és el punt més alt, Nefererkare podria haver-lo seleccionat per a assegurar-se que el seu conjunt dominàs l'àrea i; (4) que el lloc pot haver estat seleccionat per a construir la piràmide en línia amb Heliòpolis. La diagonal d'Abusir al-Melek és una línia figurativa que connecta les escaires nord-oest de les piràmides de Nefererkare, Sahure i Neferefre. És semblant a l'eix de Guiza, que connecta els escaires sud-est de les piràmides de Guiza i convergeix amb la diagonal d'Abusir al-Melek en un punt d'Heliòpolis. alt=Una fotografía de la pirámide.|miniatura|La piràmide de Nefereirkare amb la piràmide esglaonada original visible sota l'exterior dels enderrocs La ubicació del conjunt n'afectà el procés de construcció. L'egiptòleg Miroslav Bárta creia que la ubicació se n'havia triat en part per la seua relació amb la capital administrativa de l'Imperi Antic, Inbu-Hedj, hui coneguda com Memfis. La necròpoli d'Abusir al-Melek no hauria estat a més de 4 km del centre de la ciutat. Al sud-oest d'Abusir al-Melek, els treballadors podrien explotar una pedrera de pedra calcària per a fabricar blocs de maçoneria utilitzats en la piràmide.
El 1838, John Shae Perring, un enginyer que treballava per al coronel Howard Vyse, va buidar les entrades a les piràmides de Sahure, Nefererkare i Niuserre. Cinc anys més tard, l'egiptòleg Karl Richard Lepsius, patrocinat per Frederic Guillem IV de Prússia, va explorar la necròpoli d'Abusir al-MElek i catalogà la piràmide de Nefererkare com XXI. Lepsius va proposar la teoria que el mètode de construcció de la capa d'acreció s'aplicava a les piràmides de la Dinastia V i VI. Un esdeveniment important va ser el descobriment dels Papirs d'Abusir al-Melek, trobats al Temple de Nefererkare durant les excavacions il·lícites del 1893. El 1902-1908, l'egiptòleg Ludwig Borchardt, que treballava per a la Deutsche Orient-Gesellschaft (Societat Oriental Alemanya), va tornar a inspeccionar aquestes piràmides i excavà els temples i calçades adjacents. La recerca de Borchardt va contribuir significativament a la investigació arqueològica del jaciment. Les troballes se'n publicaren en Das Grabdenkmal des Königs Nefer-Ir-Ke-Re (1909). L'Institut Txec d'Egiptologia ha tingut un projecte d'excavació a llarg termini en el jaciment de la dècada dels 1960.
Conjunt mortuori alt=Computer modelled image|miniatura|Model tridimensional del conjunt mortuori de Nefererkare
Disseny Les tècniques de construcció de piràmides van patir una transició en la Dinastia V. La monumentalitat de les piràmides va disminuir, el disseny dels temples funeraris canvià i la subestructura de la piràmide es feu comuna. Per contra, hi proliferà la decoració en relleu i els temples es van eixamplar amb més magatzems.
Aquests canvis es donaren en l'època del regnat de Sahure. El seu conjunt mortuori indica que l'expressió simbòlica en la decoració es va veure afavorida per sobre de la simple magnitud. Per exemple, el conjunt del faraó Quèops de la Dinastia IV tenia un total de 100 m lineals reservats per a decoració, mentre que el Temple de Sahure tenia al voltant de 370 m lineals dedicats a decoracions en relleu. Bárta identifica que l'espai d'emmagatzematge en els temples mortuoris s'expandí constantment des del regnat de Nefererkare. El descobriment de restes considerables d'atuells de pedra, en la seua majoria trencades o incompletes, als temples piramidals de Sahure, Nefererkare i Neferefre en són testimoni.
Els conjunts mortuoris de l'Imperi Antic constaven de cinc components essencials: (1) un temple de la vall; (2) una calçada elevada; (3) un temple mortuori; (4) una piràmide de culte; i (5) la piràmide principal. El conjunt mortuori de Nefererkare només tenia un temple mortuori que s'havia construït precipitadament amb tova barata i fusta; i la piràmide principal més gran del lloc. El temple de la vall i la calçada que estaven destinats al monument de Nefererkare passaren al de Niuserre. No es va construir una piràmide de culte per la pressa per acabar el monument després de la mort de Nefererkare. Un petit assentament i allotjaments construïts amb tova al sud del conjunt, on viurien els sacerdots, la va reemplaçar. Es va construir un enorme mur de rajola al voltant del perímetre de la piràmide i el temple mortuori per a concloure el monument funerari de Nefererkare.
Piràmide principal El monument es va pensar com un piràmide esglaonada, una elecció inusual per a un rei de la Dinastia V, perquè les piràmides esglaonades desaparegueren amb la Dinastia III (segle XXVII o XXVI ae). La raó se'n desconeix. L'egiptòleg Miroslav Verner considera una connexió especulativa entre el Papir de Torí que l'inclou «com el fundador d'una nova dinastia» i el projecte originari, tot i que també considera la possibilitat de raons religioses i polítiques de poder. La primera construcció contenia sis graons, acuradament col·locats, de blocs de pedra calcària d'alta qualitat, que arribaven a una altura de 52 m. S'anava a aplicar una coberta de pedra calcària blanca a l'estructura, però després que es va estendre només al primer graó, la piràmide es va redissenyar per a formar una «veritable piràmide». Verner descriu l'arquitectura d'una piràmide de la Dinastia V: alt=Depiction of a pyramid's innards|miniatura|Les tres etapes de la construcció de la piràmide. Gris clar: nucli original de sis graons de la piràmide esglaonada. Gris fosc: projecte d'ampliació amb dos passos addicionals. Beix: revestiment de granit planificat. Internament, es representen el corredor i el sostre a dues aigües de pedra calcària de tres capes de l'avantcambra i la cambra funerària La cara exterior del primer graó del nucli de la piràmide tenia una armadura d'enormes blocs de pedra calcària de color gris fosc de fins a 5 m de llarg, ben units. Hi havia un marc interior construït amb blocs més menuts i que formaven les parets de la rasa rectangular per a les cambres subterrànies. Entre els dos marcs s'havien apilat peces de pedra calcària de mala qualitat, a vegades «seques» i a vegades pegades amb morter d'argila i arena. El nucli se'n va modelar en graons, però es van construir en capes horitzontals i només els blocs de pedra que formaven la superfície exterior eren d'alta qualitat i estaven ben units. La part interna del nucli es va emplenar amb pedres en brut parcialment unides, de qualitat i grandària variable.Per a convertir-la en una piràmide genuïna, tota l'estructura es va estendre cap a fora uns 10 m i es va elevar altres dos esglaons en alçada. Aquest projecte d'expansió es va completar amb petits fragments de pedra destinats a ser revestits de granit vermell. La mort prematura del rei va aturar el projecte després que només es completassen els nivells més baixos de la carcassa. La base resultant de l'estructura feia 105 m de cada costat i, si s'hagués acabat el projecte, la piràmide hauria arribat a 72 m d'altura amb una inclinació des de la base fins a la punta d'uns 54°. La piràmide, que és d'una grandària comparable a la de Menkaure de Guiza, domina els voltants com a resultat de la posició damunt un turó a uns 33 m sobre el delta del Nil.
Subestructura alt=Photograph of architectural remains|esquerra|miniatura|Subestructura de la piràmide de Nefererkare amb bigues de pedra calcària El passadís descendent prop de la meitat de la cara nord de la piràmide fa d'entrada a la subestructura de la piràmide de Nefererkare. El passadís comença a uns 2 m sobre el nivell del sòl i acaba a una fondària semblant per davall del nivell del sòl. Té proporcions d'1,87 m d'alçada i 1,27 m d'amplada. Està reforçat en els punts d'entrada i eixida amb un revestiment de granit. El corredor dona a un vestíbul que duu a un passadís més llarg protegit per un rastell. Aquest segon corredor té dues voltes, però manté una direcció cap a l'est i acaba en una avantcambra separada de la cambra funerària. El sostre del passadís és únic: el sostre pla té un segon sostre a dues aigües de pedra calcària damunt, i aquest un tercer sostre amb una capa de canyes.
Els sostres de l'avantcambra i l'enterrament es construïren amb tres capes de pedra calcària a dues aigües. Les bigues dispersen el pes de la superestructura a banda i banda del corredor. Les cambres foren saquejades de la pedra calcària fent impossible la seua reconstrucció adequada,tot i que encara se'n poden destriar alguns detalls: totes dues habitacions estaven orientades en un eix est-oest; i totes dues cambres tenien la mateixa amplada; l'avantcambra era més curta, i totes dues cambres tenien el mateix estil de sostre i els falta una capa de pedra calcària.