Elizabeth Hawes (Ridgewood, Nova Jersey, 16 de desembre de 1903 - Nova York, 6 de setembre de 1971) va ser una dissenyadora de roba nord-americana, crítica ferotge de la indústria de la moda i defensora del prêt-à-porter i del dret de la gent a tenir la roba que desitgi, en lloc de la roba dictada per estar de moda, una idea encapsulada en el seu llibre Fashion Is Spinach, publicat el 1938. Va ser una de les primeres dissenyadores de roba americanes a establir la seva reputació fora de l'alta costura de París. A més del seu treball a la indústria de la moda com a dibuixant, copista, estilista i periodista i dissenyadora, va ser autora, organitzadora sindical, defensora de la igualtat de gènere, activista política i la gran subversiva de la moda nord-americana de mitjans de 1930.
Primers anys Elizabeth Hawes era la segona de quatre fills. El seu pare era assistent de direcció de la Southern Pacific Company, i la seva mare treballava a la Junta d'Educació i va participar activament en la política local, especialment en els drets de la comunitat afroamericana local. Es va graduar al Vassar College el 1925 i va dirigir l'Administració Federal d'Ajuda d'Emergència per al comtat de Bergen, Nova Jersey, de 1932 a 1936. La família va viure una existència de classe mitjana en una ciutat de rodalies a uns quaranta quilòmetres de la ciutat de Nova York.
La mare d'Hawes va ser una de les primeres defensores de l'educació Montessori i ensenyà als seus fills diverses manualitats, com ara el teixit de cistelles de ràfia i els treballs de bijuteria. Als 10 anys, Hawes també feia roba i barrets per a les seves nines, abans de començar a cosir la seva pròpia roba. Quan tenia 12 anys, confeccionava professionalment roba per als fills petits dels amics de la seva mare. També va vendre uns quants vestits per a nens en una botiga de Haverford, Pennsilvània. Aquesta carrera breu i precoç va cessar quan va anar a l'institut i, mentre continuava fent la seva pròpia roba, va deixar de fer-ne per als altres. Va assistir a la Ridgewood High School i inicialment havia planejat assistir a una escola d'art.Block, Maxine. "Elizabeth Hawes" in Current Biography Yearbook, p. 371. H. W. Wilson Company, 1968. Accessed November 16, 2017. "She wanted to go to art school, but somehow, after her graduation from the Ridgewood High School, found herself in Vassar, chiefly because her mother had been a student there and her older sister was attending the college."
Educació Com la seva mare i la seva germana gran, va assistir al Vassar College. Era molt intel·ligent i una bona estudiant, i aprovava les matèries sense dificultat. Durant el seu primer any, va assistir al dissenyador de vestuari per a l'obra anual a l'aire lliure. Va descobrir que era bona als cursos obligatoris, com ara matemàtiques i química, i que obtenia bones qualificacions, però que s'avorria als cursos de literatura i art que havia decidit fer. Va optar per centrar-se en l'economia, i finalment es va interessar per la teoria econòmica avançada. Amb la seva tesi, basada en les opinions de Ramsay MacDonald, va obtenir una bona qualificació.
En el seu temps lliure, Hawes es va centrar en la roba. El 1923, al final del seu segon any, va fer un curs de sis setmanes a l'Escola de Disseny Parson, on va decidir que cap escola d'art li podia ensenyar a dissenyar roba. Mentre els estudiants feien dibuix de la figura, Hawes estava exasperada perquè ningú li esmentava l'anatomia, cosa que considerava necessària si volia vestir «éssers humans vius que tenien ossos i músculs». Va decidir que necessitava més experiència útil, així que, durant les vacances d'estiu de 1924, va aconseguir un aprenentatge no remunerat als tallers dels grans magatzems de Bergdorf Goodman, per saber com es feia roba per encàrrec. Abans de marxar per tornar a la universitat, les importacions franceses van entrar a la botiga i va decidir que volia viatjar a França per saber de què anava això de la moda.
Hawes només tenia 25 dòlars al mes per a totes les seves despeses, inclosa la roba, de manera que recaptar els fons per al viatge proposat va suposar un problema. Primer, va intentar graduar-se abans d'hora, ja que tenia prou crèdits. Però el degà de la universitat havia decidit que no es podia lliurar cap diploma abans del final de quatre anys complets. Finalment, va reprendre la confecció, el disseny de roba per als seus companys i la venda dels seus dissenys a través d'una botiga de vestits a la vora del campus. Va guanyar uns quants centenars de dòlars amb les comissions de la botiga.També va anunciar els seus serveis al diari Vassar.
Malgrat una breu crisi en què Hawes es va preguntar si hauria de dedicar la seva vida al treball humanitari, el seu professor d'economia li va aconsellar que seguís els seus desitjos centrats en la roba. Es va graduar a la primavera de 1925 i es va preparar per embarcar cap a París aquell juliol. Com que la seva mare era una ciutadana local destacada, el Newark News va decidir entrevistar-la abans de marxar. Aquesta entrevista, quan es va publicar, va fer que una dona del departament de publicitat d'uns grans magatzems de Wilkes-Barre, Pennsilvània, oferís a Hawes 15 dòlars al mes per informar de les notícies de moda de París per al seu exemplar publicitari. Això la portà a preguntar al diari local si volien un informe regular des de París. Van acceptar aquesta oferta i li van oferir 10 dòlars al mes per fer-ho.
Es va graduar a Vassar el 1925. I al juliol d'aquell any, Elizabeth Hawes i una amiga, Evelyn Johnson (la mare de la qual s'havia casat amb un importador francès de perfums), es van embarcar cap a França.
Carrera de moda a París (1925-1928) Hawes i Johnson van arribar a Cherbourg i es van traslladar a una pensió a París. La mare de Johnson va organitzar que Hawes treballés per a la seva modista, al Faubourg St Honoré, una botiga on es fabricaven i venien còpies il·legals i d'alta qualitat de vestits d'alta costura de les principals modistes. Va presumir de no copiar mai un vestit d'alta costura sense haver tingut l'original a la mà. Allà, Hawes venia roba a nord-americans que no parlaven francès i intentava aconseguir nous clients. La casa tancava cada juliol i agost per permetre a modistes legítims com Chanel i Vionnet produir les seves col·leccions. Hawes de vegades visitava un saló d'alta costura com a clienta legítima i comprava un vestit per ser copiat. Al Ritz, Hawes va veure la falsificació de Chanel dels seus empresaris posada al costat dels genuïns.
El gener de 1926, Hawes es va convertir en dibuixant d'un fabricant de roba de producció massiva de Nova York. Memoritzava els vestits durant les desfilades de moda i després en feia els dibuixos. A l'estiu de 1926, Hawes es va sentir massa culpable de robar dissenys i no va poder continuar. Es va convertir en corresponsal de moda a temps complet del Cosmos Newspaper Syndicate, contribuint a un article habitual que apareixia al New York Post, Detroit Free Press, The Baltimore Sun i altres diaris. Això va portar a una columna regular per al The New Yorker sota el seu pseudònim «Parisite», que va durar tres anys. Va treballar com a compradora de moda per a Macy's, i després com a estilista a les oficines de Lord i Taylor a París. L'abril de 1928, Main Bocher, editor de Paris Vogue, li va oferir una feina, però quan va explicar que la seva ambició era dissenyar, li va assegurar un treball amb Nicole Groult, germana de Paul Poiret i parella de Marie Laurencin. En aquesta posició, a Hawes se li va permetre desenvolupar els seus propis dissenys, així com treballar al costat de Groult i el seu assistent de disseny. Treballant al costat d'aquests dissenyadors experimentats, Hawes va desenvolupar el seu mètode de disseny basat en la tècnica de Vionnet de drapejar un maniquí de fusta.
Carrera de moda a Amèrica (1928-1940) Hawes va tornar a Nova York el 1928. Tenia l'esperança d'omplir un nínxol de negoci al mercat americà, on només Jessie Franklin Turner dissenyava i fabricava vestits per encàrrec, i l'altre concurs es feia per encàrrec o còpies de moda francesa preparades per a portar. A l'octubre, Hawes es va unir amb Rosemary Harden, la cosina d'un amic, per obrir Hawes-Harden, una botiga al quart pis del 8 West 56th Street, Nova York. El duet va presentar la seva primera col·lecció el desembre de 1928, quan Hawes feia 25 anys. Hawes-Harden només venia els seus propis dissenys i feia roba per encàrrec amb materials de qualitat, ben cosits i ben ajustats. Hawes-Harden va atraure gradualment una clientela que apreciava els dissenys «originals sense ser excèntrics». Una de les primeres clientes notables va ser Lynn Fontanne, que es va convertir en una clienta habitual dels dissenys de Hawes, i que va portar els primers vestits escènics que va fer Hawes.
El 1930 Harden va vendre la seva part de l'empresa a Hawes, que va ser molt prudent amb les despeses perquè el seu negoci sobrevisqués a la Gran Depressió. També va vendre petites obres decoratives dissenyades per a ella per Alexander Calder i Isamu Noguchi, amics dels seus anys de París. I Dorothy Shaver la va incloure en el seu 'American Look', un moviment per donar suporrt a les empresàries incipients del sector i promoure la moda estatunidenca. El juliol de 1931, Hawes presentava la seva col·lecció a París. Era la primera vegada que una casa de disseny no francesa mostrava la seva col·lecció durant la temporada de París, cosa que va comportar per a Hawes una gran atenció mediàtica.
El 13 d'abril de 1932, Hawes, juntament amb Adele Simpson i Edith Reuss, va aparèixer en una mostra de dissenyadors de moda nord-americans a Lord & Taylor. A les tres dones se'ls va acreditar la feina per crear un estil americà.Style Display 100% American, in New York World-Telegram, April 13, 1932 Un segon espectacle va comptar amb Hawes al costat de Clare Potter i Muriel King. Aquestes promocions innovadores van provocar una gran quantitat d'articles de diaris i revistes sobre dissenyadors de moda nord-americans. Hawes va generar publicitat amb noms polítics humorístics per a les seves col·leccions, com ara «The Five-Year Plan» [El Pla Quinquennal] (per a una camisa de dormir de cotó i una jaqueta de llit), «The Yellow Peril» [El perill groc] (per a un vestit de tarda de seda) i «Disarmament» (per a un vestit de nit brodat). L'estil general era atrevit, amb ratlles amples i grans estampats en siluetes senzilles i còmodes. Va defensar els pantalons per a les dones i va seguir els seus propis consells.
El 1933, Hawes es va contractar un fabricant de vestits per dissenyar roba feta. Tenia l'objectiu de crear dissenys de preu moderat que aportessin el disseny d'alta moda al client del prêt-à-porter. L'empresa va tenir èxit comercial, però Hawes va descobrir que els seus dissenys estaven fets amb materials inferiors i va tallar la relació comercial.
Un dels dissenys més reeixits de Hawes va ser un de guants anomenat «Guardsman». Era un guant de camussa de colors dissenyat per primera vegada l'any 1931 que es cordava a la part posterior del canell. Hawes va vendre un parell de guants com aquests fets a mà per 12,50 dòlars. L'abril de 1935, després d'haver interromput la versió del guant per a l'alta costura, una còpia de camussa vermella del guant va aparèixer en un anunci de Lucky Strike. Aleshores ella va fabricar i vendre amb èxit en una versió de prêt-à-porter, els« guants Lucky Strike».