La història d'Anatòlia (sovint referida a les fonts històriques com a Àsia Menor) es pot subdividir aproximadament en: Prehistòria d'Anatòlia (fins a finals del 3r mil·lenni aC), Anatòlia antiga (incloent períodes Hattis, Hitites i post-hitites), Anatòlia clàssica (incloent períodes aquemènida, hel·lenístic i romà), Anatòlia romana d'Orient (posteriorment superposada, des del segle XI, amb la gradual conquesta de l'Imperi Seljúcida i de l'Otomana), Anatòlia Otomana (segles XIV-XX) i l'Anatòlia Moderna, des de la creació de la República de Turquia.
Prehistòria miniatura|La cova de Karain és un jaciment arqueològic paleolític situat al poble de Yağca a 27 km al nord-oest de la ciutat d'Antalya a la regió mediterrània de Turquia miniatura|Göbekli Tepe, Şanlıurfa. miniatura|Pintura mural d'un toro, cérvol i home de Çatalhöyük; VI mil·lenni aC; reconstrucció en les seves posicions originals dels caps de bou i la figura humana en relleu; Museu de les Civilitzacions Anatòlies, Ankara.
La Prehistòria d'Anatòlia abasta tot el període prehistòric, des dels primers registres arqueològics de la presència humana a Anatòlia, fins a l'arribada de l'era històrica, marcada per l'aparició de l'alfabetització i les fonts històriques relacionades amb el territori d'Anatòlia ( 2000 aC). L'any 2014 es va trobar una eina de pedra al riu Gediz que es va datar amb certesa fa 1,2 milions d'anys. Les petjades de l'homo sapiens de fa 27.000 anys KulaManisa Museum , Republic of Turkey Culture minister website i la cova de Karain són mostres de l'existència humana a Anatòlia, en aquest període. A causa de la seva ubicació estratègica a la intersecció d'Àsia i Europa, Anatòlia ha estat el centre de diverses civilitzacions des de la prehistòria. Els assentaments Neolítics inclouen Çatalhöyük, Çayönü, Nevalı Çori, Hacılar, Göbekli Tepe i Mersin.
Antiga Anatòlia
Edat de bronze primerenca La metal·lúrgia del bronze es va estendre a Anatòlia des de la cultura Kura-Araxes transcaucàsica a finals del IV mil·lenni aC, marcant l'inici de l'Edat del Bronze a la regió. Anatòlia va romandre en el període prehistòric fins que va entrar a l'esfera d'influència de l'Imperi acadi al segle 24 aC sota Sargó I. El nom més antic registrat per a qualsevol regió d'Anatòlia està relacionat amb les seves àrees centrals, conegudes com la "Terra de hatites". Aquella designació que es va utilitzar inicialment per a la terra dels antics hatites, però més tard es va convertir en el nom més comú per a tot el territori sota el domini dels antics hitites. L'interès d'Akkad a la regió, pel que se sap, era per exportar diversos materials per a la fabricació. Tot i que Anatòlia estava ben dotada de minerals de coure, encara no hi ha cap rastre del treball substancial de l'estany necessari per fer bronze a l'Anatòlia de l'edat del bronze.Trevor Bryce, The Kingdom of the Hittites, rev. ed, 2005:9. Accad va patir canvis climàtics problemàtics a Mesopotàmia, així com una reducció de la mà d'obra disponible que va afectar el comerç. Això va provocar la caiguda dels Acadis cap al 2150 aC en mans dels Gutis.
Edat del bronze mitjà
L'Antic Imperi assiri va reclamar els recursos per si mateix després que els Gutis fossin vençuts, sobretot la plata. Un dels nombrosos registres cuneiformes assiris trobats a Anatòlia a Kanesh utilitza un sistema avançat de càlculs comercials i línies de crèdit.
L'Imperi Antic hitita emergeix cap al final de l'Edat del Bronze Mitjana, conquerint Hattusa sota Hattusili I (segle XVII aC).
L'Edat del Bronze Mitjana d'Anatòlia va influir en la cultura de la minoica a Creta com ho demostra la recuperació arqueològica a Cnossos.C. Michael Hogan, Knossos fieldnotes, Modern Antiquarian (2007)
Edat del bronze final
miniatura|La Porta de l'Esfinx (Alaca Höyük, Turquia)
L'Imperi hitita va estar en el seu apogeu al segle XIV aC, abastant l'Anatòlia central, el nord-oest de Síria fins a Ugarit i l'alta Mesopotàmia. Kizzuwatna al sud d'Anatòlia controlava la regió que separava l'Hatti de Síria, afectant així molt les rutes comercials. La pau es va mantenir d'acord amb ambdós imperis mitjançant tractats que establien límits de control. No va ser fins al regnat del rei hitita Šuppiluliuma II que Kizzuwatna es va fer càrrec del tot, i els hitites encara van conservar els seus èxits culturals a Kummanni (ara Şar, Turquia) i Lazawantiya, al nord de Cilícia.
Després de la dècada de 1180 aC, enmig de l'agitació general al Llevant associada amb l'arribada sobtada dels pobles del mar, l'imperi es va desintegrar en diverses ciutats-estat independents "neohitites", algunes de les quals que va sobreviure fins al segle VIII aC. La història de la civilització hitita es coneix principalment pels textos cuneiformes trobats a l'àrea del seu imperi, i per correspondència diplomàtica i comercial trobada en diversos arxius d'Egipte i Orient Mitjà.
Edat del ferro
lang=ca|miniatura|Frígia a l'altura del seu poder i Assíria, segles IX-VII aC.
Començant amb l'esfondrament de l'Edat del Bronze al final del II mil·lenni aC, la costa oest d'Anatòlia va ser poblada pels grecs jònics, usurpant els relacionats però anteriors grecs micènics. Durant diversos segles, nombroses ciutats-estat de l'antiga Grècia es van establir a les costes d'Anatòlia. Els grecs van començar la filosofia occidental a la costa occidental d'Anatòlia (filosofia presocràtica).Carl Roebuck, The World of Ancient Times esquerra|miniatura|Copa hitita en forma de puny; 1400–1380 aC.
El Regne de Frígia va néixer essencialment després de la fragmentació de l'Imperi Hitita durant el segle XII aC, i va existir independentment fins al segle VII aC. Possiblement de la regió de Tràcia, els frigis finalment van establir la seva capital de Gordium (ara a Yassıhüyük, Polatlı). Conegut com Mushki pels assiris, el poble frigi no tenia control central en el seu estil de govern, i no obstant això va establir una extensa xarxa de carreteres. També es van aferrar amb força a moltes de les facetes de la cultura hitites i les van adaptar al llarg del temps.
Envoltat de mites i llegendes promulgats pels antics escriptors grecs i romans hi ha el rei Mides, l'últim rei del Regne Frígia. La mitologia de Mides gira al voltant de la seva habilitat per convertir objectes en or amb el simple tacte, tal com va concedir Dionís, i la seva desafortunada trobada amb Apol·lo de la qual les seves orelles es converteixen en les orelles d'un ruc. El registre històric de Midas mostra que va viure aproximadament entre 740 i 696 aC, i va representar a Frígia com un gran rei. La majoria dels historiadors ara el consideren com el rei Mita dels Mushkis com s'apunta als relats d'assiris. Els assiris pensaven en Mita com un enemic perillós, perquè Sargó II, el seu governant en aquell moment, estava molt content de negociar un tractat de pau l'any 709 aC. Aquest tractat no va tenir cap efecte sobre l'avanç dels cimmeris, que van arribar a Frígia i van provocar la caiguda i el suïcidi del rei Mides l'any 696 aC.
Meònia i el regne de Lídia
esquerra|miniatura|Croeseida de plata, encunyada pel rei Creso, cap al 560–546 aC a Lídia. Les Croeseids d'or i plata van formar el primer sistema monetari bimetàl·lic c. 550 aC. miniatura|L'estàtua del déu del riu Kaystros amb una cornucòpia al Museu d'Història i Art d'Esmirna al Kültürpark, Esmirna, històricament coneguda com a Esmirna Lídia, o Meònia com es deia abans del 687 aC, va ser una part important de la història de l'Anatòlia occidental, començant amb la dinastia Atyad, que va aparèixer per primera vegada cap al 1300 aC. La dinastia següent, els Heràclides, va aconseguir governar successivament des del 1185 fins al 687 aC malgrat la presència creixent de les influències Grècia al llarg de la costa mediterrània. A mesura que es van aixecar ciutats gregues com Esmirna, Colofó i Efes, els Heràclides es van fer més i més febles. L'últim rei, Candaules, va ser assassinat pel seu amic i portallances anomenat Giges, i ell es va fer càrrec del govern. Giges va fer la guerra contra els intrusos grecs, i aviat es va enfrontar a un greu problema quan els cimmeris van començar a saquejar ciutats perifèriques dins del regne. Va ser aquesta onada d'atacs la que va portar a la incorporació de l'antiga Frígia independent i la seva capital Gordium al domini lidi. Va ser fins a les successives regles de Sadiates i Aliates, que van acabar l'any 560 aC, que els atacs dels Cimmeris van acabar definitivament. Sota el regnat de l'últim rei lidi Croesus, Pèrsia va ser envaïda primer a la batalla de Ptèria i va acabar sense vencedor. Progressant més a fons a Pèrsia, Croesus va ser derrotat a fons a la batalla de Timbrea en mans del persa Cir II l'any 546 aC.
Anatòlia clàssica Imperi aquemènida
miniatura|Moneda d'Hecatompos, Museu d'Arqueologia Submarina de Bodrum, Bodrum, Turquia. miniatura|esquerra|El jaciment arqueològic de Sardes, avui conegut com Sart a Turquia. miniatura|esquerra|Les ruïnes del Mausoleu d'Halicarnàs a Bodrum, una de les Set Meravelles del Món Antic. miniatura|Estàtua d'Apol·lo de Milet als Museus d'Arqueologia d'Istanbul.
Cap al 550 aC, l'Imperi Mitjà, que havia existit amb prou feines cent anys, va ser esquinçat de sobte per una rebel·lió persa. Com a rei de Lídia, Croesus tenia una gran quantitat de riquesa de la qual extreure, i la va utilitzar per a l'ofensiva contra el rei persa Cir el Gran. Al final, Croesus va ser expulsat cap a l'oest i Cir va cremar la capital lídia Sardes, prenent el control de Lídia el 546 aC.
El regne restant de Jònia i diverses ciutats de Lídia encara es van negar a caure sota la dominació de Pèrsia, i van preparar defenses per lluitar contra ells i enviant ajuda a Esparta. Com que no es va prometre cap ajuda excepte un avís a Cir del seu emissari, finalment la seva posició va ser abandonada i es van sotmetre, o van fugir com en ciutadans de Focea a Còrsega o ciutadans de Teos a Abdera a Tràcia.Botsford (1922).
L'Aquemènida Imperi Persa, així fundat per Cir el Gran, va continuar la seva expansió sota el rei persa Darios el Gran, en el qual el sàtrapa sistema de governadors locals es va continuar utilitzant i millorant i es van dur a terme altres actualitzacions governamentals. Una revolta de Naxos l'any 502 aC va impulsar Aristàgores de Milet a idear un pla grandiós pel qual donaria una part de la riquesa de Naxos a Artafernes, sàtrapa de Lídia, a canvi de la seva ajuda per sufocar la revolta. El fracàs d'Aristàgores a l'hora de complir la seva promesa de recompenses i la seva conducta va pertorbar els perses, tant que va recórrer a convèncer els seus companys jonis perquè es revoltessin contra els perses. Aquesta revolta, coneguda com la Revolta Jònica, es va estendre per Anatòlia, i amb l'ajuda d'Atenes, Aristàgores es va mantenir ferm durant un temps, malgrat la pèrdua a la Batalla d'Efes. La crema de Sardes l'any 498 aC va enfurir Darios el Gran tant que va jurar venjar-se d'Atenes. Aquest esdeveniment va fer caure el martell sobre Aristàgores mentre l'exèrcit persa escombrava Jònia, tornant a prendre ciutat per ciutat. Va ser l'eventual Batalla de Lade fora de Milet l'any 494 aC la que va posar fi a la Revolta Jònica d'una vegada per totes.