miniatura|Sistema de navegació d'un petrolier La navegació marítima és l'art i la ciència de pilotar una embarcació des d'una situació de sortida fins a una altra d'arribada, eficientment i amb responsabilitat. És art per la destresa que ha de tenir el navegant per esquivar els perills de la navegació, i és ciència perquè es basa en coneixements físics, matemàtics, oceanogràfics, cartogràfics, astronòmics, etc. La navegació pot ser superficial o submarina.
Etimologia Navegació (de la paraula llatina navigatio) és el viatge que es fa amb la nau (de la paraula llatina navis, i aquesta de l'arrel protoindoeuropea *nau- 'vaixell', que també és font del sànscrit nauh ). Nàutica (del llatí nautĭca, i aquest del grec ναυτική [τέχνη] nautikḗ [téjne] '[art de] navegar', de ναύτης nautes ' mariner ') és el relatiu a la navegació i la ciència i art de navegar. Naval (de l'adjectiu llatí navalis) és el relatiu a les naus i la navegació, o particularment a l'Armada.Online Etymology Dictionary -"naval", "nautical" "navigation".
A l'Antiga Roma, els navicularii feien el comerç a llarga distància per mar.
Història miniatura|Embarcació representada en una ceràmica egípcia d'època predinàstica (Naqada II, mitjan mil·lenni a. C.) miniatura|Barca solar de Keops, dinastia IV, ca. 2500 a. C. miniatura|Vaixell egipci representat a la tomba de Menna, Vall dels Nobles, dinastia XVIII, intervinguts del mil·lenni a. C. miniatura|Construcció de vaixells representada en relleus de la mastava de Tu a Saqqara, dinastia V, intervinguts del mil·lenni a. C. miniatura|Model d'un vaixell egipci i tripulació. miniatura|Vaixells fenicis del tipus denominat hippos - hippoi - (nom que li van donar els grecs, pel seu mascaró amb forma de cap de cavall)Phoenician Ships transportant fusta, representats en un relleu assiri del palau de Sargón a Khorsabad. miniatura|El rei Luli de Sidón foge de la seva ciutat, atacada per Sargón II, en un vaixell de guerra fenici del tipus denominat dieris (birreme, amb dues files de remers). Relleu assiri del palau de Senaquerib, ca. 700-692 a. C. miniatura|Un dels vaixells fenicis de Mazarrón, miniatura|Got de Dionís, del pintor Exekias, miniatura|Escena de l' Odissea (els companys d'Ulisses aconsegueixen lliurar al seu vaixell del parany de les sirenes, mentre el seu líder escolta el seu cant amarrat al pal), en un got de l'anomenat pintor de les Sirenes, miniatura|Nau romana representada en un fresc del segle o a la ciutat portuària d'Ostia. Les inscripcions reflecteixen el nom del vaixell (Isis Giminiana), el del capità o magister (Farnaces, empunyant el timó) i el del propietari (Arascanius, que controla les tasques de càrrega). miniatura|Sarcòfag romà del . És la més antiga representació d'una vela de ventall."Vela que se compone de paños cortados al sesgo y reunidos en un puño por la parte más estrecha." . Denominado en inglés spritsail (wordreference) -spritsail-. miniatura|Vaixells romans d'Orient a Classe (el port de Rávena), representats en un mosaic de Sant Apolinar el Nou, . miniatura|Vaixell d'Oseberg, . miniatura|Vaixell normand representat al tapís de Bayeux, . miniatura|Vaixells víkings representats en un manuscrit del . miniatura|Combat naval amb foc grec representat en un manuscrit romà d'Orient del ( Skylitzes Matritensis ). miniatura|Escena de pesca amb llum al mateix manuscrit. miniatura|Rèplica d'un vaixell hispanomusulmà dels segles - . miniatura|Galera o dromon en un fresc romà d'Orient del . El disseny de les banderes és semblant a la quadribarrada de la Corona d'Aragó, i el del vaixell es pot comparar amb la tradicional barca de mitjana.Barca de mitjana miniatura|La primera representació coneguda d'una brúixola, utilitzada a bord d'un vaixell, en una il·lustració datable el 1403. La navegació costanera va ser practicada des de la més remota antiguitat.Un resumen, por un prestigioso literato, de las ideas tradicionales sobre el origen de la navegación: H. G. Wells, The earliest ships and sailors en The Outline of History, 1920. La narració bíblica del diluvi, on apareix l'Arca de Noè, està basada tant en els mites com en la pràctica de la navegació de les civilitzacions mesopotàmiques, que des dels sumeris van navegar pels seus dos rius (Tigris i Eufrates) i pel golf Pèrsic. Els antics egipcis tampoc es van limitar a la navegació fluvial del Nil, i van utilitzar les rutes marítimes del Mediterrani existents des del Neolític (per les quals s'haurien difós durant mil·lennis fenòmens culturals com el megalitisme o la metal·lúrgia). Els cretencs van arribar a establir una veritable "Talassocràcia" (govern dels mars, que s'atribueix al rei Minos) fins a l'època micènica ( II mil·lenni a. C.), en què caldria situar els fets mitificats en els poemes homèrics (més de mil "còncaves naus" arribant a les platges de Troia, mala fortuna del navegant Ulisses i perícia dels " argonautes " —entre els quals hi ha el constructor del vaixell que porta el seu nom, Argos —). Els hitites, dirigits pel rei Subiluliuma II es van enfrontar als xipriotes a la primera batalla naval registrada històricament (ca. 1210 aC.); a la mateixa època totes les civilitzacions de la Mediterrània Oriental van patir les incursions dels anomenats "pobles del mar". Els fenicis, a qui els grecs consideraven els seus mestres en la navegació, i que també són citats a la Bíblia (vaixells de Tir subministraven al rei Salomó mercaderies provinents de llocs llunyans, inclòs Tarshish — Tartessos —, a aquest mateix destí portava un vaixell fenici a Jonàs, fins que la tripulació li va llançar al mar en responsabilitzar-lo de la tempesta que amenaçava amb enfonsar-los),Elizabeth Knott, New Perspectives on Phoenician Sailing en The MET. Incluye imágenes de barcos fenicios en relieves asirios. haurien estat la primera civilització mediterrània que va navegar per alta mar al remSculling (galera, birreme, trirreme). i a la vela, guiant-se pel Sol durant el dia, i per l'estrella polar durant la nit. Consta que, travessant l'estret de Gibraltar (les "roques de Melkart", "columnes d'Hèrcules" als mites grecs) van navegar per l'oceà Atlàntic arribant pel sud fins a algun punt de la costa occidental d'Àfrica i pel nord fins a les illes britàniques (o potser més enllà, al lloc que els textos anomenen Tule), però és dubtós que circumnaveguessin Àfrica o travessessin l'Atlàntic arribant a Amèrica, cosa que més probablement sí van aconseguir els víkings al
En els oceans Índic i Pacífic es van desenvolupar navegacions oceàniques que van permetre poblar tots els arxipèlags (navegació polinèsia); mentre que la possibilitat que s'arribés a Amèrica del Sud encara és objecte de debat (el poblament d'Amèrica a través de l'estret de Bering no hauria necessitat de navegació, o en tot cas, n'hi hauria hagut prou amb la navegació costanera), així com altres possibles contactes transoceànics precolombins. Al primer terç del , les expedicions xineses liderades per Zheng He van arribar fins a les costes africanes de l'Índic; s'ha arribat a proposar la possibilitat que haguessin arribat a l'Atlàntic Sud i fins i tot fins a Amèrica i Europa, però aquesta proposta no ha passat de ser una especulació no admesa acadèmicament.Gavin Menzies —Gavin Menzies—, 1421: The Year China Discovered the World, 2002; 1434: The Year a Magnificent Chinese Fleet Sailed to Italy and Ignited the Renaissance, 2008.
La navegació mediterrània, que els romans havien arribat a controlar . a. C.— i egipcis — Batalla d'Àccium, 31 aC — i pirates), va tornar a ser un entorn disputat a l'Edat Mitjana, a partir del moment en què els vàndals van aconseguir atacar navalment les costes italianes. Al els romans d'Orient van aconseguir reprendre'n el control, i al van ser els àrabs els que van acabar de dividir l'espai mediterrani;Henri Pirenne, Mahoma y Carlomagno, 1922. al que van arribar a accedir fins i tot víkings i Normands. Des de l'època de les croades també van tenir gran presència els navegants venecians, genovesos i de la corona catalano-aragonesa.Comercio catalán medieval expansión catalano-aragonesa. Vicente Salabert, La expansión catalano-aragonesa por el Mediterráneo en el Siglo XIV, Anuario de estudios medievales, ISSN 0066-5061, N.º 7, 1970-1971.
El coneixement europeu de la brúixola, del que es té la primera referència a Amalfi (coneixement obtingut probablement dels xinesos), juntament amb altres millores en tècniques astronòmiques (astrolabi, vara de Jacob, octant), cartogràfiques (portolans) i en la construcció naval (Caravel·la, nau, galió), van permetre l'Era dels Descobriments protagonitzada inicialment per portuguesos i castellans; especialment a partir de l'impuls d'Enric el Navegant a l'escola de Sagres. En 1492 es va realitzar el primer viatge colombí a Amèrica; el 1488, Bartolomeu Dias va doblar el cap de Bona Esperança, cosa que va obrir la ruta a l'Índic (Vasco da Gama va arribar a Calicut (Índia) el 1498); entre 1519 i 1521 l'Expedició de Magalhães-Elcano va circumnavegar el món (mesurant la longitud geogràfica amb el mètode del seu organitzador científic, Rui Faleiro). Fins al Segle XVI l'hegemonia hispano-portuguesa en la navegació va ser palesa en camps com la geografia i la cosmografia. Tant els pilots anglesos com els francesos van aprendre a navegar als textos de Pedro de Medina, Martín Fernández de Enciso i Martín Cortés, entre d'altres.Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914) S'ha argumentat que la conjunció de "canons i veles" va donar als Estats europeus l'avantatge per imposar-se a la resta,Carlo Maria Cipolla, Cañones y velas en la primera fase de la expansión europea, 1967. inaugurant el modern "sistema món".Fernand Braudel, Immanuel Wallenstein.Vista de Sevilla, atribuïda a Alonso Sánchez Coello (ca. 1576-1600).=Vista%20de%20Sevilla&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simple&MuseumsSearch=MAM%7C&MuseumsRolSearch=11& Fitxa a Ceres-Ministeri de Cultura-Museu d'Amèrica