Les Encantades (: o , que significa 'les encantades’) és un grup d'escultures romanes d'un pòrtic que data del , i que adornava el Fòrum romà de Tessalònica, al nord de Grècia. Segons les descripcions dels viatgers, constava de cinc columnes corínties, quatre amb escultures bilaterals en cada pilar superior. Les escultures se les va emportar, el 1864, el paleòleg francès Emmanuel Miller, i les col·locà en el museu del Louvre (França), mentre que la resta de l'edifici s'esfondrà i quedà destruït. A la fi del aparegué a la ciutat un fragment d'un cinquè pilar perdut.
Grècia reclama la devolució de les escultures, tot i que l'estat francès s'hi nega. El 2015, es van fabricar còpies fidels dels quatre pilars, que s'exposen de llavors ençà en el museu arqueològic de la ciutat. Quan s'exposaren per primera vegada, havien passat més de cent cinquanta anys que la ciutat no veia les escultures.
Nom No se sap el nom que va rebre la columnata en l'antiguitat. Durant el període otomà, el monument era conegut per diversos noms. En grec es deia Magemenes ('encantades'), mentre que en sefardita era Las Incantadas, que significa el mateix. Els habitants turcs de la ciutat l'anomenaven Sureth Maleh («Formes d'àngel»), mentre que altres noms en foren Pòrtic dels ídols, o Goetria (és esmentada com Goetria per Stuart i Revett el 1754). En temps moderns la columnata es coneix com les Cariàtides de Salònica, i també Marbres d'Elgin de Salònica, perquè la seua retirada i exili al 1864 s'assembla a les de les escultures del Partenó que van ser retirades i exiliades per l'escocès Thomas Bruce Elgin a principis del mateix segle.
Ubicació Sembla que el pòrtic era al barri de Rogos (al voltant de l'actual carrer Chalkeon, al costat de l'església del mateix nom), darrere dels Banys del Paradís (Hamam Bey), a prop del Fòrum romà. El fet que tingués estàtues a banda i banda significa que l'ús de l'edifici estava destinat a totes dues parts. Podia ser l'entrada al mercat romà, o una frontera divisòria entre la palestra i la plataforma, o fins i tot els propileus de l'hipòdrom.
En un plànol topogràfic d'Ernest Hébrard, que participà en la reconstrucció de Tessalònica després del gran incendi del 1917, s'assenyalava la ubicació en la zona més àmplia darrere dels banys de Haman Bey.
Història Primeres descripcions miniatura|230x230px|Primera representació d'Étienne Gravier d'Ortières, 1685 miniatura|230x230px|Gravat de Pococke, 1745 La referència més antiga a Les Encantades prové del viatger italià Ciríac d'Ancona el 1431, poc després del setge de Tessalònica pels otomans. Ho va descriure breument com un temple demolit d'Àrtemis en què es representaven figures de déus.
La primera representació del pòrtic la va realitzar entre 1685 i 1687 el francès Étienne Gravier d'Ortières, i s'hi mostra la disposició bàsica del monument sense un gran nivell de detall: es descriu com les ruïnes d'un palau. L'antropòleg britànic Richard Pococke al 1740, tot i que va descriure les escultures de les columnes, el dissenyador que en feu els dibuixos basant-se en les seues descripcions representà el monument sense les escultures, a més de situar-lo en un espai fictici.
El monument també apareix suposadament representat en un mapa antic de Tessalònica no identificat, segurament venecià, en què tots els monuments de la ciutat estan marcats amb descripcions italianes: amb el títol colonne (columnes) apareix amb 8 columnes en dues seccions de 3 i 5 respectivament, que s'uneixen formant un angle, el monument tal com era originàriament.
Stuart i Revett La descripció més detallada de l'edifici, amb de gravats, la van fer el 1754 els classicistes britànics James Stuart i Nicholas Revett, enviats per la Society of Dilettanti. El monument s'hi descriu com una columnata coríntia amb estàtues a la part superior. En una d'aquestes imatges, en què es representa l'edifici sencer, pot veure's la inscripció de l'epístola Ν[-]ΓΕΓΕΝΗΜΕΝΟΝ[-]ΥΠΟ («es va fer baix»), que possiblement esmenta el nom del patrocinador de l'obra o del senyor local de la ciutat. La part amb la inscripció, però, ja no es conservava durant el període de la representació, però significa que el pòrtic de Les Encantades era considerablement més gran per totes dues bandes. Una part important de l'edifici era sota terra, i l'alçada real n'era considerablement major. Realitzant una excavació parcial, van determinar que l'alçada total de l'edifici era de 12,70 m.
En comparar els gravats amb l'única fotografia conservada de les escultures mentre encara eren a la ciutat, queda clar que Stuart i Revett representaren incorrectament la disposició dels pilars. Hi presenten l'ordre dels relleus del costat oriental (costat 1) d'esquerra a dreta com a Niké-Aura-Dioscurs-Ganimedes. En la foto, però, l'ordre era a l'inrevés, amb Ganimedes a l'extrem esquerre i Niké en l'extrem dret (Ganimedes-Leda és el primer pilar, no pas el quart). Això significa que l'ordre d'esquerra a dreta dels relleus del costat occidental era Mènades-Dionís-Ariadna-Leda.
En els seus escrits també transmeteren la tradició popular dels grecs, segons la qual el monument formava part d'un pòrtic que comunicava amb el Palau d'Alexandre el Gran. Quan el rei de Tràcia va visitar la ciutat, la seua esposa es va enamorar d'Alexandre, i es van conèixer en secret en aquest pòrtic. Quan el rei ho va saber, va manar fetillar l'edifici perquè qualsevol que hi passàs, quedàs petrificat. Així que l'esposa del rei amb el seu ajudant quedaren petrificats com estàtues, i el mateix va fer el rei amb el seu mag que havia anat a veure si havien atrapat les bruixes, mentre que Alexandre no va aparèixer aquesta nit, ja que segons la història havia estat advertit pel seu tutor Aristòtil.
Finals del al segle XX Louis-François-Sébastien Fauvel també en va realitzar gravats el 1782, que publicà al 1831 l'arqueòleg francès Esprit-Marie Cousinéry, amb un dibuix prou semblant al de la casa de Stuart i Revett des del mateix angle. El 1800, el cònsol francès Félix de Beaujour feu excavacions a l'edifici i va determinar que l'alçada total n'era de 12,5 m, amb una longitud de columnes de 1,98 m (incloses les bases) per sobre del sòl i 5,49 m per sota. Beaujour sol·licità d'emportar-se'n el quart pilar, que era el millor conservat, però l'oferta no fou acceptada pel baixà de torn.
Alguns edificis semblants existiren en ciutats que formaren part de l'Imperi romà. A la primeria del , l'arqueòleg francès Paul Perdrizet, que examinà les escultures després de l'exili al Museu del Louvre, les comparà amb els Piliers de Tutelle de Bordeus (estat francès), que presenten semblances, però que van ser demolits el 1677.
Remoció Emmanuel Miller era un paleòleg francès enviat per Napoleó III per a adquirir antiguitats d'altres països. L'acompanyava el pintor i fotògraf Pierre-Désiré Guillemet. Miller va descriure el seu viatge en un diari. miniatura|L'única foto coneguda de Les Encantades, 1864 Va arribar a Tessalònica el 30 d'octubre del 1864, amb un vaixell de guerra francès, i no va atracar al port de la ciutat, perquè el trasllat de les antiguitats passàs al més desapercebut possible per als grecs. Miller es va assabentar per l'ambaixador francès que havia arribat un missatge de França demanant-li que expropià no sols les estàtues, sinó tot el monument. Això va resultar impossible, ja que el pes hauria estat enorme. La notícia de la remoció del monument es va difondre i causà gran rebombori entre la població de Tessalònica. Miller va escriure que no entenia per què reaccionaven així, ja que els geníssers tenien l'afició de disparar a les estàtues per diversió, i el propietari jueu de la casa contigua al monument en trencava ocasionalment trossos i els venia a turistes.
Poc abans que començàs el trasllat, Guillemet feu una fotografia del monument des d'un edifici veí, que és l'única fotografia coneguda que es conserva de la ubicació originària de Les Encantades. Es va produir una protesta dels habitants de la ciutat (turcs, jueus i grecs) i petits incidents. L'1 de novembre, Miller en començà els treballs de retirada, acordonà la zona i va comptar amb l'ajuda de la policia turca, que mantingué reprimida la multitud.
Primer es va retirar la llosa que era sobre les estàtues i després les estàtues mateixes. Una d'elles, la de la dea Niké, va caure a terra en escapar del torn i se'n trencà una petita part. El 12 de novembre s'acabà la retirada de les estàtues i es van transportar, juntament amb els arcs i pilars, amb els carros de bous que havien comptat amb l'ajuda del paixà turc.
Miller, que havia volgut traslladar tot el monument i erigir-lo a l'estat francès, no pogué fer-ho a causa de la insuficiència d'eines i vaixells; lamentà haver destruït tota la columnata quan era clar que no podria traslladar-la, i que només podria emportar-se els quatre pilars i els capitells de les cinc columnes. Va escriure que demolir-la sencera només per les escultures no era millor que el vandalisme o la barbàrie. Miller, en no ser pas arqueòleg, no feu cap estudi topogràfic ni altres anotacions sobre la ubicació del monument. Quan es van exiliar al Louvre, no s'adjuntà pas cap inventari de les troballes, i les peces es van barrejar amb altres exiliades de Tasos.
Les escultures Datació La datació del monument es basà en l'examen de les escultures del Louvre i en l'estudi de les representacions dels viatgers. S'hi han proposat diferents èpoques, des de mitjan segle II fins a finals de l'I, amb consens en el . Al principi es va suggerir que el monument era del període de Dioclecià (finals del III a principis del IV), ja que mostra semblances arquitectòniques amb el Palau de Dioclecià, a prop de l'antiga Salona. Sembla, però, que hi ha diferències en les dimensions dels capitells i, quant a les representacions de les escultures, especialment les d'Aura i Dionís, indiquen que les estàtues no poden pertànyer a períodes posteriors en què l'art ja havia començat a canviar. El principal argument per a datar-la en el segle II se centra que els capitells d'estil corinti tenen moltes semblances amb els trobats en dos petits temples del al mercat de Filipos, així com amb altres troballes arquitectòniques de la mateixa època a la façana dels Captius de Corint, i l'Odèon d'Agripa d'Atenes. Basant-se en aquests detalls, l'estil del monument i les escultures estan influenciats per l'art hel·lenístic, i l'obra en si sembla ser un exemple típic de l'arquitectura grega local de Tessalònica.
Les figures mitològiques Les divinitats i els mortals representats al pòrtic estan esculpits en alt relleu, i són vuit disposats en parelles per cadascun dels quatre pilars. Les figures són Dionís, déu del vi; Ariadna, la seua esposa i princesa de Creta; Aura, dea de la brisa associada al mite bàquic; una mènada, seguidora de Dionís; Leda, reina d'Esparta; Ganimedes, coper dels déus; Niké, dea de la victòria; i un dels Dioscurs, els fills bessons de Leda. Estan aparellats així: Leda amb Ganimedes (dos mortals seduïts per Zeus en forma d'animal), Niké amb la mènada (companyes íntimes d'una deïtat concreta, Atena i Dionís respectivament), Ariadna amb el Dioscur (semidéus ascendits a la divinitat) i Dionís amb Aura (en algunes versions, Aura és la mare de Iacus amb Dionís).
Els quatre pilars fan 206 cm d'alçada i 75 cm d'amplària i fondària, i pesen una mica més de dues tones, tret del quart pilar (Ganimedes-Leda), que pesa 1.960 kg.
Pilar 1 (Niké-Mènada)