Jordi Sans i Sabrafen (Barcelona, 1933 - 2004) fou un metge català.
Biografia Doctor en cirurgia i medicina per la Universitat de Barcelona, on va ser professor. Fou pioner del tractament de les leucèmies a Espanya i va crear el primer servei d'hematologia i oncologia mèdica de l'Estat a l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona el 1973. Cap de la Unitat d'Hematologia i Oncologia de l'Hospital del Sagrat Cor, fou vicepresident de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, on impulsà l'ús de la llengua catalana en l'àmbit mèdic. Fou president de la Societat Catalana d'Hematologia i formà part del Comitè Organitzador del I Congrés Nacional d'Oncologia Mèdica. Fou membre de la Comissió de Medicina i Especialitats Relacionades del Consell Català de Ciències de la Salut, de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia, de la Societat Espanyola de Medicina Interna i de la Societat d'Oncologia. El 1994 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obra Manual de quimioterapia antineoplásica i d'hematología clínica (1976) On som i on anem al cap de mig segle de tractament químic de les malalties neoplàstiques (2000) L'evolució de l'ús del català en medicina a Catalunya durant el . El llarg camí d'una bella i expressiva història (2002) " Hematologia Clínica". 5 edicions. Ultima edició any 2006. Elsevier.
Enllaços externs Jordi Sans i Sabraben - Galeria de Metges Catalans del COMB Necrològica del Dr. Jordi Sans a l'IEC Fitxa de Jordi Sans a l'IEC
Categoria:Metges barcelonins contemporanis Categoria:Oncòlegs barcelonins Categoria:Hematòlegs catalans Categoria:Membres de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC Categoria:Estudiants de medicina de la UB Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Creus de Sant Jordi 2003 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Presidents de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Docents barcelonins contemporanis