Les Lents de Visby són una col·lecció d'objectes manufacturats amb forma de lent fets de cristall de roca (quars) que aparegueren en unes tombes vikingues de l'illa de Gotland (Suècia) i que daten del segle XI o XII. Algunes tenien muntures d'argent amb filigranes, que cobrien la part posterior de la lent, i es devien usar com a joies; sembla que les lents són molt més antigues que les muntures. Algunes d'aquestes lents es troben al Museu Històric de Fornsal, a Visby, i d'altres al Museu Nacional de Suècia, a Estocolm.

Segons informà Otto Ahlström el 1950, la majoria tenen superfícies asfèriques. Les millors lents tenen poca aberració esfèrica, i això indica que el perfil de la superfície s'ha optimitzat per a millorar la qualitat de la imatge. La majoria de les lents, però, no mostren cap signe d'optimització i produeixen pitjors imatges que una simple lent esfèrica.

Descripció miniatura|Lent asfèrica mesurada per Karl-Heinz Wilms Les lents són biasfèriques i dues en tenen molt bones propietats d'imatge. La superfície sembla una el·lipse oblata, mentre que la superfície més propera a l'ull s'acosta a una paràbola. El doctor Olaf Schmidt va informar que la seua superfície té una forma el·líptica gairebé perfecta i que òbviament es van fer en una forma primitiva de torn.

El millor exemple de lents té 50 mm de diàmetre i un gruix de 30 mm al centre, amb una resolució angular de 25-30 μm.

Les lents de Visby demostren que els artesans empraven sofisticades tècniques de fabricació de lents fa més de mil anys, en una època en què els investigadors començaven a explorar les lleis de la refracció. Segons Schmidt i els seus col·laboradors, els artesans treballaven per assaig i error, perquè les matemàtiques per a calcular la millor forma d'una lent no es van descobrir pas fins a centenars d'anys després. S'ha suggerit que els coneixements per a fer aquestes lents estaven restringits a poques persones.

Les recerques a Fröjel (Gotland) del 1999 descobriren proves de la fabricació local de denes i lents de cristall de roca, amb peces sense treballar que coexisteixen amb denes i lents parcialment acabades. Abans de les troballes de Fröjel, es creia que les lents no les havien fetes pas els vikings, ja que hi ha indicis que es van fer a l'Imperi Romà d'Orient o a Europa de l'Est. Se sap que els vikings de Gotland entraren en xarxes comercials que arribaven fins a Constantinoble.

Usos proposats S'han proposat diversos usos per a les lents. Pot ser que els artesans les utilitzassen per a ampliar els seus treballs, com a pedres de lectura o per a encendre el foc. Olaf Schmidt ha suggerit que s'utilitzassen com a part d'un telescopi.

Vegeu també Lent de Nimrud.

Notes i referències

Categoria:Artefactes Categoria:Germània Categoria:Lents