fou un organista i compositor francès.
Biografia De petit, va cursar el màster de Saint-Evode a la catedral de Rouen l'any 1912 on va estudiar la música en les seves diferents vessants, a través de l'aprofundiment i la pràctica del cant gregorià, la pràctica del cant col·lectiu i coral d'alt nivell i alhora el piano i l'orgue (Jules Haelling). El 1918 va marxar a París per estudiar orgue amb Charles Tournemire. Als 18 anys es va incorporar al Conservatori de Música i Declamació; hi va estudiar composició amb Paul Dukas i orgue amb Eugène Gigout, però encara va prendre classes particulars amb Louis Vierne. Per raons obscures, després va tenir un profund desacord amb Gigout, però, cap al final de la seva vida, el va descriure lacònicament com "un home excel·lent, això és tot".
Entre 1922 i 1928 va guanyar diversos premis, entre els quals els de composició, acompanyament de piano, harmonia i orgue. El 1927, esdevingué assistent de Louis Vierne a Notre-Dame de París. Vierne volia fermament que Duruflé el succeís, mentre que Jehan-Ariste Alain i Gaston Litaize havien decidit deixar-li el camp obert. Però quan Vierne va morir, va ser Léonce de Saint-Martin, el seu adjunt, qui va ser nomenat. En tot cas, va ser Duruflé qui estava al costat de Vierne al púlpit de Notre-Dame quan aquest va morir sobtadament durant el seu recital de 1750 a la catedral.
El 1929, Duruflé va guanyar el premi "Amics de l'orgue" d'orgue i improvisació i va obtenir el càrrec d'organista titular a l'església de "Saint-Étienne-du-Mont" de París. El seu opus 3, Prélude, Récitatif et Variations per a flauta, viola i piano, va ser presentat per primera vegada per Marcel Moyse, Maurice Vieux i Jean Doyen.
Va estrenar el Concert per a orgue de Francis Poulenc sota la direcció de Roger Désormière el 1939. A partir de 1942, va assistir a Marcel Dupré a les classes d'orgue del Conservatori de París on va tenir com a estudiant el compositor i organista André Jorrand.
El 1947 va publicar la seva obra més famosa, el Rèquiem Op 9, per a cor, solistes, orquestra i orgue que va ser interpretada per primera vegada sota la direcció de Paul Paray, també antic alumne del màster de Rouen. El Rèquiem té semblances amb el de Fauré però també està molt influenciat pel cant gregorià i la música renaixentista. Per exemple, el tema d'obertura de lIntroit-Kyrie està manllevat de la Missa pro defunctis de Duarte Lobo. La peça va ser reelaborada en altres dues versions i, per tant, existeix avui en tres versions: una per a orquestra simfònica, una per a orquestra de cambra i una altra amb orgue (que inclou un solo obbligato (obligatori) per a violoncel al Pie Jesu). Ell mateix va interpretar la versió per a orgue sol a l'església Saint-Pothin de Lió per invitació d'Adrien Rougier, organista titular, que admirava la seva obra.Pierre-Marie Guéritey, Michelle Guéritey, Les Orgues de Lyon, Lyon, Association régionale de diffusion et d'information musicales, 1992, 452 p., page 102 La seva missa Cum Jubilo també existeix en aquestes tres versions.
L'organista Marie-Madeleine Chevalier, amb qui va conèixer quan ella era estudiant a la classe de Marcel Dupré (a qui va substituir durant sis mesos a causa d'un viatge de concerts a Amèrica), es va convertir en la seva ajudant a Saint-Étienne-du-Mont el 1947. Es va casar amb ella l'any 1953 als 51 anys, després d'un primer matrimoni amb Lucette Bousquet el 1932, el 1947 s'havia pronunciat el divorci civil i la declaració de nul·litat pel Vaticà el 23 de juny de 1953.
Durant tota la seva vida Maurice Duruflé va ser partidari dels orgues de tipus neoclàssic, no adscrits exclusivament a una escola, capaços de traduir tot el repertori; va apreciar molt els orgues construïts per Victor Gonzalez i després per Georges Danion, el seu successor. Va ser membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències, "Belles-Lettres et Arts" de Rouen el 1967.
L'any 1975 va resultar ferit greu en un accident de trànsit provocat per un motorista que s'acostava i va perdre el control del seu vehicle; gairebé mai més va tocar en públic i es va quedar tancat al seu apartament.
El seu darrer treball, publicat l'any 1977, es titula Pare nostre per a quatre veus mixtes. Està dedicat "a Marie-Madeleine Duruflé".
Composicions Orgue sol Scherzo op. 2 (1926), dedicat a l'organista Charles Tournemire. Prélude, Adagio et Choral varié sur le Veni Creator op. 4 (1930), aquesta partitura li valgué el premi de composició dels Amics de l'Orgue. Suite op. 5 (1932), dedicat a Paul Dukas: Prélude Sicilienne Toccata Prélude et Fugue sur le nom d'Alain op. 7 (1942), escrit en homenatge a Jehan Alain, que va morir dos anys abans. Prélude sur l'Introït de l'Épiphanie Ecce advenit dominator Dominus op. 13 (1961), part de la col·lecció Orgue et liturgie. Fugue sur le carillon des heures de la Cathédrale de Soissons op. 12 (1962), dedicat a Henri Doyen, titular de l'orgue de Soisson. Méditation op. post. (1964) la partitura de la qual només es va trobar l'any 2002. Lecture à vue (inèdita) Fuga (inèdit) Lux æterna (inèdit)
Música de cambra Prélude, Récitatif et Variations op. 3 per Flauta, Alt i Piano (1928)
Piano sol Triptyque op. 1: Fantasia sobre temes gregorians (1927/1943, inèdit) Trois Danses op. 6 (1932, transcrit par l'autor) : Divertissement Danse lente Tambourin
Piano à quatre mans Trois Danses op. 6 (1932, transcrit per l'autor) : Divertissement Danse lente Tambourin Dos pianos Trois Danses op. 6 (1932, transcrit per l'autor) : Divertissement Danse lente Tambourin
Orquestra Trois Danses op. 6 (1932): Divertissement Danse lente Tambourin Andante et Scherzo op. 8 (1940) Obres litúrgiques Requiem op. 9 per a solo, cor, orquestra i orgue(1947) Version avec Orgue (1948) Version avec Orchestre (1950) Version avec Orchestre réduit (1961) Version avec Orchestre réduit et cors (1970) Quatre motets sobre temes gregorians op. 10 per a cor (1960): Ubi caritas et amor Tota pulchra es Tu es Petrus Tantum ergo Messe Cum Jubilo op. 11 per a baríton sol, cor de barítons i orquestra (1966): Version avec Orgue (1967) Version avec Orchestre (1970) Version avec Orchestre réduit (1972) Notre Père op. 14 pour 4 voix mixtes (1977)
Obres diverses Hommage à Jean Gallon (1953) Sicilienne de la Suite op. 5 pour petit orchestre (flûte, hautbois, clarinette, basson, cor et quintette à cordes ; inédit)
Transcripcions Johann Sebastian Bach: Quatre corals per a orgue, transcrits per a orquestra per Maurice Duruflé (1942/1945) : Viens Sauveur des Païens (Fragment de 18 corals de Leipzig) Réjouissez-vous bien-aimés Chrétiens BWV 734 (Fragment de corals diverses) Ô Innocent Agneau de Dieu BWV 656 (Fragment de 18 corals de Leipzig) En Toi est la joie BWV 615 (Fragment de l'Orgelbüchlein) Louis Vierne: Tardes estrangeres op. 56, per a violoncel i piano, orquestrat per Maurice Duruflé (1943) : Grenade Sur le Léman Venise Steppe canadien Poisson Louis Vierne: Ballade du désespéré op. 61, Poema líric per a veu i orquestra. Orquestració de Maurice Duruflé (1943) Maurice Duruflé: Rèquiem op. 9, per a veu i piano (1947) Johann Sebastian Bach: Deux Chorals de Cantatas BWV 22 und 147, arranjat per a orgue per Maurice Duruflé (1952) Louis Vierne: Trois Improvisations pour orgue (Notre-Dame-de-Paris, novembre 1928), reconstituït per Maurice Duruflé (1954) : Marche épiscopale Méditation Cortège Charles Tournemire: Cinq Improvisations pour orgue (Ste Clotilde, Paris, 1930/1931), reconstituït per Maurice Duruflé (1956-1958) : Petite rhapsodie improvisée Cantilène improvisée Improvisation sur le Te Deum Fantaisie-Improvisation sur l'Ave maris stella Choral-Improvisation sur le Victimæ paschali Gabriel Fauré: Prélude de «Pelléas et Mélisande», transcrit per a orgue par Maurice Duruflé Robert Schumann: Lamentation''', transcrit transcrit per a orgue Maurice Duruflé. Obres per opus Opus 1 : Triptyque (Fantasia sobre temes gregorians), per piano, 1927/1943 Opus 2 : Scherzo, per a orgue, 1926 Opus 3 : Prélude, Recitatiu i variacions, per a flauta, viola i piano, 1928 Opus 4 : Prélude, Adagio et Choral variacions sobre el Veni Creator, per a orgue, 1930 Opus 5 : Suite, per a orgue, 1932, en tres moviments: Prélude Sicilienne (també disponible en una versió per a orquestra petita) Toccata Opus 6: Trois Danses, per a orquestra (també disponible en versions per a piano sol, piano a quatre mans i dos pianos), 1932 : Divertissement Danse lente Tambourin Opus 7: Prélude et Fugue sur le nom d'Alain, per a orgue, 1942 Opus 8: Andante et Scherzo, per a orquestra, 1940 Opus 9: Rèquiem per a sol, cors, orquestra i orgue, 1947. Hi ha diverses versions: Versió per a Orgue (1948) Versió per a orquestra (1950) Versió per a orquestra petita (1961) Versió amb orquestra reduïda i trompas (1970) Opus 10: Quatre Motets sur des Thèmes Grégoriens, per a cor, 1960 : Ubi caritas et amor Tota pulchra es Tu es Petrus Tantum ergo Opus 11: Messe Cum Jubilo, per a baríton solista, cor de barítons i orquestra (1966). Hi ha diverses versions: Versió amb orgue (1967) Versió amb orquestra (1970) Versió amb orquestra reduïda (1972) Opus 12 : Fugue sur le carillon des heures de la Cathédrale de Soissons, pour orgue, 1962 Opus 13 : Prélude sur l'Introït de l'Épiphanie, pour orgue, 1961 Opus 14 : Notre Père, pour 4 voix mixtes, 1977
Obres diverses Hommage à Jean Gallon (1953) Sicilienne de la Suite op. 5 pour petit orchestre (flûte, hautbois, clarinette, basson, cor et quintette à cordes ; inédit)
Transcripcions Johann Sebastian Bach: Quatre corals per a orgue, transcrits per a orquestra per Maurice Duruflé (1942/1945) : Viens Sauveur des Païens (Extrait des 18 Chorals de Leipzig) Réjouissez-vous bien-aimés Chrétiens BWV 734 (Extrait des Chorals divers) Ô Innocent Agneau de Dieu BWV 656 (Extrait des 18 Chorals de Leipzig) En Toi est la joie BWV 615 (Extrait de l'Orgelbüchlein) Louis Vierne: Soirs étrangers op. 56, per a violoncel i piano, orquestrada per Maurice Duruflé (1943): Grenade Sur le Léman Venise Steppe canadien Poisson chinois Louis Vierne: Ballade du désespéré op. 61, Poema líric per a veu i orquestra. Orquestració de Maurice Duruflé (1943) Maurice Duruflé: Requiem op. 9, per a veu i piano (1947) Johann Sebastian Bach: Dues corals de cantates BWV 22 i 147, arranjades per a orgue per Maurice Duruflé (1952) Louis Vierne: Tres improvisacions per a orgue (Notre-Dame-de-Paris, novembre 1928), reconstituides par Maurice Duruflé (1954) : Marche épiscopale Méditation Cortège Charles Tournemire: Cinq Improvisations per a orgue (Ste Clotilde, Paris, 1930/1931), reconstituides per Maurice Duruflé (1956-1958): Petite rhapsodie improvisée Cantilène improvisée Improvisation sur le Te Deum Fantaisie-Improvisation sur l'Ave maris stella Choral-Improvisation sur le Victimæ paschali Gabriel Fauré: Prélude de «Pelléas et Mélisande», transcrit per a orgue per Maurice Duruflé Robert Schumann: Lamentation, transcrit per orgue a per Maurice Duruflé. Obres per opus Opus 1 : Triptyque (Fantaisie sur des thèmes grégoriens), per a piano, 1927/1943 Opus 2 : Scherzo, per a orgue, 1926 Opus 3 : Prélude, Recitatiu i variacions, per a flauta, viola i piano, 1928 Opus 4 : Prélude, Adagio et Choral variat sobre el Veni Creator, per a orgue, 1930 Opus 5 : Suite, per a orgue, 1932, en tres moviments: Prélude Sicilienne (també disponible en una versió per a petita orquestra) Toccata Opus 6 : Trois Danses, per a orquestra (també existeix en versions per a piano sol, piano a quatre mans i dues a pianos), 1932 : Divertissement Danse lente Tambourin Opus 7 : Prélude et Fugue sur le nom d'Alain, per a orgue, 1942 Opus 8 : Andante et Scherzo, per a orquestra, 1940 Opus 9 : Rèquiem per a sol, cors, orquestra i orgue, 1947. Hi ha diverses versions: Versió per a Orgue (1948) Versió amb orquestra (1950) Versió amb orquestra reduïda (1961) Versió amb orquestra reduïda i trompas (1970)