miniatura|Retrat de grup d'Henri, Jules i Louis Séeberger, cap el 1900* © Séeberger frères La família Séeberger, coneguda com els Frères Séeberger; estava composta per tres germans: Jules (1872–1932), Henri (1876–1956) i Louis (1874–1946) i els fills Jean (1910–1979) i Albert (1914–1999). Els Frères Séeberger van ser una família francesa de fotografia de moda durant el .
Fons La fotografia de moda va néixer a la dècada de 1890, quan les revistes van començar a publicar gravats reproduïts a partir de fotografies d'autors com Leopold-Emile Reutlinger o Nadar (Gaspard-Félix Tournachon). No obstant això, amb l'arribada de les tècniques d'impressió de semitons d'alta qualitat, es considera que els veritables pioners del gènere van ser el baró francès Adolph de Meyer i el luxemburguès Edward Steichen. El 1907, fent servir una càmera de mà, van fotografiar dones amb vestits deslluents a l'hipòdrom de Longchamp.
L'impacte de Steichen es va consolidar el 1911, quan la revista francesa Art et Décoration el va encarregar de produir imatges dels vestits del dissenyador parisenc Paul Poiret. Aquestes fotografies van suposar una revolució, ja que van competir directament amb els dibuixos i les estampes de pochoir que fins llavors —i de manera contemporània— s'utilitzaven per il·lustrar els plats de moda.
Els Séeberger La dinastia Séeberger va ser una família dedicada al gènere durant dues generacions. Primer els tres germans: Jules (1872-1932), Louis (1874-1946) i Henri (1876-1956) que van néixer de Jean-Baptiste, un comerciant bavarès que havia emigrat a França el 1870, i de la mare Louise, vídua de Lió amb una filla Félicie. La segona generació, els fills de Louis, els germans Jean (1910-1979) i Albert (1914-1999) també van heretar l'amor per la fotografia. La seva obra abasta la major part del segle XX i es van dedicar a l'elegància i la moda.
Els germans van anar a París per estudiar secundària al Lycée Rollin on Louis va rebre el primer premi de dibuix. Van completar la seva formació a l'escola d'art municipal Palissy, abans que Jules i Louis comencin la seva formació com a dissenyadors de teixits a l'atelier de J. Souchon, especialista en altes innovacions, bates, cintes, llençols de damasc, teixits jacqaurd i dibuixos. A partir d'aquí va sorgir un interès i un coneixement profund de la moda.
Els tres germans treballaven com a dissenyadors de teixits quan, el 1891, Jules va començar a assistir a classes de dibuix nocturnes i va descobrir la seva passió per la fotografia. Després que la família es traslladés al número 39 del carrer Lafayette, al 10è districte de París, Louis va guanyar el premi Danton Jeune, destinat a nens desfavorits de l'escola d'art de la Ville de Paris.
Paral·lelament, Jules va obtenir una beca per viatjar a Normandia, i Henri, el germà petit, es va matricular en una escola d'art aplicat, on també va començar a guanyar premis.
La mort del pare, el 1894, va portar la família a mudar-se a un habitatge més tranquil al número 13 del carrer Fénelon.
L'any 1899 Jules i els seus germans van presentar fotografies a diversos concursos amateurs organitzats pel diari Lectures Pour Tous, guanyant premis. Va experimentar amb bromoil, especialment el procés de Rawlins. Jules va guanyar els premis de fotografia documental els anys 1903 i 1904 per les fotografies que va fer a la ribera del Sena i a Montmartre. Les imatges dels tres germans, que van signar les seves inicials (JHLS) van ser exposades i publicades en diverses revistes i com a postals pels germans Kunzli i Leopold Verger. miniatura|Kunzli Bros. and Co., (c.1901) Zurich Gruss aus St. Moritz (Salutacions des de St. Moritz), postal núm. 3587. Jules Séeberger (1898) El portador de l'aigua de Montmartre Amb el suport de la seva mare, la seva germana gran i l'esposa de Louis, Anna, els tres germans van crear un negoci familiar l'any 1909 amb el nom de 'Frères Séeberger' en un estudi al 33 de la rue de Chabrol, també al 10è a cinc minuts caminant de casa seva.
Fotògrafs de moda Mentre que revistes com Les Modes publicaven retrats acurats, la majoria pintats a mà, de dones de l'alta societat amb vestits dissenyats pels reconeguts modistes; els diaris com Le Figaro i Le Gaulois publicaren fotografies en les seves darreres edicions, com la de Steichen, de dones als hipódroms.Xavier Demange, ‘Trend Setters at the Racetrack’, in Sylvie Aubenas and Xavier Demange, Elegance: the Séeberger Brothers and the Birth of Fashion Photography, San Francisco: Chronicle Books, 2007, 28-37.Rosser, E. (2010). Photographing Fashion: a critical look at The Sartorialist. Image & Narrative, 11(4), 158-170. El seu punt de vista va ser recollit per la revista Femina, en un esforç per satisfer la curiositat dels seus lectors sobre el que estava de moda amb la roba real. Tendència que aviat van reprendre Paris Illustré o La Nouvelle Mode presentant entre 1901 i 1902 instantànies preses pels aficionats Carle de Mazibourg o Edmond Cordonnier, tot que en poc temps van ser substituïdes per imatges més professionals.
Els germans van seguir les multituds mentre anaven a les estacions de platja, les estacions d'esquí i altres llocs de moda a París. La seva pedrera eren fotografies de moda femenina (i també d'alguns homes). Van enviar una sèrie de fotografies de moda de dones a les pistes de curses a Caroline de Broutelles. Les fotografies les va publicar a la revista que va fundar, La Mode Pratique i els germans hi publicaren a partir del 22 de maig de 1909.
Per cert, tot i que se centraven en vestits, sabates, bosses, barrets, pells i plomes, també van capturar imatges de la veritable alta costura, de l'alta societat normalment inaccessible per als de la seva classe. Malgrat ser conscients en tot moment de la càmera i deixar-se fotografiar, només reconeixeria els pertanyents als grans estudis i, certament, no els Séeberger.
A partir de les seves imatges, que es van publicar en una llarga llista de més de 50 publicacions, els historiadors de la moda són capaços de rastrejar la influència en l'estil dels grans dissenyadors Chanel, Paul Poiret, Jeanne Lanvin, Elsa Schiaparelli, Jean Patou, Robert . Piguet, Madeleine Vionnet, Lucien Lelong, Paquin et al., dels quals els Séberger també van fer retrats.
No tots els seus treballs eren per a les classes altes. Les grans cases de moda, com Poiret, Lanvin, Worth o Patou, contractaven models per la seva figura esvelta i per les seves poses estudiades, ja que estaven preparades per ser observades i fotografiades.
En canvi, els modistes més novells o amb negocis més petits solien contractar models ocasionals per hores. Sovint els vestien amb les seves peces més excèntriques per cridar l'atenció. Alguns d'aquests models fins i tot portaven la marca dels dissenyadors escrita a l'esquena, mentre circulaven sols pels carrers. Tampoc era estrany que els propis modistes portessin les seves creacions.
Una altra categoria ben diferent era la dels fashionables: personalitats conegudes com a amphibians, jockeys o society consultants. Mentre va durar la seva celebritat, vestien les últimes creacions dels grans dissenyadors, que els venien les peces amb grans descomptes o, directament, se'ls regalaven.
Estil i tècnica La fotografia de Séeberger implicava conèixer aquests models, estar al dia de les últimes tendències susceptibles d'atraure a les publicacions i una esgotadora recerca dels models adequats entre la multitud de corredors de moda. Usaven les càmeres portàtils, fins al voltant de 1935 quan Henri va comprar una Rolleiflex, la gran Ernemann Klapp Nettel plegable, la més feixuga càmera rèflex Thornton Pickard de 13 x 18 cm, que van utilitzar al Bois de Boulogne i a Saint Moritz.Sylvie Aubenas, ‘The Séebergers, Fashion Photographers: Rediscovering Their Place’, in Sylvie Aubenas and Xavier Demange, Elegance: the Séeberger Brothers and the Birth of Fashion Photography, San Francisco: Chronicle Books, 2007, 11-27. En tot moment Henri acompanya el seu germà Louis dirigint el model, portant un quadern per anotar els detalls de la moda, i passant diapositives fosques. Fins i tot el 1911, malgrat la incomoditat de la seva càmera, els Séeberg aconsegueixen, amb l'ajuda de models professionals que poden dirigir, transmetre una sensació d'immediatesa i aparent espontaneïtat.
La imatge francesa A més, les imatges de moda dels germans es van solapar amb la seva representació de celebritats mediàtiques com Joséphine Baker i Charlie Chaplin. Una part menys coneguda de la seva feina, com va assenyalar Gilbert Salachas. Des de 1923 la International Kinema Research va contractar els germans Séeberger per documentar ubicacions que els cineastes van adaptar per crear l'atmosfera parisenca, fórmula en decorats per a pel·lícules com el romàntic nord-americà de 1938. Aquesta fórmula la troben en la comèdia La vuitena esposa de Barbablau, a una comèdia d'assassinats (Charles Chaplin, 1947) o fins i tot fins i tot a Un americà a París (Vincente Minelli, 1951) que mostren un París mític que perviu al cinema.
La segona generació La mort de Julius el 1932 i la declaració de guerra marquen la retirada definitiva de Louis i Henry de l'empresa familiar, i un breu tancament durant la mobilització bèl·lica de la següent generació de Séebergers, Jean i Albert, els dos fills de Louis que van conservar el nom de germans Séeberger fins al tancament el 1977. Van ser assistits per l'esposa de Jean Suzanne (com a secretària) i successivament per l'esposa d'Albert Cecile (en el muntatge), el fill de Jean, Daniel (com a ajudant), i diversos col·laboradors.
Després de la Segona Guerra Mundial, els germans van continuar amb la fotografia de moda com a especialitat, al costat d'alguns encàrrecs industrials, però amb un treball creixent d'estudi amb models de moda remunerats en un nou local al 112 del boulevard Malesherbes (al 17è Arr.).Huault, M. (2015). Chroniques de la fugacité: Jean et Albert Séeberger, deux photographes de mode au cours des "Trente Glorieuses" (1940-1977). Thesis. Paris: M. Huault. Encara que no a l'avantguarda, van digerir l'estil de Le Groupe des XV, tipificat en l'obra de Philippe Pottier, Pierre Jahan, René-Jacques i Lucien Lorelle.Maureen Huault, La seconde génération Séeberger : Jean et Albert (1940-1977), study paper of the Ecole du Louvre presented under the supervision of Mme Dominique de Font-Réaulx, Paris, 2014
La lleialtat familiar i la devoció per la fotografia van perdurar al llarg de dues generacions; quan Jean va morir el 1979, Albert va escriure:
Grans exposicions 1976: París, la rue, Bibliothèque historique de la ville de Paris 1979-1980: Les parisiens au fil des jours (1900-1960) . Fotografies Séeberger frères, Bibliothèque Historique de la Ville de ParisSéeberger, H., Séeberger, L., Séeberger, J., Verlet, H., Thézy, M. ., & Bibliothèque historique de la ville de Paris. (1979). Les Parisiens au fil des jours, 1900-1960: Photographies Séeberger frères. Paris: Bibliothèque historique de la Ville de Paris. 1980: París 1950 photographié par le Groupe des XV, Hôtel Lamoignon, Bibliothèque Historique de la Ville de Paris 1982: Exposition de photographies des frères Séeberger, MJC, Ribérac 1992: Les Séeberger - L'aventure de trois frères photographes au début du siècle, Centre Photographique d'Île-de-France, Pontault-Combault 1994: L'Occupation et la Libération de Paris per Jean Séeberger photographe, Centre culturel et bibliothèque municipale de Ribérac-en-Périgord 1995: 1910, Paris inondé, Direction du Patrimoine, París 1995: Le Paris d'Hollywood, sur un air de réalité, Caisse nationale des monuments historiques et des sites, París 1999: Les frères Séeberger - Une lignée de photographes, Château des Bouillants, Dammarie-les-Lys 2002: Séeberger, des photographes dans le siècle, Ancienne synagogue de la Ferté-sous-Jouare 2006: Les Séeberger - Photographes de l'élégance 1909-1939, Bibliothèque nationale de France, Galerie de la Photographie, 58 rue de Richelieu, París