Lesglésia de Sant Gregori (en armeni: Սուրբ Գրիգոր եկեղեցի) o Arutxavank es troba en un altiplà rocós al peu occidental de la muntanya Aragats, al poble d'Arutx de la província d'Aragatsotn d'Armènia. Segons les inscripcions de la paret de l'est i els manuscrits dels historiadors Ghevond, Hovhannes Draskhanakerttsi i Stepanos Asoghik, l'església i l'edifici contigu aixecat per a residència (el palau) els encarregà el príncep Gregori I Mamiconi i la seua esposa Heghine (o Heline) entre el 661 i el 682.Encyclopedia of Armenia; Armenian Studies Program at CSU, Fresno. Arquitectònicament és una de les esglésies armènies més importants de l'edat mitjana, i una de les més grans.
Història miniatura|250x250px|Mapa d'Arutxavank i la regió circumdant Arutx esdevingué una ciutadella a la fi de l'edat mitjana. Les ruïnes del palau, les van excavar al 1947 i entre el 1950 i el 1952. Les restes de dues estructures del conjunt del palau del príncep Gregori Mamiconi es van trobar al costat sud de l'església de Sant Gregori. Hi ha una certa controvèrsia sobre la data exacta de la finalització d'aquesta església, a causa de la referència de la inscripció al regnat de l'emperador romà d'Orient Constantí III Heracli (641). Segons Marr, Haroutyunyan i Manutcheryan, es creu que es confon amb l'emperador Constant II (641-668).Diferents historiadors en donen la data d'acabament d'aquesta manera: 668 segons Josef Strzygowski, 1918 i Sirarpie Der-Nersessian, 1969; 670 segons Mnatsakanyan en Aknark, 1964, i Haroutyunyan 1975; 666 segons Manutcheryan, 1977.
L'església es va restaurar entre el 1946 i el 1948, tret del tambor i la cúpula. L'església havia estat molt danyada pels terratrèmols i potser també pel seu ús com a fortalesa en els segles i (Oramanian, 1948).
Arquitectura L'església de Sant Gregori és una sala amb voltes, amb una estructura de tipus de basílica, d'una sola nau. El tambor i la cúpula se n'havien esfondrat abans de la restauració.
Galeria
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics d'Armènia Categoria:Catedrals