és un compositor espanyol, doctor en Història de l'Art i gestor cultural. Premi Nacional de Música el 2015.
Trajectòria Aracil va realitzar estudis de música a Espanya amb Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomàs Marco, Carmelo Bernaola, Arturo Tamayo, i a Alemanya, els Cursos d'Estiu de Darmstadt, amb Mauricio Kagel, Iannis Xenakis, Karlheinz Stockhausen i Christian Wolf. Posseeix el títol de Doctor en Història de l'Art.Base de datos de Tesis Doctorales (TESEO). «Juego y artificio del Manierismo a la Ilustración.». Consultado el 2 de febrero de 2018.
A l'àmbit de la gestió cultural ha realitzat diferents funcions a Ràdio Nacional d'Espanya, on va ser cap del Departament de Produccions Musicals. Ha estat director i coordinador de diferents activitats, com les organitzades per al Festival de Tardor de Madrid, el Museu del Prado,Museo del Prado. «La música española del siglo XIX: el salón, el teatro, los conciertos». Consultado el 2 de febrero de 2018. la direcció del Festival Internacional de Música i Dansa de Granada,Enrique Gámez, nuevo director del Festival de Música y Danza de Granada». El País. 1 de junio de 2001. Consultado el 2 de febrero de 2018. o la presidència de la secció Espanyola de la ISCM (International Society for Contemporary Music).«Alfredo Aracil - BabelScores». Consultado el 2 de junio de 2021.
Com a compositor posseeix un catàleg d'uns setanta obres que inclouen tant música instrumental com vocal, així com obres inscrites en el context dramàtic. En aquest darrer àmbit, ha compost dues òperes, Siempre/Todavía: òpera sense veus,'Siempre/Todavía': una ópera sin voces». El Mundo. 30 de septiembre de 2015. Consultado el 3 de febrero de 2018. amb textos i imatges d'Alberto Corazón i Francesca o El infierno de los enamorados,Fundación Juan March. «Biografía en la base de datos Clamor». Consultado el 2 de febrero de 2018. amb llibret de Luis Martínez de Merlo, i dos monodrames,Teatro Real. «2 Delirios sobre Shakespeare». Archivado desde el original el 4 de febrero de 2018. Consultado el 4 de febrero de 2018. ambdós a partir de textos de Sanchís Sinesterra, titulats Prósper (1994) i Julieta en la cripta (2009). El 2015, el Ministeri d'Educació Cultura i Esport li va concedir el Premi Nacional de Música en la modalitat de composició.Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. «Premio Nacional de Música > Premiados». Archivado desde el original el 28 de septiembre de 2017. Consultado el 4 de febrero de 2018.«Alfredo Aracil y María José Montiel, Premios Nacionales de Música 2015». El País. 6 de octubre de 2015. Consultado el 3 de febrero de 2018.
Obra (Selecció) Nocturno (1974), guitarra, viola i 2 percusionistes Tientos (1976), flauta, clarinet, violí, violoncel i piano Mosaico (1979), celesta i 5 percusionistes Punta altiva (El sueño de Icaro) (1983), 5 recitadors, cantaor, cor femení i petita orquestra Narciso abatido (1985), flauta i viola Cántico (1987), cor i conjunt de corda Giardino-Notte (1994), orquestra Paisaje invisible (1999), orquestra Lauda (2005), piano Epitafio de Prometeo (2006), orquestra amb piano concertant Tres piezas breves (2008), piano 'Nubes (2010), piano amb flauta, clarinet, violí, violoncel i percussió Sonatas (2013), orquestra Præludium (2015), violonlo Paisaje con espejos'' (2016), flauta, clarinet, violín, viola, violoncel i piano
Referències
Bibliografia El siglo XX. Entre la muerte del arte y el arte moderno (coautoría amb Delfín Rodríguez). Madrid, Istmo (Colección Fundamentos, 80), 1982 Música sobre máquinas y máquinas musicales, desde Arquímedes a los medios electroacústicos. Madrid, Fund. Juan March (Serie Universitaria, 214), 1984 Juego y artificio. Autómatas y otras ficciones en la cultura del Renacimiento a la Ilustración. Madrid, Cátedra (Arte. Grandes temas), 1998 Diccionario de los números. Madrid, Delaire/TF, 2013
Categoria:Compositors espanyols del segle XXI Categoria:Compositors madrilenys Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XX