El monestir de Sant Jordi de Coziba (; ) és un monestir grec ortodox situat al Uadi Qelt, a Cisjordània, a Palestina.Israel handbook: with the Palestinian Authority areas - Page 271 Dave Winter - 1999 "St George's Monastery Clinging to the side of the Wadi Qelt ravine, this monastery takes its name from St George of Koziba; a monk born in Cyprus c 550, but who spent much of his life at various lauras in the Judean Desert". Es troba a uns 9 quilòmetres de Jericó i a 20 de Jerusalem. Aquest conjunt monacal penjant del , amb la seua capella i jardins, està actiu i habitat per monjos ortodoxos grecs. És accessible per un pont per als vianants per Uadi Qelt, una vall que molts identifiquen amb la Vall de les Ombres del salm 23 de la Bíblia. Paral·lela a la vall discorre la vella calçada romana que duia a Jericó.
Història Entre les tradicions relacionades amb la ubicació del monestir hi ha la visita d'Elies de camí cap a la península del Sinaí, i una escena de la vida de sant Joaquim que narra que, mentre plorava en aquest lloc per la infertilitat de la seua dona, santa Anna, va rebre la visita d'un àngel que li anuncià la concepció de Maria.
La història del monestir de Sant Jordi de Coziba comença en el . Els seus monjos se'ls va començar a anomenar eremites (del terme grec o de , que significa ‘del desert’), paraula de la qual deriva «ermità».
En el cas del monestir de Sant Jordi, un grup de monjos es van assentar en una cova propera on creien que el profeta Elies s'havia detingut de camí cap al Sinaí i on els corbs l'havien alimentat (1 Reis 17:5-6). El lloc era especialment idoni per tractar-se d'un espai aïllat i remot amb aigua fresca. Joan de Tebes, un eremita que havia emigrat d'Egipte a Síria Palestina, va fundar el monestir al voltant de l'any 480, i va agrupar cinc ermitans sirians de les coves properes per a crear una nova laura. Els ermitans que vivien a les coves properes se solien reunir setmanalment al monestir. El 516, Joan de Tebes fou nomenat bisbe de Cesarea, tot i que va tornar al monestir temps després. miniatura|Palestina, Uadi Qelt (Vall d'Hozevei), Monestir de Sant Jordi, amb les relíquies de sant Joan Jacob Hozevitul Sant Jordi de Coziba hi va arribar des de Xipre a la fi del , i es dedicà a la vida d'ermità a les coves del Uadi Qelt. La invasió persa de la província romana de Síria Palestina va suposar la destrucció del monestir l'any 614 i la mort dels 14 monjos (altres fonts n'esmenten 40) que hi vivien, els ossos i els cranis dels quals es poden veure hui a la capella del monestir. Sant Jordi de Coziba fou empresonat, però va sobreviure i tornà a exiliar-se a les coves properes al monestir fins a la seua mort, l'any 620. Tot i que Joan de Tebes havia dedicat la capella principal a la Mare de Déu, li canviaren el nom pel de Sant Jordi de Coziba i Sant Joan Jacob el Romanés. Els croats en feren intents de restauració al 1179 amb l'empara de l'emperador Manuel I Comné, però després d'expulsar-los el monestir restà pràcticament abandonat fins a la fi del segle XIX. El Fons per a l'Exploració de Palestina el va descriure el 1873 d'aquesta manera:
El 1878, un monjo grec anomenat Kallinikos va viure al monestir i el va restaurar; les obres acabaren al 1901. Un monjo romanés, conegut com a Joan Jacob el Romanés, va viure durant vuit anys en una petita cova fins a la seua mort, al 1960. El 1952 s'hi va construir un nou campanar.
El pare Georgios Tsibouktzakis es traslladà al monestir de Sant Jordi de Coziba el 1993 i durant molts anys en va ser l'únic habitant. Va millorar el camí de pedra usat pels pelegrins per a pujar al monestir, en reparà els aqüeductes i endreçà els jardins d'oliveres. Va ser nomenat abat l'any 2000.
Hui el monestir consta de dues capelles, la de la Mare de Déu i la de Sant Jordi i Sant Joan, totes dues decorades amb mosaics, icones i frescos. La cova de Sant Elies també és accessible per una escala des del pati interior del monestir. Des de la cova es pot eixir a la part de dalt de la muntanya per un túnel.
A diferència de la majoria de monestirs ortodoxos grecs, permet l'entrada als visitants, i el gestiona el Patriarcat Grec Ortodox de Jerusalem.
Galeria
Referències
Vegeu també Uadi Qelt Mar Saba Monestir de la Temptació
Categoria:Història de Palestina Categoria:Monestirs ortodoxos