La Sonata per a violoncel i piano núm. 2 en do major, op. 63, va ser composta per Mieczysław Weinberg entre 1958 i 1959. La va compondre a petició de Mstislav Rostropóvitx, que la va estrenar a Moscou el 5 de novembre de 1961.
Moviments I. Moderato II. Andante III. Allegro
Origen i context Xostakóvitx va compondre el Primer Concert per a violoncel l'any 1959, dedicant-lo al famós violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx. Va ser gràcies a Xostakóvitx que Weinberg i Rostropóvitx es van conèixer. Xostakóvitx i Weinberg tenien una relació creativa molt pròxima, on compartien les seves noves obres, es valoraven mútuament i s'inspiraven l'un a l'altre. Com a mentor, Xostakóvitx va donar suport a Weinberg, fins i tot durant períodes políticament complicats. La Segona Sonata per a violoncel de Weinberg, escrita en aquest context, podria ser una resposta a l'obra de Xostakóvitx. Aquesta estreta amistat queda simbolitzada en un detall musical: el tema principal del concert per a violoncel de Xostakóvitx reapareix en el final de la Segona Sonata per a violoncel de Weinberg.
Anàlisi musical El darrer moviment de l’obra presenta un tractament marcadament percussiu del piano, un recurs que remet a l’estètica de combinació entre elements folklòrics i llenguatges harmònics avançats que es troba a l'''Allegro barbaro de Bartók (1911). Aquest passatge posa novament de manifest l’elevada competència pianística de Weinberg, coneguda i reconeguda entre els seus contemporanis. En una ocasió, va substituir Sviatoslav Richter com a pianista acompanyant de Galina Vixnévskaia en un recital de lied, després que el primer caigués malalt. Malgrat l’escàs marge de preparació, Weinberg va executar el programa, tècnicament exigent, amb plena solvència.
Referències
Categoria:Música de cambra de Mieczysław Weinberg Categoria:Composicions musicals del 1961 Weinberg 02 Categoria:Composicions en do major Categoria:Composicions per a violoncel de la dècada del 1960 Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1960