miniatura|375x375px|Díptic Barberini exposat al Louvre El Díptic Barberini era un antic díptic imperial de vori romà d'Orient del qual es conserva solament una fulla. Data de l'Antiguitat tardana i actualment es conserva al Louvre. Està tallat en l'estil clàssic conegut com a teodosià tardà, i hi representa l'emperador com un vencedor. L'han datat de la primera meitat del i s'atribueix a un taller imperial de Constantinoble; l'emperador sol identificar-se amb Justinià, o amb Anastasi I Dicor o Zenó. És un important document perquè està relacionat amb la reina Brunequilda d'Austràsia. A la banda de darrere hi ha una llista de reis francs, tots parents de Brunequilda, que mostra la important posició de les reines dins de les famílies reials franques. Degué ser-ne ella qui va ordenar que s'hi inscrigués la llista i la va oferir a l'Església com una imatge d'ofrena.(1)
Tot i que no és un díptic consular, comparteix molts trets dels seus esquemes ornamentals. L'emperador està acompanyat al plafó principal per un bàrbar conquistat vestit amb pantalons, una figura al·legòrica: segurament representa el territori conquistat o reconquerit, que té subjecte el peu en expressió d'agraïment o submissió, i un àngel o victòria, que corona l'emperador amb la tradicional palma de la victòria (que a hores d'ara s'ha perdut). Tot i que el "bàrbar" està en part amagat per l'enorme llança de l'emperador, aquesta no pareix pas travessar-lo, i sembla més sorprés que violent. Al damunt, Crist, amb un pentinat de rissos a la moda, està flanquejat per dos àngels més, a l'estil de figures de victòria paganes; regna per damunt, mentre l'emperador el representa a baix a la terra. Al plafó inferior, uns "bàrbars" europeus (a l'esquerra, amb pantalons) i Àfrica (a la dreta, amb vori) li duen un tribut, que inclou animals salvatges. La figura del plafó esquerrà, aparentment no un sant sinó un soldat, duu una estatueta de la Victòria; i el seu equivalent al costat dret s'ha perdut.(1)
Disseny El díptic estava format per quatre plaques rectangulars, tot i que a la dreta ha estat reemplaçada (potser en el ) per una taula amb la inscripció CONSTANT. N. IMP. CONST. Les plaques s'ajunten per un encadellat, al voltant d'una placa central més grossa. La peça en conjunt és l'únic objecte secular semblant que sobreviu tan ben conservat, dins el títol de díptics imperials.Els altres voris de l'època comparables són eclesiàstics, com ara l'Evangeli de Sant Lupicí o l'Enquadernació d'Etschmiadzin. Fa 34,2 cm d'alt per 26,8 cm d'amplada, amb el plafó central de 19 cm d'alt per 12,5 cm d'amplada i 2,5 cm de profunditat. El van fer amb vori d'elefant, esculpit i en relleu amb pedres precioses (en sobreviuen set perles). No mostra pas traces de policromia.
No s'ha esclarit que el Díptic Barberini pertanyés a un díptic, açò és, que hi hagués un segon conjunt de plaques que formassen una segona fulla amb un altre retrat, potser de l'emperadriu. La primera fulla ja és prou pesada per a ser usada realment com una tauleta per a escriure, i no hi ha resta d'una frontissa que indicàs que era la tapa d'un llibre.(1)
Propietaris El revers de l'objecte és llis, sense la depressió per a cera que es troba en un díptic consular, que seria usat com una tauleta per a escriure. Està ratllat, però, amb línies gravades més tard sobre inscripcions de tinta més antigues -amb una llista de noms (oracions per als morts), entre els quals hi ha els reis d'Austràsia i altres noms, la major part llatins. L'onomàstica mostra que es tracta d'una llista que prové d'Alvèrnia i no pas de Provença, com es va creure per a situar l'objecte. Les inscripcions també daten del (potser al voltant de l'any 613) i mostren que l'obra fou portada a la Gàl·lia a principis de la seua existència. La història del vori entre aquest moment i 1625 es desconeix –aquell any li l'oferí Nicolas-Claude Fabri de Peiresc al legat Francesco Barberini a Ais de Provença, i entrà així a formar part de la col·lecció Barberini de Roma. Peiresc l'esmenta específicament en una carta al seu amic Palamède de Vallavez, datada del 29 d'octubre del 1625:
La confirmació que se'n trobava en la col·lecció Barberini apareix en un esment d'un vori que representava Constantí en l'inventari d'escultures de Francesco Barberini entre el 1626 i el 1631.Vegeu M. A. Lavin, Seventeenth century Barberini. Documents and Inventories of Art, Nova York, 1975, 82 núm. 160. El va adquirir el Louvre el 1899 i des de llavors és al Département des objets d'art (núm. d'inventari OA 9063).
Iconografia L'obra combina un tema clàssic del poder absolut d'un emperador victoriós, coronat per la Victòria, el govern del qual és sinònim de pau i prosperitat, i d'altra banda el tema de la victòria cristiana portada per Crist i la benedicció de l'emperador. Introdueix una nova jerarquia còsmica en la representació del triomf de l'Imperi Romà i, per tant, és una obra política al servei de la propaganda imperial. La qualitat de l'artesà l'atribueix a un taller imperial de Constantinoble.
Panell central esquerra|miniatura|420x420px|L'emperador triomfant al plafó central La composició s'organitza a l'entorn d'una placa central que domina pel motiu i la qualitat estilística. És la figura triomfant d'un emperador sobre un cavall encabritat. A la mà dreta l'emperador sosté una llança, amb l'extrem apuntat al terra, i a la dreta sosté les regnes del cavall. Rere la llança hi ha la figura d'un "bàrbar", identificat pels cabells, la barba embullada i sobretot per la roba -la caputxa corbada (semblant a un barret frigi) que n'indica un origen oriental, una túnica de mànega llarga i pantalons folgats. Simbolitza un persa o un escita, els pobles derrotats per l'emperador -com a signe de submissió toca la llança amb la mà dreta i alça la mà esquerra.
Al cantó inferior dret, sota el cavall, una dona resta en terra. La roba li ha relliscat, i mostra el pit dret, i a la mà esquerra sosté un plec de roba que conté fruita, símbol de prosperitat. Té la mà dreta alçada cap al peu dret de l'emperador en un gest de submissió. Personifica la Terra, representant la dominació universal de l'emperador i amb els fruits com a símbol de la prosperitat del seu regne. Aquesta personificació es representava sovint en imatges de l'emperador triomfant o de l'emperador en majestat, com ara en el Disc de Teodosi (amb Tel·lus que es representava a la part inferior de la composició, sota la figura de Teodosi I el Gran entronitzat en majestat) i sobre el relleu de la Pietas augustorum sobre l'Arc de Galeri (on els tetrarques apareixen amb una sèrie de personificacions com ara Gea).La comparança temàtica amb els relleus de l'Arc de Galeri es justifica també per l'arc i el Vori Barberini, tots dos commemoracions d'un triomf imperial -l'arc és un monument al triomf de l'emperador Galeri com a vencedor dels perses al 297. Aquestes personificacions de Tel·lus/Gea es reconeixen pel seu atribut d'una cornucòpia -en aquest cas, el plec amb fruita. miniatura|280x280px|Sòlid de Constantí II, encunyat a Heraclea entre 326 i 330 Simètrica a aquesta primera figura femenina, a la part superior dreta del plafó central, hi ha una estatueta d'una Victòria alada sobre un globus inscrit amb el signe de la creu, sostenint una palma (símbol de la victòria) a la mà esquerra; i a la dreta (hui trencada) deuria dur una corona per al cap de l'emperador. Aquesta classe de personificació en figureta era també una de les unides a la iconografia de l'emperador triomfant, i se'n pot trobar en monedes (com al revers d'un sòlid de Constantí II) i també en escultura (com ara l'escena de sacrifici en l'Arc de Galeri) i en alguns díptics consulars.
L'emperador té un tallat de cabells en què el serrell descriu un cercle arquejat al voltant del rostre, i llueix una corona amb perles, de les quals sobreviuen quatre. Els trets facials són ovalats i prou pesats, com ara les pestanyes i el nas, però donen un caràcter alegre al retrat imperial. Llueix uniforme militar de comandant en cap, sota la cuirassa duu una túnica curta i sobre la cuirassa una capa (paludamentum), de la qual un plec li cau per darrere i la sosté a l'espatla amb una fíbula, originàriament amb pedres precioses, com la cuirassa. Duu botes amb cordons encreuats, adornades amb un cap de lleó, i els arreus del cavall estan decorats amb medallons que cauen en incrustacions, hui perdudes a part de la del centre del cap.
El relleu d'aquest motiu central s'havia accentuat: la Victòria, la llança, i els caps de l'emperador i del cavall estan esculpits molt a prop de l'embalum redó. La cura que s'ha posat a modelar la roba i reflectir certs detalls anatòmics, com ara els músculs del braç de l'emperador, podrien qualificar-se com a classicitzants. Aquestes característiques, afegides a la desproporció de les figures, subratllen la majestat de la persona imperial, i recorden l'art teodosià.
Panells laterals Els plafons laterals són un relleu menys elevat (la fondària màxima del gravat del panell central és de 28 mil·límetres, mentre que és només de 9 als panells laterals), i són lleugerament menys virtuosos que el plafó central. Tenen les vores inscrites en una pauta en ziga-zaga, deixant espai a la vora al voltant del panell central per a una garlanda de fulles. miniatura|336x336px|Vista en tres quarts, subratllant les diferents profunditats del Díptic Barberini El panell del costat esquerre representa un oficial superior, recognoscible per la roba i equipament militars, comparables als de l'emperador. Amb barba, cuirassa i paludamentum fixat a l'espatla dreta per una fíbula més simple que la de l'emperador. Es pot distingir la beina de l'espasa fixada al cinyell, al costat esquerre. Avança cap a l'emperador i li presenta una figureta de la Victòria sobre un pedestal. Té als peus una bossa. L'home roman en peus en un marc arquitectònic format per dues columnes que sostenen capitells corintis i d'una pauta tessel·lada (possiblement opus sectile) evocant una sala d'un palau imperial.
Aquesta figura a vegades s'interpreta com un cònsol, i l'estatueta de la Victòria i la bossa (com contenint or) com a atributs consulars. La figura, però, pot també representar sparsio, la generositat consular representada en altres díptics, com els de Climent (513) i Justí (540), amb la bossa d'or més obertament simbòlica de botí de guerra, prova del triomf imperial. Igualment, on el Cèsar gal sosté una figureta de la Victòria semblant en la seua imatge sobre el Calendari de 354, porta roba civil i no militar. L'oficial del Díptic Barberini deu representar un general que va intervenir en la campanya victoriosa representada pel vori. És lògic suposar que en el plafó simètric a la dreta (hui desaparegut) mostraria un altre general.
Panell inferior El plafó inferior forma una mena de fris decorat per una doble processó de bàrbars i animals que convergeixen cap a una figura de la Victòria. Ella es gira per a mirar cap amunt, cap a l'emperador del panell central i sosté a la mà dreta un trofeu militar, representat en la forma tradicional d'una branca amb armes militars, armadura i botí. Els "bàrbars" derrotats duen a l'emperador regals com a tribut i es diferencien per la roba i els animals salvatges que els acompanyen. A l'esquerra, dues figures barbudes són del mateix tipus que el "bàrbar" del plafó central, amb una túnica curta, un barret frigi i botes. Un d'ells porta corona, l'altre un contenidor cilíndric, i per davant d'ells marxa un lleó. Podrien ser perses o escites.
A la dreta, els dos "bàrbars" van vestits de manera molt diferent -nus de cintura cap amunt, amb un tocat de tela adornat amb plomes, una peça simple de tela lligada a la cintura i sandàlies. Venen acompanyats d'un tigre i un petit elefant. El primer llueix ullal d'elefant sobre l'espatlla i el segon un bastó de funció desconeguda. Representen indis.