La Universitat de Durham (legalment University of Durham) és una universitat pública col·legiada de recerca a Durham, Anglaterra, fundada per una llei del Parlament el 1832 i incorporada per carta reial el 1837. Va ser la primera universitat reconeguda que va obrir a Anglaterra per més de 600 anys, després d'Oxford i Cambridge i, per tant, és la tercera universitat més antiga d'Anglaterra. Com a col·legiata universitària, les seves funcions principals es reparteixen entre els departaments acadèmics de la universitat i els seus 17 col·legis. En general, els departaments realitzen investigacions i donen docència als estudiants, mentre que els col·legis són responsables dels seus arranjaments domèstics i del seu benestar.
La universitat és membre del grup Russell d'universitats de recerca britàniques i també està afiliada a la "N8 Research Partnership" regional i a grups universitaris internacionals, com ara la Xarxa d'Universitats de Matariki i el Grup Coïmbra. La finca universitària inclou 83 edificis catalogats, que van des del castell de Durham del segle XI fins al sindicat d'estudiants d'estil brutalista de la dècada de 1960. La universitat també posseeix i gestiona el lloc del Patrimoni de la Humanitat de Durham en col·laboració amb la catedral de Durham. La propietat de la universitat del patrimoni mundial inclou el Castell de Durham, "Palace Green" i els edificis circumdants, inclosa la històrica Biblioteca de Cosin.
Els acadèmics actuals i emèrits a partir del 2018 incloïen 15 membres de la Royal Society, 18 membres de l'Acadèmia Britànica, 16 membres de l'Acadèmia de Ciències Socials, 5 membres de la Royal Society d'Edinburgh, 3 membres de la Royal Society d'Arts, 2 Becaris de la Reial Acadèmia d'Enginyeria i 2 Becaris de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. Els graduats de Durham han utilitzat durant molt de temps les lletres postnominals llatines Dunelm després del seu títol, de Dunelmensis (de, pertanyent a o de Durham).
Entre les universitats britàniques, va tenir la desena tarifa mitjana UCAS més alta per a nous entrants el 2021 i la tercera proporció més baixa d'estudiants amb estudis d'escola pública que van començar els cursos el 2016, amb un 62,9 per cent (la cinquena més baixa en comparació amb el seu punt de referència).
Història Orígens Entre el 1286 i el 1291, els monjos benedictins de Durham van establir un edifici a la Universitat d'Oxford per oferir-los una seu d'aprenentatge. El 1381 va rebre una dotació de Thomas Hatfield, bisbe de Durham, convertint-se en "Durham College". El Durham College es va lliurar a la Corona el 1545 després de la Reforma. La forta tradició de l'ensenyament teològic a Durham va donar lloc a diversos intents de formar una universitat a la mateixa ciutat, sobretot sota el rei Enric VIII i després sota Oliver Cromwell, que va emetre cartes patents i va nomenar un supervisor i becaris per a l'establiment d'una universitat a Durham l'any 1657. No obstant això, una proposta per permetre a la universitat conferir títols es va trobar amb l'oposició de les universitats d'Oxford i Cambridge, i tot el projecte va ser abandonat quan es va restaurar la monarquia el 1660. En conseqüència, no va ser fins al 1832, quan el Parlament, a instigació de l'ardiaca Charles Thorp i amb el suport del bisbe de Durham, William van Mildert, va aprovar "una Llei per permetre que el degà i el capítol de la catedral de Durham reservin una part de la propietat de la seva església per l'establiment d'una universitat que hi estigui connectada" (2 i 3 Will. 4. c. 19), que la universitat va néixer. La llei va rebre el consentiment reial del rei Guillem IV el 4 de juliol de 1832.
La universitat de l'església, 1832–1909 miniatura|160px|William van Mildert, bisbe de Durham i un dels fundadors de la universitat miniatura|Un examen que tenia lloc a la Biblioteca de Cosin, 1842 miniatura|160px|El castell de Durham (a la foto de la porta d'entrada) allotja el University College, el que el converteix en un dels edificis més antics que s'utilitzen actualment per allotjar una universitat del món.
La universitat es va obrir el 28 d'octubre de 1833. El 1834 tots els bisbes de l'Església d'Anglaterra, excepte dos, van confirmar que acceptarien els titulars de graus de Durham per a l'ordenació. El 1835 el degà i el capítol van aprovar un estatut fonamental com a governadors de la universitat, establint la convocatòria i establint que els graus de Durham només estarien oberts als membres de l'Església d'Anglaterra. Les regulacions per als graus es van finalitzar el 1836 i la universitat va ser incorporada per carta reial atorgada per Guillem IV l'1 de juny de 1837 com a "Guardians, Mestres i Estudiosos de la Universitat de Durham", amb els primers estudiants graduant-se una setmana després. L'allotjament es va oferir a l'Arxideacon's Inn (ara Cosin's Hall) des de 1833 fins a 1837. En l'adhesió de la reina Victòria es va emetre una ordre de la Reina en Consell que atorgava l'ús del castell de Durham (abans un palau del bisbe de Durham) a la universitat.
El 1846 es va fundar el "Bishop Hatfield's Hall" (que després es convertiria en "Hatfield College"), oferint l'oportunitat als estudiants d'aconseguir un allotjament assequible amb menjar comunal totalment servit, una idea revolucionària en aquell moment, avalada per una Comissió Reial el 1862 i posteriorment estesa a altres universitats. S'esperava que els que assistien al Col·legi de la Universitat portessin un criat per fer-se càrrec de la cuina, la neteja, etc. El nivell d'aplicacions a "Bishop Hatfield's Hall" va portar a la fundació d'una segona sala en línies similars, "Bishop Cosin's Hall", el 1851, encara que només va sobreviure fins al 1864. En altres llocs, la universitat es va expandir de Durham a Newcastle el 1852 quan hi va haver l'escola de medicina (establerta el 1834) es va convertir en un col·legi de la universitat. A això es va unir el 1871 el Col·legi de Ciències Físiques (rebatejat com a Col·legi de Ciències el 1884 i rebatejat com a Col·legi Armstrong el 1904). La "St Cuthbert's Society" es va fundar el 1888 per a estudiants no universitaris, majoritàriament madurs, homes com una societat no residencial dirigida pels mateixos estudiants. També existien a la ciutat dos col·legis de formació de professors: St Hild's per a dones, establert el 1858, i "The College of the Venerable Bede" per a homes, establert el 1839, també existien a la ciutat i aquests es van fusionar per formar el col·legi mixt de "St Hild i St. Bede" el 1975. A partir de 1896 aquests es van associar amb la universitat i els graduats de St Hild's van ser les primeres dones graduades de Durham el 1898.
Durant la seva fase d'expansió, la universitat també es va convertir en la primera universitat anglesa a establir relacions amb institucions estrangeres; primer el 1875 amb "Codrington College", Barbados, i en segon lloc a principis de 1876 amb el "Fourah Bay College", Sierra Leone. Segons els acords, els dos col·legis es van convertir en col·legis afiliats a la universitat amb els seus estudiants realitzant exàmens i rebent graus de Durham. L'esdeveniment històric no va ser rebut amb aplaudiments universals, amb el London Times afirmant que "no passaria molt més temps abans que la Universitat de Durham estigués afiliada al zoològic". Després de gairebé un segle d'afiliació i amb els vents dominants de la descolonització, "Fourah Bay" es va independitzar de la universitat el 1968 per formar part de la Universitat de Sierra Leone mentre que el "Codrington College" es va afiliar a la Universitat de les Índies Occidentals el 1965.
La primera societat de debat a Durham es va fundar el 1835, però podria haver tancat el 1839. La Unió de la Universitat de Durham es va establir el 1842, i va reviure i es va traslladar a "Palace Green" el 1872/3 com a "Durham Union Society". Presidents anteriors notables de la Unió de Durham han inclòs personatges, com Richard Dannatt, Sir Edward Leigh i Crispin Blunt.
El "Durham Colleges Students Representative Council" (SRC) es va fundar al voltant de 1900 segons el model del SRC de la Facultat de Medicina (a Newcastle). El SRC de la Universitat de Durham es va formar l'any 1907 amb representants dels Col·legis de Durham, el Col·legi de Medicina i el Col·legi Armstrong (també a Newcastle). El 1963, després de la creació de la Universitat de Newcastle, el Durham Colleges SRC es va convertir en el Durham University SRC, i va ser rebatejat com a "Durham Students' Union" el 1970.
Fins a mitjans del segle XIX, els títols de la Universitat de Durham estaven subjectes a una prova de religió i només els podien prendre els membres de l'església establerta. Els títols de medicina a Newcastle estaven exempts d'aquest requisit des de l'inici de l'afiliació a l'escola de medicina, però a Durham va durar fins a la revisió dels estatuts el 1865. Malgrat l'obertura de graus, el personal i els membres de "Convocation" encara havien de ser membres de l'Església d'Anglaterra fins a la Llei de proves d'universitats de 1871. No obstant això, els "dissidents" van poder assistir a Durham i després presentar-se als exàmens de graus de la Universitat de Londres, que no estaven sotmesos a cap prova religiosa. Després de la concessió d'una carta suplementària l'any 1895 que permetia a les dones rebre titulacions de la universitat, el 1899 es va fundar el "Women's Hostel" (St Mary's College des de 1919).
La universitat federal, 1909–1963 La divisió de la universitat de Newcastle, que comprenia tant el Col·legi Armstrong (anomenat en honor a Lord Armstrong) com el Col·legi de Medicina de la Universitat de Durham, ràpidament va créixer per superar en nombre els col·legis de Durham, malgrat l'addició de dues fundacions anglicanes independents: "St Chad's College" (1904) i "St. John's College" (1909). Un projecte de llei proposat el 1907 hauria fixat la seu de la universitat a Durham durant només deu anys, permetent al Senat escollir traslladar-se a Newcastle després d'això. Això va ser bloquejat per un diputat local, amb el suport dels graduats de les universitats de Durham, fins que es va modificar el projecte de llei per establir una universitat federal amb la seva seu fixada a Durham, així com una major representació per als graduats (incloent que el rector seria nomenat per assemblea, com es continua fent) i l'abolició dels títols ad eundem (donar un títol a algú que ja el té per una altra universitat). Aquesta reforma també va eliminar la universitat de l'autoritat del Degà i Capítol de la Catedral de Durham, que havien estat els governadors de la universitat des de la seva fundació. Trenta anys després d'això, la Comissió Reial de 1937 va recomanar canvis en la constitució de la universitat federal, donant lloc a la fusió dels dos col·legis de Newcastle a la Divisió de Newcastle per formar el "King's College". El vicecanceller alternava entre el director de la divisió de Durham i el rector de la divisió de Newcastle. (El llegat d'això perdura, ja que el director de facto de la universitat encara es diu "El vicerector i director").
Després de la Segona Guerra Mundial, la divisió de Durham es va expandir ràpidament. "St Aidan's Society" ("St Aidan's College" des de 1961) es va fundar el 1947 per atendre dones no residents i es va prendre la decisió d'ampliar-se encara més a "Elvet Hill" (on el lloc científic s'havia establert a la dècada de 1920), traslladant-se al "St Mary's College", la construcció de nous col·legis per a homes, ampliant enormement l'oferta de ciència pura existent a Durham i afegint ciència aplicada (1960) i enginyeria (1965).