El Tractat de La Jaunaye és un acord de pau signat el 17 de febrer de 1795 a la casa pairal de La Jaunaye, a Saint-Sébastien, prop de Nantes, durant la Guerra de la Vendée.
El text està signat només pels representants de la Convenció. L'acord va ser acceptat pel general Charette, cap de l'exèrcit de Bas-Poitou i Pays de Retz, i el general Sapinaud, cap de l'exèrcit del Centre. D'altra banda, va ser rebutjat pel general Stofflet, líder de l'exèrcit d'Anjou.
L'acord va ser trencat per Charette el 24 de juny de 1795, arran de l'expedició de Quiberon.
Context El maig de 1794, Turreau, comandant de l'Exèrcit d'Occident, va ser revocat i es va acabar la pràctica de les columnes infernals; després de la caiguda de Robespierre, Hoche fou nomenat al capdavant de l'exèrcit de les Côtes de Brest (agost de 1794) i Canclaux al capdavant de l'exèrcit d'Occident (octubre de 1794); aquests dos generals són partidaris d'una política de pacificació. Les forces de la Vendée estan dirigides per François Athanase Charette de La Contrie, general de l'exèrcit de Bas-Poitou i Pays de Retz; Jean-Nicolas Stofflet, general de l'exèrcit d'Anjou i Charles Sapinaud de La Rairie, general de l'exèrcit del Centre. miniatura|130px|esquerra|Retrat de François Athanase Charette de La Contrie, oli anònim sobre tela, vers 1795, ajuntament de Saint-Lumine-de-Coutais. Per la seva banda, la Convenció Termidoriana va decidir adoptar una política de clemència. L'1 de desembre de 1794, diversos diputats de Maine-et-Loire, Deux-Sèvres i Vendée van presentar una presentació en què denunciaven les massacres de poblacions civils i recomanaven una amnistia prèvia per als insurgents i els seus dirigents.Hussenet 2007, p. 51.Dumarcet 1998, p. 378. Aquestes recomanacions van ser seguides pel Comitè de Seguretat Pública i el 2 de desembre, la Convenció Nacional va adoptar un decret que prometia l'amnistia per als insurgents de Vendée i Chouan que havien deposat les armes en un mes.Hussenet 2007, p. 51.Dumarcet 1998, p. 378.Martin 2014, p. 268. Els representants en missió Menuau, Delaunay, Lofficial, Morisson, Gaudin, Chaillon, Auger, Dornier, Guyardin, Ruelle, Bézard, Guezno i Guermeur són els encarregats de formar una comissió permanent per fer complir aquestes noves mesures.Dumarcet 1998, p. 378. Tanmateix, les discussions no van tenir lloc sense violents altercats: així Auger, Bézard i Guyardin van quedar marginats després d'oposar-se a l'amnistia.Hussenet 2007, p. 51. En les sis primeres setmanes de 1795, els últims presoners de Vendée foren alliberats.Hussenet 2007, p. 51.
El 23 de desembre de 1794, dos o tres emissaris dels representants en missió, Bureau de La Batardière, Bertrand-Geslin, i potser François-Pierre Blin, es reuniren amb Charette a Belleville.Dumarcet 1998, p. 380.Hussenet 2007, p. 51. Charette i Sapinaud es van mostrar oberts a les propostes de pau i al seu torn van enviar dos emissaris, de Bruc i Béjarry, que es van reunir amb els representants en missió a Nantes entre el 28 de desembre i el 30.Dumarcet 1998, p. 382.Hussenet 2007, p. 52. L'11 de gener de 1795 es va arribar a un acord per iniciar converses oficials.Hussenet 2007, p. 52. D'altra banda, Stofflet va signar i distribuir el 28 de gener un manifest escrit per l'abat Bernier condemnant el procés de pacificació.Dumarcet 1998, p. 389Hussenet 2007, p. 52.
Les negociacions i el tractat El 12 de febrer, Charette, Sapinaud i diversos dels seus oficials es van reunir amb els representants en missió a la casa pairal de La Jaunaye, a Saint-Sébastien, prop de Nantes.Hussenet 2007, p. 52.Dumarcet 1998, p. 387-388. També hi són presents Poirier de Beauvais, delegat per Stofflet, i Cormatin, major-general de Puisaye, líder dels chouans de Bretanya. Després de diversos dies de discussions, el febrer de 1759 es va concloure un acord de pau. A canvi del reconeixement de la República i de la rendició de la seva artilleria, els insurgents van obtenir l'amnistia, la llibertat de culte, l'exempció d'impostos i la conscripció per un període de deu anys, el reconeixement de les seves propietats, l'organització d'un cos de 2.000 Vendéans territorials. guàrdies, el reemborsament de bons emesos durant la rebel·lió i divuit milions d'indemnització per la reconstrucció de Vendée.Dumarcet 1998, p. 390-392.Hussenet 2007, p. 52.Martin 2014, p. 269-270. La qüestió de l'alliberament del rei Lluís XVII continua sense resoldre. Charette, Sapinaud i Cormatin van acceptar el tractat, però no van ser seguits per alguns dels seus oficials hostils a la pau. Charette s'afanya llavors a tornar a Belleville per posar ordre a les seves tropes.Dumarcet 1998, p. 395. miniatura|260px|Signatures dels representants de la Convenció Nacional. Bàndol republicà El tractat ha signat pels representants Ruelle, Delaunay, Pomme, Bruë, Lofficial, Chaillon, Bollet, Jary, Menuau, Dornier i Morrisson.
El tractat només va ser signat per representants republicans i no va ser ratificat pels dirigents de Vendée.Martin 1996, p. 81. Aquest últim es va limitar a publicar una proclama demanant la fi dels combats i el reconeixement de la República.
Aquesta proclamació està signada per Charette, Fleuriot, Couëtus, Cormatin, de Bruc, Guérin gran, Caillaud, de Foignard, Goguet, Lepinay, Sauvaget, Baudry, Guérin jove, Solilhac, Béjarry, de Bruc jove, Prudhomme, Rejeau, de la Roberie, Rousseau, Bossard el petit i fill gran d'Auvinet.Patrick Huchet, Georges Cadoudal et les Chouans, Éditions Ouest-France, 1997, p. 193-194.
Stofflet, al seu torn, va arribar a La Jaunaye el febrer de 1811. Els representants li van oferir les mateixes condicions de pau que a Charette i Sapinaud, però ell es va negar categòricament a reconèixer la República.Dumarcet 1998, p. 395. El 22 de febrer va trencar les negociacions i va tornar a Anjou.Dumarcet 1998, p. 395. Tanmateix, el seu exèrcit també va ser objecte de dissensions i diversos dels seus oficials van signar la pau el 26 de febrer, prometent-se mai més a prendre les armes contra la República.Dumarcet 1998, p. 395. El mateix dia Charette i Sapinaud van fer una entrada solemne a Nantes i van participar en una desfilada reconciliadora al costat de generals i representants republicans.Dumarcet 1998, p. 396.Hussenet 2007, p. 53 El 14 de març, la Convenció Nacional va ratificar els acords de La Jaunaye.Hussenet 2007, p. 53
El lloc del tractat miniatura|170px|Vista l'any 2008 de la casa pairal de la Grande Jaunaie. Les fonts indiquen: casal de Jaunaye (o Jaunaie) o Grande Jaunaie o Petite Jaunaie.
Hi havia, de fet, a Saint-Sébastien, i encara existeixen, dues cases pairals molt properes entre si : una d'antiga construcció, la Petite Jaunaie (avui: residència privada, Allée François Athanase de Charette de la Contrie) ; una de més recent, la Grande Jaunaie, construïda al segle XVIII per Claude de Monti de Nantes, després d'adquirir la immensa finca Jaunaie (avui: Foyer Départemental de l'Enfance, rue de la Jaunaie). miniatura|170px|Placa commemorativa (del 1995) dels 200 anys del Tractat de Jaunaye. Petita Senyora. miniatura|170px|Jean-Nicolas Stofflet, oli sobre tela de Thomas Drake, segle XIX. Sembla que la conferència preparatòria del tractat va tenir lloc al casal de la Grande Jaunaie i que la signatura, sota una tenda col·locada al parc, va tenir lloc no lluny de l'altre casal, fet que explica aquesta imprecisió.Entre Sèvre et Loire, publication de la Mairie de Saint-Sébastien, 2000, page 85. (ISBN 2-9515069-0-2).
Divisió del camp reialista El tractat provoca la divisió del camp reialista.Martin 2014, p. 269-270. El 4 de març, Stofflet i el pare Bernier van publicar un discurs contra els «antics dirigents de Vendée convertits en republicans».Hussenet 2007, p. 53Dumarcet 1998, p. 397. L'endemà, Stofflet va fer arrestar Prudhomme, el líder de la divisió Loroux, que va ser condemnat a mort i executat amb un sabre per haver signat el tractat.Dumarcet 1998, p. 398.Dumarcet 1998, p. 400.Gabory 2009, p. 473 El 6 de març, els angevins van saquejar el quarter general de Sapinaud a Beaurepaire, agafant-se els seus dos canons, 60 cavalls i el cofre militar.Dumarcet 1998, p. 398.Hussenet 2007, p. 53 El mateix Sapinaud va ser gairebé capturat i va haver de fugir a cavall.Dumarcet 1998, p. 398. Stofflet preveu llavors entrar en vigor al territori de l'Exèrcit del Centre i de l'Exèrcit de Bas-Poitou per substituir Sapinaud per Delaunay i Charette per Savin.Dumarcet 1998, p. 403-404.
Articles detallats; Batalla de Chalonnes i Batalla de Saint-Florent-le-Vieil (1795)
Després, Canclaux va passar a l'ofensiva contra Stofflet amb 28.000 homes.Gabory 2009, p. 474 Enfront, l'exèrcit d'Anjou només pot reunir 3.000 combatents. Va atacar una columna republicana a Chalonnes-sur-Loire el 18 de març, després una altra a Saint-Florent-le-Vieil el 22, però cada cop sense èxit.Hussenet 2007, p. 260. Stofflet es va retirar llavors a Maulévrier amb les columnes de Canclaux als talons.Dumarcet 1998, p. 403-404. Els dies posteriors a Cholet,Hussenet 2007, p. 260. Cerizay, Bressuire, Châtillon, Maulévrier i Chemillé tornaren a mans republicanes. El 26 de març, Stofflet va signar un alto el foc a Cerizay.Tabeur 2008, p. 212-213. El 6 d'abril es va reunir amb Canclaux i nou representants en missió prop de Mortagne-sur-Sèvre. Stofflet va procrastinar unes quantes setmanes i va esperar els resultats de les negociacions de Mabilais amb els chouans.Dumarcet 1998, p. 403-404. Finalment, va signar la pau a Saint-Florent-le-Vieil el 2 de maig, amb les mateixes condicions que a La Jaunaye.Martin 2014, p. 269-270.Dumarcet 1998, p. 403-404.Hussenet 2007, p. 260.
El 20 de maig, Charette, Stofflet i Sapinaud es van reunir a la seu de l'Exèrcit Central per marcar la seva reconciliació.Dumarcet 1998, p. 407.
Trencament del tractat La pacificació resulta ser només efímera. Entre febrer i juny de 1795, assassinats i incidents diversos van agredir les relacions entre reialistes i republicans.Dumarcet 1998, p. 401.Martin 2014, p. 271 Malgrat una nova reunió de conciliació a La Jaunaye el 8 de juny, la desconfiança es va imposar i ambdós camps es van preparar per a la represa de la lluita.Dumarcet 1998, p. 412-413. Convençuts que els generals de la Vendée només intentaven guanyar temps, els representants de la missió preveien llançar una àmplia operació per fer-los arrestar, però van haver de renunciar per manca de tropes.
Al maig, Charette va rebre a Belleville el marquès de Rivière, ajudant de camp del comte d'Artois, germà de Lluís XVI, que li va informar de la imminència d'un desembarcament reialista a Bretanya amb l'ajuda d'Anglaterra i que li demana que crear un desviament per facilitar aquesta operació.Dumarcet 1998, p. 406. A principis de juny, Charette va ser contactat aquesta vegada pel comte de Provença, futur Lluís XVIII, que li va comunicar la seva voluntat de venir a unir-se a ell.Dumarcet 1998, p. 408-409. El general de la Vendée va respondre amb entusiasme el 10 de juny. El 8 de juny moria a París Lluís XVII.Dumarcet 1998, p. 408.
Article detallat: Expedició de Quiberon
El 25 de juny una flota britànica va arribar a la vista de la península de Quiberon, a la Bretanya, i dos dies després va desembarcar a Carnac un exèrcit d'emigrants que van ser rebuts per diversos milers de chouans.Dumarcet 1998, p. 425.
El 24 de juny, Charette havia reunit les seves divisions a Belleville i va anunciar a les seves tropes la ruptura del Tractat de La Jaunaye i la represa de la guerra.Dumarcet 1998, p. 417. Aquesta decisió sobtada, presa per Charette sense haver consultat ni els seus oficials ni els generals dels altres exèrcits de la Vendée, va ser rebuda sense entusiasme pels seus homes.Dumarcet 1998, p. 420-423.
A les seves memòries, el cap de la Vendée Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière descriu la desmotivació dels lluitadors:*Articles detallats: Batalla d'Essarts i Batalla de Beaulieu-sous-la-Roche (1795) (1795).