Lerupció de Hunga Tonga de 2022 va ser una erupció volcànica important que es va produir entre el 14 i el 15 de gener de 2022 a l'illa volcànica Hunga Tonga a l'arxipèlag de Tonga de l'Oceà Pacífic.

El centre del volcà submarí s'ensorrà, expulsant una gran quantitat de magma que reacciona violentament amb l'aigua, alimentant diverses explosions grans i centenars d'explosions molt més petites. La fase paroxística de l'erupció de tipus pliniana i surtseyana va impulsar un núvol de cendres i elements volàtils a l'estratosfera. La seva ona de xoc es propagaria a l'atmosfera, i es va poder registrar a gran part del món. Els científics diuen que l'erupció va produir la columna eruptiva més alta mai registrada amb instruments moderns, a 57 km d'alçada.

A conseqüència de l'erupció es produí una onada de tsunami a tot l'oceà Pacífic, que va afectar les costes de les illes d'aquest país i de Fiji, i amb alertes de tsunami a Amèrica Central, Austràlia, Xile, Equador, la costa Oest dels Estats Units, Japó, la península de Baixa Califòrnia a Mèxic, Nova Zelanda, Perú, les illes Kurils a Rússia i Samoa. L'alerta de tsunami a Tonga, hores abans, va produir una evacuació massiva dels habitants cap a les zones més elevades del territori, que va evitar així majors pèrdues humanes.

L'esdeveniment és la major erupció volcànica del segle XXI des de l'erupció al volcà Pinatubo del 1991. La NASA va determinar que l'erupció equivaldria a "centenars de vegades més poderosa" que la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima. L'erupció va ser l'explosió més gran registrada a l'atmosfera per instrumentació moderna, molt més gran que qualsevol esdeveniment volcànic o prova de bomba nuclear del . En els darrers segles, només l'Erupció del Krakatau de 1883 va rivalitzar amb la pertorbació atmosfèrica que conseqüentment es va produir.

Activitat volcànica Desembre 2021 miniatura|Ona de xoc de l'erupció d'Hunga Tonga capturada per GOES-17 i mostrada mitjançant el vapor d'aigua de nivell mitjà Després que el volcà estigués inactiu des del 2014, l'Hunga Tonga va entrar en erupció el 20 de desembre del 2021, enviant partícules a l'estratosfera, acompanyades d'una gran columna de cendra que era visible des de Nukualofa, la capital de Tonga, a uns 70 quilòmetres del volcà. El Volcanic Ash Advisory Center (VAAC) a Wellington, Nova Zelanda, va emetre un avís a les aerolínies. Es van sentir les explosions fins a 170 quilòmetres de distància. Aquesta erupció inicial va acabar a les 02.00 hores del 21 de desembre. L'activitat volcànica va continuar i, el 25 de desembre, l'illa havia augmentat de mida a les imatges de satèl·lit. A mesura que va disminuir l'activitat a l'illa, es va declarar inactiva l'11 de gener del 2022.

Els dies 22 i 23 de desembre de 2021,columnes de fum d'entre 8 i 14 quilòmetres d'alçada que contenien diòxid de sofre van derivar cap al nord-est i es van estendre pels grups d'illes Niuatoputapu, Haʻapai i Vavaʻu. El 23 de desembre de 2021, una tripulació de l'Armada de Tonga va registrar erupcions surtseyanes, amb fumaroles de vapor, i es van,poder registrar les primeres imatges terrestres de l'erupció.

Entre el 24 i el 27 de desembre de 2021, les emissions de vapor i gas van assolir alçades de 10,3 a 12,2 quilòmetres. Les fumaroles de cendra van assolir alçades de només 3 km, dipositant cendres només adjacents al volcà. El 25 de desembre de 2021, les imatges per satèl·lit van revelar que l'illa havia augmentat de mida de 300 a 600 metres al seu costat est. Entre el 29 i el 30 de desembre de 2021, es van produir diversos augments de l'activitat volcànica, alguns dels quals van ser presenciats per passatgers en un petit vaixell de South Seas Charters. Les fumaroles de l'erupció durant la segona meitat de desembre de 2021 van interrompre els viatges aeris a Tonga diverses vegades.

Gener 2022 miniatura|Observació de 4 hores de l'erupció del Gener de 2022 al pacífic sud a través del satèl·lit GOES-17 A mesura que l'activitat a l'illa va disminuir, els Serveis Geològics de Tonga la van declarar inactiva l'11 de gener de 2022. Una gran erupció va començar el 14 de gener de 2022 a les 04:20 hora local (15:20 UTC, 13 de gener), enviant núvols de cendra de 20 km a l'atmosfera. El govern de Tonga va emetre un avís de tsunami als residents i es van observar onades de 30 cm a Nuku'alofa. Més tard a la tarda, els geòlegs de Tonga a prop del volcà van observar explosions i una columna de cendra de 5 quilòmetres d'amplada entre les 17:00 i les 18:30 hora local. Una erupció pliniana molt més gran va començar l'endemà (15 de gener de 2022) a les 17:14 hora local (04:14:45 UTC, 15 de gener). La columna d'erupció d'aquesta erupció va pujar 58 km cap a la mesosfera. El VAAC va tornar a emetre un avís d'assessorament a les companyies aèries. Les cendres de l'erupció van tocar terra a l'illa principal de Tongatapu, esborrant el sol. Es van sentir fortes explosions a 65 km de distància a Nukuʻalofa, i petites pedres i cendres van ploure del cel. Molts residents a Tonga es van quedar atrapats en el trànsit mentre intentaven fugir a un terrenys més alts.

L'explosió es va sentir a Samoa, a uns 840 km de distància abans que el so viatgés a països més llunyans. Els residents a Fiji, a més de 700 km de distància, van descriure els sons del tron, mentre que el "xoc" de l'erupció també es va informar a Niue i Vanuatu. Els residents del sud-oest de Niue, al voltant d'Alofi i Avatele, van informar de tremolors en edificis. El Servei Geològic dels Estats Units va estimar l'erupció en una magnitud d'ona superficial de 5,8. L'erupció es va sentir a més de 2.000 km de distància a Nova Zelanda, on el so va arribar dues hores més tard. Al voltant de les 3:30 a.m. hora local es van escoltar una sèrie de cops a Anchorage, Alaska, a uns 9.300 km de distància del volcà, i van durar uns 30 minuts. El soroll de baixa freqüència va persistir durant aproximadament dues hores. Els impactes es van sentir tan lluny com Yukon al Canadà, a 9.700 km de distància.

L'explosió volcànica va provocar que les ones de xoc atmosfèriques es propaguessin per tot el món. Els satèl·lits van capturar visualment aquestes ones que es propagaven per l'oceà Pacífic i una columna eruptiva molt àmplia. L'ona de pressió va ser mesurada per estacions meteorològiques en molts llocs, com Nova Zelanda amb una amplitud màxima d'uns 7 hPa (hectopascals), i Austràlia fins a 6,9 hPa a l'illa de Lord Howe i 3,3 hPa a Perth. Fins i tot a Europa, es va mesurar una fluctuació de pressió de 2,5 hPa a Suïssa, i de poc més de 2 hPa quan va arribar al Regne Unit. Es va informar que les ones de xoc havien donat la volta a la Terra fins a quatre vegades al Japó i Utah, i almenys dues vegades al Blue Hill Meteorological Observatory a Massachusetts. L'ona de xoc de pressió també es va observar a Chennai, Índia, que es troba a 12.000 km del lloc de l'erupció.

Durant la fase d'erupció es va registrar una intensa tormenta volcànica. El Vaisala Global Lightning Dataset GLD360 va detectar llamps en forma d'ones de ràdio. El sistema va registrar milers de llamps durant les dues setmanes prèvies a l'erupció. Del 14 al 15 de gener de 2022, es van produir desenes de milers de llamps. Entre les 05:00 i les 06:00 UTC del 15 de gener de 2022, es van registrar 200.000 flaixos.

Observacions preliminars van mostrar que la columna d'erupció va expulsar una gran quantitat de material volcànic a l'estratosfera, fet que va fer especular que provocaria un efecte hivernacle temporal del clima. Càlculs posteriors van mostrar que va injectar unes 400.000 tones de diòxid de sofre a l'estratosfera i era poc probable que tingués cap efecte de refredament global. Malgrat això, l'erupció va tenir un efecte de refredament a l'hemisferi sud, provocant un lleuger refredament dels hiverns i unes postes de sol espectaculars. Les persones que viuen a l'hemisferi sud van experimentar postes de sol morades durant uns mesos després de l'erupció. S'esperava que un efecte de refredament de 0,1-0,5 °C durés fins a la primavera (setembre-novembre) de 2022. L'erupció es va descriure com un esdeveniment d'un cop cada mil anys per a la caldera del Hunga.

El satèl·lit Aura de la NASA va detectar l'erupció mitjançant la seva sonda de microones que mesura l'ozó, el vapor d'aigua i altres gasos atmosfèrics, i pot penetrar obstacles com els núvols de cendra. L'explosió submarina també va enviar 146 milions de tones d'aigua des de l'oceà Pacífic Sud a l'estratosfera. La quantitat de vapor d'aigua expulsat era el 10 per cent de l'estoc típic de l'estratosfera. que va ser suficient per escalfar temporalment la superfície de la Terra. Aquest vapor podria romandre durant 5-10 anys.

Tsunami Els tsunamis són causats freqüentment per terratrèmols, mentre que els causats per erupcions volcàniques es produeixen rarament. Es van registrar menys de 100 tsunamis volcànics en els dos segles anteriors. Segons un funcionari de GNS Science, la presumpta causa del tsunami va ser una erupció submarina que va destruir part de l'illa el 14 de gener. Això va permetre que l'aigua de mar omplis la sortida volcànica, provocant una altra explosió submarina l'endemà. L'explosió va ser tan gran que va penetrar a través de l'aigua de mar i va provocar el tsunami.

Les ones atmosfèriques provocades per l'explosió es van acoblar a l'oceà, generant tsunamis addicionals a grans distàncies del volcà; Els tsunamis volcànics normalment no arriben lluny de l'edifici. Els models de previsió de tsunamis i els sistemes d'alerta que estaven destinats a funcionar per als tsunamis generats pel terratrèmol no van tenir en compte els efectes de les ones de xoc sobre el tsunami a mesura que s'irradiava cap a l'exterior. Les ones de xoc de l'erupció van provocar ones anormalment altes a les costes del Perú i el Japó. Les onades del tsunami també van colpejar les costes abans del que s'havia previst.

Oceania miniatura|Mapa del temps d'evolució del tsunami de l'erupció i el tsunami d'Hunga Tonga de 2022, 15 de gener de 2022 miniatura|Mapa energètic del tsunami de la NOAA a Hunga Tonga Com a resultat de l'erupció, un tsunami d'1,2 m va colpejar la capital de Tonga, Nukuʻalofa. Els mareògrafs de la ciutat van registrar onades d'1,5 a 2 m d'alçada. Els vídeos publicats a Internet mostraven una sèrie d'ones colpejant la costa i les cases, escombrant les runes. Altres vídeos mostren la caiguda de cendra i un núvol de cendra enfosquint el sol. Segons un resident a la capital de Tonga, es van sentir una sèrie d'explosions inicials més petites. Va ser seguit per un tsunami aproximadament 15 minuts després.

El govern de Tongata, el 18 de gener de 2022, va confirmar que onades de fins a 15 m van colpejar la costa oest de les illes Tongatapu, ʻEua i Haʻapai. Una onada de 18 m va colpejar Kanokupolu, a Tongatapu. Al llarg de la costa més escarpada de la península d'Hihifo, la distància d'inundació era generalment inferior a 0,2 km, però superava 1 km en llocs on les onades van escombrar tota la regió. Onades de 10 a 15 m, van escombrar la costa sud-oest de Tongatapu i al llarg de la costa est, van fer més de 6 m.

Es van registrar onades de 10 m a illes a més de 85 km de distància. A ʻEua, una enquesta de la seva costa oest va trobar rastres d'ones de tsunami de 4-8 m amb un ascens màxim de 18 m. A Nomuka Iki, les onades amb ascensos superiors als 20 m van despullar la vegetació de la selva baixa i van provocar una gran erosió. L'illa propera al nord, Nomuka, onades de més de 8 m van colpejar un poble. Les imatges de satèl·lit, els models digitals d'elevació i el radar d'obertura sintètica suggereixen ascensos de tsunami de 45 m a la costa sud de Tofua. Les pertorbacions a la costa van incloure esllavissades de terra, ventalls i cons de dejecció, i arbres transportats a elevacions de 30 m a 70 m sobre el nivell del mar.