Les pixadines són cama-secs de colors vius (roig, taronja, groc, verd), de làmines molt espaiades, engruixides i com de cera.
Els caràcters més utilitzats per diferenciar les espècies són el color del barret i la viscositat de cama i barret. Aquests caràcters poden variar segons edat o condicions ambientals. Per evitar errors en la identificació observareu en el llistat d'espècies més corrents que una mateixa espècie pot aparèixer en diferents grups. miniatura|Pixadina groga cònica (Hygrocybe acutoconica)
Morfologia Per diferenciar les espècies de pixadines cal analitzar els següents detalls morfològics: Superfície del barret: Cal esbrinar si és seca o viscosa. És útil col·locar la llengua sobre el barret per detectar si te tast amarg. Els colors poden variar al llarg de la maduració, o ennegrir un cop collits o al frec. Làmines: Important determinar el tipus d'inserció (lliures, soldades, escotades, decurrents) Cama: Cal esbrinar si és seca, humida o viscosa. Si és realment viscosa se us farà difícil aguantar la cama amb dos dits. Carn: Pot envermellir al frec (H. ovina) o ennegrir Olor: Força variat. Poden tenir olor de Lactarius quietus (Hygrocybe quieta), dolça com la mel (H. splendidissima, H. reiidi) o de lleixiu (H. nitrata)
Hàbitat Són bolets de prats, pastures, clarianes, marges de camins i platges arenoses. Només hi ha alguns exemples de pixadines que creixin en boscos, com és el cas de la pixadina de bosc (Hygrocybe quieta).
Usos La pampeta de prat (Cuphophyllus pratensis) és la única espècies de pixadina comestible.
Espècies de pixadines Es diferencien dos grans grups de pixadines
Pixadines de cama llenegosa o humida Podem diferenciar-ne dos subgrups:
Pixadines que ennegreixen al frec o amb l'edat Hygrocybe conica, pixadina
Hygrocybe conicoides, pixadina de dunes
Pixadines que no ennegreixen Hygrocybe mucronella, pixadina amarga Gliophorus laetus, pixadina de cautxú cremat Hygrocybe salicis-herbaceae, pixadina de salenca Hygrocybe chlorophana, pixadina groga Gliophorus psittacinus, pixadina verda
Pixadines de cama seca Podem diferenciar-ne dos subgrups:
Pixadines de tons blanquinosos, grisencs, brunencs, groguencs pàl·lids, taronja mat o negres; cama algun cop amb colors violacis
Pixadines de làmines decurrents: Cuphophyllus pratensis, pampeta de prat Hygrocybe lacmus, pixadina grisa Cuphophyllus colemannianus, pixadina torrada Cuphophyllus russocoriaceus, pixadina de cedre Cuphophyllus virgineus, llenega blanca petita
Pixadines de làmines adnates o lliures: Hygrocybe conica, pixadina Hygrocybe spadicea, pixadina bruna Porpolomopsis calyptriformis, pixadina de barret de bruixa Hygrocybe conicoides, pixadina de dunes Hygrocybe nitrata, pixadina de lleixiu Cuphophyllus fornicatus, pixadina de mugró Hygrocybe ovina, pixadina vermellejant
Pixadines de tons vius (groc viu, taronja, vermell o, algun cop, lila o rosa); cama mai de color violaci
Pixadines de barret llenegós: Hygrocybe conica, pixadina Hygrocybe mucronella, pixadina amarga Hygrocybe spadicea, pixadina bruna Hygrocybe quieta, pixadina de bosc Gliophorus laetus, pixadina de cautxú cremat Hygrocybe conicoides, pixadina de dunes Hygrocybe salicis-herbaceae, pixadina de salenca Hygrocybe ceracea, pixadina groga menuda Hygrocybe chlorophana, pixadina groga Hygrocybe aurantiosplendens, pixadina taronja Gliophorus psittacinus, pixadina verda Hygrocybe punicea, pixadina vermella Hygrocybe coccinea, pixadina vermella petita
Pixadines de barret sec: Hygrocybe mucronella, pixadina amarga Hygrocybe turunda, pixadina aspre Hygrocybe spadicea, pixadina bruna de làmines grogues Porpolomopsis calyptriformis, pixadina de barret de bruixa Hygrocybe quietia, pixadina de bosc Hygrocybe calciphila, Hygrocybe miniata, pixadina de calcària Hygrocybe reidii, pixadina de mel Hygrocybe coccineocrenata, pixadina de mollera Hygrocybe cantharellus, pixadina de molsa Hygrocybe splendidissima, pixadina esplèndida Hygrocybe intermedia, pixadina fibrosa Hygrocybe acutoconica, pixadina groga cònica
Referències
Categoria:Grups de bolets segons la denominació popular Categoria:Agaricals