Les llenegues, llenegalls o mocoses són bolets amb un recobriment mucilaginós que els envolta quan són joves i es manté en l'estadi adult sobre el barret i part de la cama. La majoria tenen les làmines decurrents, engruixides i, sovint, separades. Es tracta de bolets exclusivament terrestres, fonamentalment micorrízics o paràsits de fongs micorrízics. La presència de mucositat evita o dificulta la invasió per larves d'insectes, pel que les llenegues no s'acostumen a corcar. És una estratègia que comparteixen amb uns pocs grups de bolets.
Grups de llenegues Es diferencien tres grups de llenegues
Llenegues veres Són llenegues de làmines blanques o grogues, decurrents o adnates i separades. Pertanyen al gènere Hygrophorus. Hi ha dos grups de llenegues veres, les de barret de color groguenc o blanc (llenegues clares) i les d'altres colors (llenegues fosques). Són bolets molt apreciats gastronòmicament. miniatura|Llenega d'alzinar (Hygrophorus persoonii) miniatura|Llenega o llenega negra (Hygrophorus latitabundus). Llenegues fosques: Hygrophorus persoonii, llenega d'alzinar Hygrophorus lindtneri, llenega d'avellaner Hygrophorus roseodiscoideus, llenega de gota de mel Hygrophorus lucorum, llenega de làrix Hygrophorus olivaceoalbus, llenega de muntanya Hygrophorus hypothejus, llenega ensofrada Hygrophorus mesotephrus, llenega grisa de fageda Hygrophorus tephroleucus, llenega grisa de pineda Hygrophorus latitabundus, llenega o llenega negra miniatura|Llenegosa de perdiu (Gomphidius glutinosus) Llenegues clares Hygrophorus eburneus, llenega blanca Hygrophorus chrysodon var. cistophilus, llenega blanca d'estepa Hygrophorus discoxanthus, llenega blanca de fageda Hygrophorus chrysodon, llenega blanca de vora groga Hygrophorus cossus, llenega blanca pudent Hygrophorus gliocyclus, llenega groga Hygrophorus hedrychii, llenega blanca de bedoll Hygrophorus melizeus, llenega blanca de pi
Cames de perdiu llenegoses Són llenegues de làmines decurrents i separades, blanques de joves però que en madurar esdevenen grises i finalment gairebé negres. La mucositat que recobreix barret i cama forma una mena d'anell mucós que es trenca en madurar i dilatar el barret. Així com les cames de perdiu pertanyen al gènere Chroogomphus, totes de cames de perdiu llenegoses són especies del gènere Gomphidius. Gomphidius glutinosus, llenegosa de perdiu Gomphidius maculatus, llenegosa de làrix Gomphidius roseus, llenegosa de perdiu rosa miniatura|Llenegosa anellada (Limacellopsis guttata)
Cogomelles llenegoses Són cogomelles amb característiques de les llenegues. Tenen barret de mucós a greixós, làmines lliures de blanques a cremoses, anell membranós a viscós, carn que sol fer olor de farina i sempre sense volva. Són bolets exclusivament terrícoles i saprotròfics.
L'anell membranós pot ser molt evident (llenegosa anellada), menys evident però estriat (llenegosa bruna), no estriat (llenegosa grisenca) o bé reduït a una zona anular viscosa (llenegosa blanca o llenegosa torrada).
Limacellopsis guttata, llenegosa anellada Zhuliangomyces illinitus, llenegosa blanca Limacella delicata, llenegosa torrada Limacella furnacea, llenegosa bruna Limacella subfurnacea, llenegosa grisenca
Referències