Alfonso Ferrero, marquès de La Marmora, anomenat en Itàlia com La Marmora, va ser un general i també un polític italià, un dels principals actors, juntament amb Garibaldi i Mazzini, de l'anomenat Risorgimento, i germà dels també militars Alessandro La Marmora i Alberto della Marmora.
Biografia Era fill del marquès Celestino Ferrero della Marmora i de Raffaella Argentero di Bersezio, i, pertanyia a l'antiga noblesa piemontesa. Va ser criat per la seva germana gran, rebent una excel·lent educació, va seguir la tradició militar i política de la seva família, ingressant a l'Acadèmia Militar de Torí el 1815; llicenciant-se l'any 1822.
Essent ja tinent, el rei de Sardenya Carlos Alberto li va encarregar dirigir la modernització de l'artilleria sarda en 1823 i va ser ascendit a cap d'esquadró (major) en 1845 i a general de brigada en 1848. Va participar en diverses batalles de l'exèrcit sard contra els austríacs durant la Primera Guerra d'Independència d'Itàlia distingint-se durant el setge de Peschiera. Va obtenir el rang de coronel i la medalla de plata pel seu valor; a més a més, va participar en la batalla de Novara essent derrotat pels austríacs el 23 de març de 1849. Va ser nomenat ministre de guerra, i sota la seva gestió va reorganitzar l'exèrcit sard i entre 1855 i 1856 va comandar les tropes sardes enviades a la Guerra de Crimea. Va ser Cap de l'Estat Major durant la Segona Guerra de la Independència d'Itàlia i governador de Nàpols entre 1861 i 1864.
Va mantenir el càrrec de ministre de la guerra en els governs successius de Pinelli, Vincenzo Gioberti i Cavour: en 1864, el rei Víctor Manuel II el va nomenar president i ministre d'afers d'estrangers, dimitint en 1865, però el rei li va encarregar formar nou govern i va signar un acord de comerç amb França i Prússia en 1866. Essent ministre de la Guerra, va dirigir la desastrosa campanya de la Tercera Guerra de la Independència Italiana contra els austríacs i va renunciar arran de les derrotes el 18 d'agost de 1866. Va ser membre del Parlament des de 1870 i va publicar diversos llibres sobre política i
Ordres 24 de maig de 1858: Cavaller del Suprem Orde de la Santíssima Anunciació. (Regne d'Itàlia)
Obres Un episodi del Risorgimento italiano (1849). Segreti di stato nel governo costituzionale (1877). Un po' più di luce sugli eventi politici e militari del 1866 (pòstuma, 1879).
Referències
Categoria:Morts a Florència Categoria:Primers ministres italians Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Categoria:Gran Creu de l'orde Militar de Savoia Categoria:Torinesos Categoria:Polítics piemontesos Categoria:Receptors de la Medalla Militar (França) Categoria:Polítics morts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX