El varà de cua espinosa (Varanus acanthurus),Wilson S, Swan G. 2010. A complete guide to reptiles of Australia. New Holland Publishers, Sydney, Auckland, London, Cape Town. . P 392. també conegut com el varà de cua espinosa australià, el varà de cua crestada i col·loquialment simplement el varà ackie, és una espècie de sargantana endèmica d'Austràlia pertanyent al gènere Varanus.
Descripció El varà de cua espinosa entre els varans és de mida petita, solen mesurar aproximadament uns 70 cm de longitud, tot i que s'han trobat exemplars salvatges de més de 85 cm. La cua és aproximadament 1,3 a 2,3 vegades més llarga que la resta del cos. La part superior és d'un marró fosc amb taques de color groguenc brillant a crema, que sovint inclouen unes escates fosques. La seva cua és de secció rodona i presenta escates molt espinoses. Hi ha entre 70 i 115 escates al voltant de la meitat del cos.Cogger H. 2000. Reptiles & Amphibians of Australia. Ralph Curtis Publishing, Sanibel Island, Florida. . Pp 359-361. Es distingeix de les espècies d'aspecte similar V. baritji i V. primordius per la presència de ratlles longitudinals pàl·lides al coll.
Hàbitat Està adaptat per a viure en zones àridesDryden G. 2004. Varanus acanthurus. In: Varanoid Lizards of the World (Hrsg. Pianka ER, King DR), pp 298-307. Indiana University Press, Bloomington & Indianapolis. . es troba al nord de l'Austràlia Occidental, al Territori del Nord i a les parts occidental i nord-oest de Queensland. Habita en serres i afloraments rocosos àrids. És originari del nord d'Austràlia, des de Broome a la costa oest, passant per Kimberley i Top End, fins al golf de Carpentaria.
Dieta S'alimenten principalment d'artròpodes, com ara llagostes, escarabats, paneroles, aranyes, isòpodes, erugues, cigales, cargols, insectes pals, centpeus, grills i paparres. També es mengen llangardaixos petits com escíncids, gecònids, agàmids i varans més petits, que representen aproximadament un terç de la seva dieta, així com petits marsupials. Aproximadament el 70% del seu requeriment d'aigua prové dels aliments.
En captivitat, a vegades s'alimenten amb menjar per a gats i gossos, així com amb aliments enllaunats processats. Això no es recomana perquè aquest tipus d'aliment no conté els nutrients adequats per a aquesta espècie. Una dieta variada rica en diferents preses de vertebrats i invertebrats (com les paneroles Dubia, els grills, els cucs de la farina, els ous, les gambes i, mensualment, els rosegadors) és important per a la seva salut en captivitat, ja que tenen naturalment un àmplia gamma de preses en estat salvatge.
Reproducció Hi ha una sèrie de mètodes per sexar el varà de cua espinosa, tot i que la tècnica de transil·luminació hemipenal es considera generalment la més fàcil i precisa. El sexe també es pot endevinar mitjançant marcadors visuals, però normalment no és tan precís. Els mascles són generalment més grans, tenen el cap més bloquejat i tenen escates adherents a la part inferior de la cua. Les femelles són generalment més petites, amb el cap més estret i punxegut i escates llises sota la cua.
En captivitat, una posta està formada per un màxim de 18 ous. Els ous desclouen després de tres a cinc mesos d'incubació i mesuren 15 cm. Els coneixements sobre la reproducció en estat salvatge són escassos. Els mascles mesuren uns 30 cm de llargada, mentre que les femelles maduren d'entre 25 i 36 cm. L'ovulació es produeix a l'agost i al novembre. Els ous es dipositen en túnels autoexcavats. En estat salvatge, s'ha demostrat que les femelles comparteixen caus massius, nien en comunitat.Doody, J. & Clulow, Simon & McHenry, Colin & Brown, Michael & Vas, Gary & Canning, Gordon. (2017). Varanus acanthurus (Spiny-tailed Monitor Lizard). Communal nesting and commensalism. Herpetological Review. 48. 203.
Galeria
Referències
Cua Espinosa Categoria:Rèptils d'Austràlia