, fou un escriptor català.
Biografia Estudià música, piano i violí sota la direcció de Francesc Baldelló i després al Conservatori del Liceu amb els mestres Moner i Guérin. Fou funcionari de la Diputació de Barcelona i un dels fundadors del Grup ESTUDI l'any 1939, que editava la revista Estimats Amics (1941-1942). Durant vint anys va ser corrector i col·laborador de l'editorial Glosa. La seva poesia fou influïda per Carles Riba i principalment per Josep Maria López-Picó. Fou Mestre en Gai Saber el 1977, el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu impuls a la normalització de la llengua i al redreçament de la cultura catalana en els anys de la resistència al franquisme. Gassó era gendre de l'escriptor i lingüista Josep Miracle i Montserrat.
Obres Poesia Artifici (1946) Imatges solitàries (1947) Poema de l'amic (1950) Atzurs rebels (1951) Arbre (1955) Llegenda i veritat (1956) Cançons en l'aire (1966) Ciutat oberta (1978) Lliçó de temps (1982, premi Ciutat de Barcelona 1975). Festa (1991, premi Josep Maria Lopez-Pico de Vallirana, 1977). Collita Intemporal (1992) Cor i pensament (1999) El Verb solitari (2003) Reialme interior (2005)
Contes Contes intemporals (2008)
Teatre La difícil veritat (1950) Parèntesi primaveral (1951), Nausica (1951) del llibret de l'òpera d'Agustí Cohí Grau Assaig Apunts per a un assaig d'introspectiva poètica (1966)
Referències
Enllaços externs Lluís Gassó rep el Premi Gaudí el 2004
Categoria:Dramaturgs barcelonins contemporanis en català Categoria:Creus de Sant Jordi 2002 Categoria:Poetes barcelonins contemporanis en català Categoria:Mestres en Gai Saber Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XX Categoria:Poetes catalans del sud del segle XXI Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX