En la mitologia grega, Melissa (en grec antic Μέλισσα) pot referir-se a les següents dones:
Melissa, una nimfa que va descobrir i ensenyar l'ús de la mel,Col. 9.2.3 i de la qual es creia que les abelles rebien el seu nom, μέλισσαι.Scholia ad Pindar, Pythian Odes 4.104 Sembla que les abelles eren el símbol de les nimfes, per la qual cosa a vegades s'anomenen Melissae, i de vegades es diu que s'han metamorfosat en abelles.Hesychius s.v. Ὀροδεμνίαδες; Columell. 9.2; Scholia (ad Theocritus 3.13.) Per això també es diu que les nimfes en forma d'abelles van guiar els colons que anaven a Efes;Philostr. Icon. 2.8 i les nimfes que van alletar l'infant Zeus s'anomenen Melissae o Meliae.Antoninus Liberalis, 19Callimachus, Hymns to Zeus 47Apollodorus, 1.1.3 Melissa, filla del rei cretenc Melissus, que, juntament amb la seva germana Amaltea, va alimentar Zeus amb llet de cabra.Lactantius, Divine Institutes 1.22.19 sq Pot ser la mateixa que la Melissa anterior. Melissa, filla d' Epidamne i mare de Dyrrhachius per Posidó. El seu pare i el seu fill van donar el seu nom a la ciutat d'Il·líria que es va anomenar Epidamnos i més tard DyrrhachiumStephanus of Byzantium, s.v. Dyrrhakhion
El nom de Melissae va ser transferit per anomenar a les sacerdotesses en general, però més especialment a les de Demèter,Scholia ad Pindar, Pythian Odes 4.104Callimachus, Hymn to Apollo 110; Hesychius s.v. Μελισσαι Persèfone,Theocritus, Idylls 15.94 with scholia i a la sacerdotessa de l'Apol·lo de Delfos.Pindar, Pythian Odes 4.106; Scholia ad Euripides, Hippolytus 72 Segons els escolis de Pindare i Eurípides, les sacerdotesses van rebre el nom de Melissae per la puresa de l'abella.Compare a story about the origin of bees in Servius, Commentary on Virgil's Aeneid 1.434
Notes
Referències Antoninus Liberalis, The Metamorphoses of Antoninus Liberalis traduït per Francis Celoria (Routledge 1992). Versió en línia al Projecte Text Topos. Apollodorus, The Library with an English Translation de Sir James George Frazer, FBA, FRS en 2 Volums, Cambridge, MA, Harvard University Press; Londres, William Heinemann Ltd. 1921. ISBN 0-674-99135-4. Versió en línia a la Biblioteca Digital Perseus. Text grec disponible al mateix lloc web. Callimachus, Callimachus and Lycophron amb una traducció a l'anglès d'AW Mair ; Aratus, amb una traducció a l'anglès de GR Mair, Londres: W. Heinemann, Nova York: GP Putnam 1921. Arxiu d'Internet Cal·límac, Obres . AW Mair. Londres: William Heinemann; Nova York: GP Putnam's Sons. 1921. Text grec disponible a la Biblioteca Digital de Perseus . Lactantius, Instituts divins traduït per William Fletcher (1810-1900). De Ante-Nicene Fathers, vol. 7. Editat per Alexander Roberts, James Donaldson i A. Cleveland Coxe. Buffalo, NY: Christian Literature Publishing Co., 1886. Versió en línia al Projecte Text Topos. Maurus Servius Honoratus, In Vergilii carmina comentarii. Servii Grammatici qui feruntur in Vergilii carmina commentarii; recensuerunt Georgius Thilo i Hermannus Hagen. Georgius Thilo. Leipzig. BG Teubner. 1881. Versió en línia a la Biblioteca Digital Perseus . Stephanus of Byzantium, Stephani Byzantii Ethnicorum quae supersunt, editat per August Meineike (1790-1870), publicat el 1849. Algunes entrades d'aquest important manual antic de topònims han estat traduïdes per Brady Kiesling. Versió en línia al Projecte Text Topos. Theocritus, Idylls from The Greek Bucolic Poets traduït per Edmonds, J M. Loeb Classical Library Volum 28. Cambridge, MA. Harvard University Press. 1912. Versió en línia a theoi.com Theocritus, Idylls editat per RJ Cholmeley, MA Londres. George Bell & Sons. 1901. Text grec disponible a la Biblioteca Digital de Perseus. Categoria:Vincles de Posidó Categoria:Nimfes Categoria:Delinqüents europeus