La Cort de Barcelona de 1493 fou una reunió de la Cort General de Catalunya convocada per Ferran II el 10 d'abril de 1493 perquè s'obrís a Barcelona el 7 de maig. La primera sessió se celebrà aquell dia a Santa Anna de Barcelona, mentre que bona part de les sessions posteriors tingueren lloc al convent dels Predicadors. La darrera sessió documentada és del 5 de novembre de 1493.

Durant la Cort, el diputat eclesiàstic de la Diputació del General era Joan de Peralta, abat de Montserrat i bisbe de Vic. La reunió és especialment coneguda per l'establiment definitiu del sistema d'insaculació per elegir els diputats i oïdors de comptes del General, però també comportà una important reorganització de l'administració de justícia.

Context Les Corts catalanes no s'havien reunit des de la Cort de Barcelona de 1480-1481. Durant els anys següents Ferran II havia intervingut directament en el funcionament de la Diputació, especialment arran dels problemes financers i de les disputes en l'elecció dels seus càrrecs. Entre 1488 i 1493 els oficis de la institució romangueren sota intervenció reial.

Acabada la Guerra de Granada el 1492, el monarca convocà novament les Corts catalanes i hi sotmeté, entre altres qüestions, la reforma del govern de la Diputació. Una comissió considerà que el sistema tradicional de renovació dels diputats i oïdors afavoria la concentració dels càrrecs en determinats grups i proposà substituir-lo per un sistema de selecció per sorteig entre candidats prèviament habilitats.

Insaculació de la Diputació La Cort aprovà els Capítols fahents per les insaculacions y extraccions de Deputats y Oydors de Comptes, que implantaren el sistema d'insaculació o de «sac i sort». Una comissió de cinquanta-quatre persones, divuit per cadascun dels tres braços, havia de seleccionar els candidats considerats aptes per exercir els càrrecs del General.

Els noms eren inscrits en un llibre de pergamí, origen dels posteriors llibres de l'Ànima, i en arribar la renovació triennal es copiaven en petites cèdules introduïdes dins rodolins de cera. Un infant efectuava l'extracció a l'atzar dels nous diputats i oïdors. El sistema substituí la cooptació anterior i restà, amb modificacions, com a base del mecanisme electoral de la Diputació durant l'edat moderna.

La reforma posava fi, alhora, als dos triennis d'intervenció directa de Ferran II sobre els càrrecs de la Diputació. Tot i el component aleatori de l'extracció, l'accés als oficis continuava limitat a les persones prèviament admeses a les bosses pels representants dels estaments.

Reforma de la justícia Una altra de les principals actuacions de la Cort fou la reorganització del Consell Reial i de la Reial Audiència de Catalunya. La primera constitució aprovada establí que l'Audiència comptés amb vuit juristes catalans, doctors o llicenciats en dret canònic o civil, i regulà el seu funcionament, els procediments i les obligacions dels seus membres.

La reforma contribuí a configurar la Reial Audiència com un tribunal permanent vinculat al Principat i establí noves normes sobre la tramitació de causes, els salaris judicials, les evocacions, els empresonaments i la protecció de pobres, vídues i pubills.

La Cort reforçà també el procediment de reparació de greuges: les sentències dictades pels provisors o jutges de greuges foren declarades inapel·lables i adquiriren la mateixa força jurídica que un acte de cort.

Donatiu i clausura La Cort concedí a Ferran II un donatiu de 200.000 lliures. El 4 de novembre de 1493 el rei sancionà les constitucions, capítols i altres disposicions aprovades, i l'endemà se celebrà la darrera sessió documentada de la Cort.

Les constitucions foren impreses immediatament. Se'n conserva una edició atribuïda a Pere Miquel feta encara el 1493 i dues edicions de Joan Rosenbach, impreses a Barcelona el 14 de febrer i el 30 de maig de 1494.

Referències

Barcelona (1493) Categoria:Història de Catalunya