La casa Francesc Joan Sisteré és un edifici residencial situat als carrers de Jaume I, 6 i d'Arlet, 3 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C). Actualment, acull el Gran Hotel Barcino.

Història El 1628, Agustí de Mur i la seva esposa Maria Morey van establir en emfiteusi al jurista Miquel Joan de Magarola i Famades una casa als carrers de n'Arlet i de les Moles de la Dagueria. D'aquest passaria al seu fill Jeroni Jacint de Magarola i de Grau, que el 1707 va rebre de l'arxiduc Carles el títol de comte dels Quadrells. El títol i la casa passaren per ordre de successió a Josep Magí de Magarola i de Gualbes, Antoni de Magarola i de Sentmenat, Josep Magí de Magarola i de Clariana i Antoni de Magarola i d'Ardena, casat en segones noces amb Francesca Bru de Sala i de March.

El 1844, l'Ajuntament de Barcelona va incoar l'expropiació d'una part de la propietat per a la perllongació del carrer de Ferran des de la plaça de Sant Jaume fins a la de l'Àngel. Un cop obtinguda la corresponent autorització judicial, la vídua Francesca i els tutors dels seus fills menors, entre els qual hi havia l'hereu Víctor de Magarola i Bru de Sala, tragueren a subhasta la resta del solar, que el 1847 fou adquirit en emfiteusi pel mestre d'aixa de la Barceloneta Francesc Joan Sisteré i Faura, amb l'obligació d'invertir-hi 25.000 lliures en el termini de dos anys,AHPB, notari Marià Barallat, manual 1.271/9 (2a part), f. 124-130, 01-07-1847. i tot seguit, aquest va encarregar-ne el projecte al mestre d'obres Antoni Valls i Galí.AMCB, Q127 Foment 263 bis C. Als baixos es va instal·lar la farmàcia del seu futur gendre Ramon Maria Fanés, amb qui tindria un litigi. Casat amb Antònia Ballester i Almirall (†1879), va morir el 1873 i fou succeït pel seu fill, l'advocat Joan Sisteré i Ballester (†1908).

Posteriorment, l'edifici fou adquirit per la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, que va fer construir un pont sobre el carrer d'Arlet per a unir-lo amb la seva seu. El 1993, l'empresa Suizo Hotel SL (Grup Gargallo) va obtenir la llicència per a reformar-lo i instal·lar-hi un hotel de tres estrelles, el que va comportar una remunta de dos pisos reculats del pla de façana.

Descripció Edifici en cantonada de planta baixa i quatre pisos. La façana del carrer de Jaume I (d'uns 22 m d'amplada) s'estructura en set eixos verticals d'obertures, amb altres elements que reforcen la composició horitzontal. A la planta baixa, un entaulament actua com a llinda de les obertures, amb una mena de clau en relleu en el centre de cada una. Per a realitzar l'entrada a l'hotel, les tres de l'esquerra es van estintolar amb un jàssera d'acer, que coincideix amb l'amplada de l'entaulament. Al primer pis hi ha un balcó corregut que gira la cantonada i es recolza sobre parells de mènsules alineades amb els brancals. Al segon pis hi ha una imposta i sòcol, i al quart una imposta. El coronament té un fris (amb relleus entre les obertures) i una cornisa motllurada. Els balcons amb són llosa de pedra (motllurada i recolzada sobre permòdols als pisos segon i tercer) de volada decreixent amb l'alçada. Les baranes són de ferro colat amb motius ornamentals.

Al fons de l'antic vestíbul hi ha una porta, a la linda de la qual figura la data 1848.

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Passatge de Magarola Can Magarola (Lliçà de Vall) Can Bassa (Palou) Mas Berenguer (Samalús) Can Sisteré Casa Llauder

Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Edificis neoclàssics de Barcelona Categoria:Hotels de Barcelona Categoria:Carrer de Jaume I