Un candi (; del kawi caṇḍi) és un temple hindú (mandir) o budista d'Indonèsia: la majoria es construïren durant el zaman Hindu-Buddha o "període d'indianització", entre els segles IV al XV. Principalment construïts a l'illa de Java, són construccions sagrades emprades per a rituals religiosos i cerimònies, tan budistes com hinduistes.
La funció dels candi ha estat molt debatuda; la historiografia tradicionalment ha defensat que tenien una funció funerària i que es construïen per tal d'emmagatzemar les restes de difunts de la reialesa i personatges destacats, però les recents investigacions han descartat aquesta hipòtesi. Els arqueòlegs indonesis descriuen els candis com a edificis sagrats del patrimoni hindú i budista, fets servir per als rituals i cerimònies d'Indonèsia. Algunes antigues edificacions seculars, però, com ara portes, ruïnes urbanes, estanys i llocs de bany s'anomenen sovint "candi", mentre que els santuaris que serveixen com a tombes es diuen "cungkup".La paraula candi a Java Central durant el segle XIX volia dir "contenidor de cendres", un dels motius de la seva errònia interpretació. Es desconeix com la paraula va evolucionar fins a arribar al significat del segle XIX. El que sí que se sap, però, és que en l'imaginari popular una urna amb cendres es trobava dins de la construcció d'un candi, entès com un edifici funerari.esquerra|miniatura|270x270px|Candi Plaosan Lor (temple nord), Java Central.Les descobertes recents afirmen que les poques cendres trobades dins dels candi eren sovint d'origen animal o bé dipòsits de silicat, resultats que anul·len la hipòtesi que els candi fossin utilitzats com a tombes. Així doncs, la funció dels candi en el moment contemporani a la seva construcció era el culte a divinitats hinduistes i budistes, a la vegada que el culte als avantpassats.
En l'arquitectura balinesa hindú, la paraula candi es refereix a una edificació de pedra o rajola d'un santuari d'una sola estança, amb pòrtic, entrada i escala, rematat amb una coberta piramidal i situat dins d'un pura. Sol seguir el model dels temples de l'est de Java, i funciona com un santuari per a una deïtat. Per als balinesos, un candi no és necessàriament antic, perquè hi ha candis que es construeixen dins d'aquestes pures, com ara el temple reconstruït a Ales Purwo, Banyuwangi. Des del budisme indonesi contemporani, candi també es refereix a un santuari, antic o nou. Alguns viharas contemporanis d'Indonèsia, per exemple, tenen una rèplica de grandària real o una reconstrucció de famosos temples budistes, com ara els temples perwara, rèpliques de Pawon i de Plaosan. En el budisme, el paper d'un candi com a santuari a vegades s'intercanvia amb el d'un stupa, per a relíquies budistes o cendres de la cremació de monjos, clients o benefactors. Borobudur, Muara Takus i Batujaya, per exemple, són en realitat elaborats stupas. miniatura|279x279px|Candi Ngawen, segle VIII, Java Central. En indonesi actual, el terme candi es pot traduir com a 'temple' o edifici similar, especialment de les creences hindús i budistes. Així, alguns temples de Cambodja (com ara el d'Angkor Wat), Txampa (Vietnam Central i del Sud), Tailàndia, Myanmar i l'Índia són anomenats a Indonèsia candis.
Pel que fa al seu estudi, establir una classificació en períodes i estils és molt complicat per diversos motius: la manca d'un grup de candi conservats, tal com es van construir, fins al dia d'avui; un estudi sistemàtic profund dels candi que es conserven; i la dificultat d'arribar a un acord entre els acadèmics que estudien els candi sobre les datacions dels edificis. Actualment, s'ha proposat una classificació temporal triple: el període clàssic temprà, el període clàssic i el període clàssic tardà. Les franges temporals que delimiten cada període varien segons la font consultada, el que s'ha establert és que el conjunt de la cronologia s'expandeix des del segle VII fins al XVII aproximadament.
Localització miniatura|500x500px|Mapa amb la localització dels principals candis de l'anomenat "període clàssic indonesi" o "període hindubudista". Els punts negres són hindús i els punts vermells, budistes La gran concentració de candis es dona sobretot en el kabupaten de Sleman de Yogyakarta, també a Magelang i Klaten, a Java Central, que correspon a l'àrea històrica de la plana de Kedu (vall del riu Progo, a Temanggung-Magelang-Muntilan), i la plana de Kewu (vall del riu Opak, a la rodalia de Prambanan), bressol de la civilització javanesa. Altres candis importants amb temples són a les àrees de Malang, Blitar i Trowulan a Java Oriental. Java Occidental també té una petita quantitat de temples, com ara el de Batujaya i Cangkuang.
Fora de Java, el tipus de temple candi es pot trobar a Bali, Sumatra i al sud de Kalimantan, tot i que hi són escassos. A Sumatra, dos indrets excepcionals destaquen per la densitat de temples: els conjunts de candi Muaro Jambi i Padang Lawas al nord de Sumatra.
Actualment, els experts encara no han arribat a un consens satisfactori pel que fa a les datacions dels períodes històrics de l'actual Indonèsia ni respecte a la cronologia de la construcció de candi. Només una datació és precisa: la majoria dels monuments de Java Central estan lligats al període clàssic (s. VIII-X).
Els candi es construeixen tant en terreny pla com irregular. Els temples de Prambanan i Sewu, per exemple, són en terrenys plans i baixos, mentre que els candis de Gedong Songo i Ijo són en terrasses de pujols en terrenys més alts o als vessants de les muntanyes. Borobudur, d'altra banda, és sobre un turó de roca mare. La posició, orientació i organització espacial dels temples en el paisatge, i els seus dissenys arquitectònics, venen determinats per factors socioculturals, religiosos i econòmics, i el sistema polític o la civilització que els va construir.
Per tal de datar un temple de manera exacta i fiable, és necessària una inscripció associada al temple. El problema es troba en el fet que les inscripcions de Java Central es feien sobre una llosa movible, el que ha fet que la majoria no es trobessin in situ. Per altra banda, el procés de datació es fa encara més complicat si tenim en compte les restauracions constants que han patit les construccions.
Interès històric esquerra|miniatura|254x254px|Borobudur, 1873. Tan aviat com al segle XVIII ja hi havia interès per les restes arqueològiques i monuments del passant a l'illa de Java. De fet, hi ha constància de veïns que vivien a prop dels temples que feien servir les restes com a pedrera, mentre que altres monuments eren considerants especials i eren percebuts com a bons espais per practicar la meditació. Per exemple, hi ha un registre d'una visita que fa el príncep de Yogyakarta abans del 1758 al complex de Borobudur, fet que evidencia l'ús dels candi tot i el temps transcorregut i la importància que se li donava a construccions com Borobudur.
Per altra banda, els colons neerlandesos comencen a registrar l'existència i estat dels monuments antics de Java al segle XVIII. Posteriorment, l'any 1778 es crea la Bataviaasch Genootschap van Kunsten en Wetenschappen [en català: Societat Reial Bataviana d'Arts i Ciències], un organisme que tindrà un paper clau en el foment i inversió en la investigació arqueològica a Java.
L'interès dels neerlandesos va anar creixent, fins que durant la dècada de 1860 es promou la creació d'un inventari que registrés els jaciments arqueològics de Java, creat per N. W. Hoepermans. Tot i els esforços i curiositat que despertaven els monuments antics de Java en els colons, no va ser fins al 1901 que es crea un organisme oficial específic per la investigació arqueològica, l'anomenada Commissie in Nederlandsch-Indië voor Oudheidkundig Onderzoek op Java en Madura [en català: Comissió de les Índies Orientals Holandeses per a la Recerca Arqueològica a Java i Madura].
Context històric El sorgiment dels candi es troba en un context de continu canvi de poder entre governants budistes i governants hinduistes. Amb cada canvi, els reis construïen monuments per la seva religió. El gran darrer programa constructiu de temples a la regió de Java Central es va dur a terme a partir del 850 i durant un segle, sota el poder de líders hindús.És en aquest període que es construeixen dos dels més destacats monuments de Java, el temple Borobudur i el de Prambanan.
Durant el segle X, però, el cor de Java es mou cap a l'est de l'illa, i es manté allà al llarg dels següents quatre segles, on els reis construiran els seus temples. Cal remarcar que aquest període constructiu està més ben enregistrat i, per tant, es coneix millor, que el que es dona a Java Central, ja que es conserva una quantitat més elevada de fonts escrites en comparació amb el període anterior.
Conservació miniatura|237x237px|Restauració del temple de Xiva de Prambanan el febrer de 1940. Actualment, nombrosos jaciments on es trobaven restes de candi han desaparegut, ja sigui per les conseqüències del pas del temps, pel fet que les civilitzacions modernes han construït a sobre o bé perquè es van utilitzar com a pedreres d'on obtenir materials per construir altres edificis, siguin cases, ponts o mesquites.
Per altra banda, hi ha certs edificis que han rebut més atenció i cura, els quals han anat patint restauracions i mesures preventives. Recentment, molts s'han restaurat per complet i estan oberts a visites turístiques. esquerra|miniatura|225x225px|Restauració de Borobudur, 1976 Així doncs, l'estat de conservació dels candi com a conjunt varia depenent de la localització, la densitat geogràfica del voltant i l'interès històric. Es conserva una quantitat considerable de candi, però escassos podrien formar part d'un estudi de la seva iconografia i morfologia arquitectònica.
El material constructiu emprat és essencial per entendre l'estat de conservació d'alguns temples. Predominen dos materials: la pedra i el maó cuit. Si es té en compte el clima equatorial d'Indonèsia, caracteritzat per una humitat elevada constant i una manca de diversitat de temperatures amb una mitja de 25 ºC, el fet que el maó estigui cuit a baixes temperatures fa que amb el pas del temps el material pateixi conseqüències permanents.
Molts dels temples construïts amb maó, doncs, estan en un mal estat de conservació o directament s'han perdut. És per això que es pot especular que antigament hi hagués una quantitat notablement més elevada de candi de la que hi ha actualment.
Aproximació arquitectònica Organització A Java Central, la província amb més candi conservats, els emplaçaments religiosos normalment compten amb un sol edifici. No obstant això, no és una sorpresa trobar complexos religiosos hindú-budistes que combinen més d'un edifici. En aquest àmbit, la dificultat recau en identificar el nombre de construccions en jaciments parcialment conservats, on determinar i delimitar la quantitat d'edificis és quasi impossible.
Els conjunts religiosos sovint estan organitzats al voltant d'un o dos temples principals. Al voltant es poden trobar edificis com: temples secundaris, stupas, pendopos, etc.
Petits santuaris Els conjunts religiosos menors compten amb 2 o fins a 7 edificis i estan organitzats a partir de l'alineació dels elements o la seva oposició; és a dir, que els edificis estan o bé uns al costat dels altres o els uns davant els altres. miniatura|185x185px|Façana oest de Gedong Songo II, motiu kala makara sobre emmarcant en nínxol. esquerra|miniatura|199x199px|Gedong Songo II, amb només un temple restaurat Per exemple, un cas en què els edificis estan col·locats formant una filera de construccions és Gedong Songo V, on també existeix la possibilitat que hi hagi una organització jerarquitzada. En aquest conjunt hi ha un edifici central en bon estat de conservació, amb dos edificis que el flanquegen, actualment en ruïnes, amb només la base visible.