La formació de la identitat, també anomenada desenvolupament de la identitat o construcció de la identitat, és un procés complex en què els humans desenvolupen una visió clara i única d'ells mateixos i de la seva identitat.
L'autoconcepte, el desenvolupament de la personalitat i els valors estan estretament relacionats amb la formació de la identitat. La individualització també és una part crítica de la formació de la identitat. La continuïtat i la unitat interior són una formació d'identitat saludable, mentre que una interrupció d'una d'elles podria ser vista i etiquetada com un desenvolupament anormal; determinades situacions, com ara un trauma infantil, poden contribuir a un desenvolupament anormal. Factors específics també juguen un paper en la formació de la identitat, com ara la raça, l'ètnia i l'espiritualitat.
El concepte de continuïtat personal, o identitat personal, fa referència a un individu que planteja preguntes sobre si mateix que desafien la seva percepció original, com ara "Qui sóc jo?" El procés defineix els individus als altres i a ells mateixos. Diversos factors conformen la identitat real d'una persona, incloent un sentit de continuïtat, un sentit d'unicitat dels altres i un sentiment d'afiliació basat en la seva pertinença a diversos grups com la família, l'ètnia i l'ocupació. Aquestes identitats grupals demostren la necessitat humana d'afiliació o que les persones es defineixin a si mateixes als ulls dels altres i a ells mateixos.
Les identitats es formen a diversos nivells. Al micronivell, es tracta de l'autodefinició, les relacions personals i la percepció de problemes des d'una perspectiva individual. El nivell meso fa referència a com les comunitats i les famílies immediates influeixen, modelen i qüestionen les identitats. Al macronivell, s'examinen les connexions entre individus i problemes des d'una perspectiva nacional. Finalment, el nivell global connecta individus, problemes i grups a escala mundial.
La identitat sovint es descriu com a finita i consta de parts separades i diferents (per exemple, familiar, cultural, personal, professional).
Teories Moltes teories del desenvolupament inclouen aspectes de la formació de la identitat. Dues teories aborden directament el procés de formació de la identitat: les etapes de desenvolupament psicosocial d'Erik Erikson (específicament l'etapa de la identitat versus la confusió de rols), la teoria de l'estat d'identitat de James Marcia i les teories de la formació de la identitat en l'edat adulta emergent de Jeffrey Arnett.
Teoria d'Erikson de la identitat vs. confusió de rols La teoria d'Erikson és que les persones experimenten diferents crisis o conflictes al llarg de la seva vida en vuit etapes. Cada etapa es produeix en un moment determinat de la vida i s'ha de resoldre amb èxit per avançar a la següent. L'etapa particular rellevant per a la formació de la identitat té lloc durant l'adolescència: identitat versus confusió de rols.
L'etapa d'identitat versus confusió de rols consisteix en el fet que els adolescents intenten esbrinar qui són per tal de formar una identitat bàsica que construiran al llarg de la seva vida, especialment pel que fa a les identitats socials i ocupacionals. Es fan les preguntes existencials: "Qui sóc jo?" i "Què puc ser?" S'enfronten a la complexitat de determinar la pròpia identitat. Erikson va afirmar que aquesta crisi es resol amb l'assoliment de la identitat, el punt en què un individu ha considerat àmpliament diversos objectius i valors, acceptant-ne uns i rebutjant els altres, i entén qui és com a persona única. Quan un adolescent assoleix l'assoliment de la identitat, està preparat per entrar a la següent etapa de la teoria d'Erikson, Intimitat versus Aïllament, on formarà amistats sòlides i un sentit de companyonia amb els altres.
Si la crisi d'identitat versus confusió de rols no es resol positivament, un adolescent s'enfrontarà a la confusió sobre els plans futurs, especialment els seus rols en l'edat adulta. El fet de no formar la pròpia identitat porta a no formar una identitat compartida amb els altres, cosa que pot provocar inestabilitat en molts àmbits com a adult. L'etapa de formació de la identitat de la teoria del desenvolupament psicosocial d'Erik Erikson és una etapa crucial de la vida.Erikson, Erik H. (1968). Identity: Youth and Crisis. New York: Norton.
Teoria de l'estat d'identitat de Marcia James Marcia va crear una entrevista estructural dissenyada per classificar els adolescents en un dels quatre estats d'identitat. Els estats s'utilitzen per descriure i identificar la progressió del procés de formació de la identitat d'un adolescent. En la teoria de Marcia, la identitat es defineix operativament com si un individu ha explorat diverses alternatives i s'ha compromès ferm amb una ocupació, religió, orientació sexual i un conjunt de valors polítics.
Els quatre estats d'identitat de la teoria de James Marcia són:Berger, Kathleen Stassen (2014). Invitation to the Life Span, Second Edition. New York: Worth Publishers.
Difusió de la identitat (també coneguda com a confusió de rols): el contrari de l'assoliment de la identitat. L'individu encara no ha resolt la seva crisi d'identitat en no comprometre's amb cap objectiu o valor i establir una direcció de vida futura. En els adolescents, aquesta etapa es caracteritza per un pensament desorganitzat, procrastinació i evitació de problemes i accions. Exclusió de la identitat: es produeix quan els adolescents s'ajusten a una identitat sense explorar què els convé més. Per exemple, els adolescents poden seguir els valors i els rols dels seus pares o les normes culturals. També poden excloure una identitat negativa, o el contrari directe dels valors o les normes culturals dels seus pares. Moratòria de la identitat: això posposa l'assoliment de la identitat proporcionant un refugi temporal. Aquest estat ofereix oportunitats per a l'exploració, ja sigui en amplitud o en profunditat. Exemples de moratòries comuns a la societat nord-americana inclouen la universitat o l'exèrcit. Assoliment de la identitat: aquest estat s'aconsegueix quan la persona ha resolt els problemes d'identitat compromesos amb objectius, creences i valors després d'una exploració extensa de diferents àrees.
Teories de Jeffrey Arnett sobre la formació de la identitat en l'edat adulta emergent La teoria de Jeffrey Arnett afirma que la formació de la identitat és més destacada en l'edat adulta emergent, que consisteix en edats entre 18 i 25 anys. Arnett sosté que la formació de la identitat consisteix a gaudir de diferents oportunitats i possibilitats de la vida per eventualment prendre decisions importants de la vida. Creu que aquesta fase de la vida inclou un ampli ventall d'oportunitats per a la formació de la identitat, concretament en tres àmbits diferents.
Aquests tres àmbits d'exploració de la identitat són:
Amor: en l'edat adulta emergent, les persones exploren l'amor per trobar un profund sentit d'intimitat. Mentre intenten trobar l'amor, les persones sovint exploren la seva identitat centrant-se en preguntes com ara: "Tenint en compte el tipus de persona que sóc, quina mena de persona vull tenir com a parella al llarg de la vida?" Treball: les oportunitats laborals en què s'impliquen les persones es centren ara en la idea que s'estan preparant per a les carreres que poden tenir durant l'edat adulta. Els individus exploren la seva identitat fent-se preguntes com ara: "En quin tipus de treball sóc bo?", "Quin tipus de feina trobaria satisfactori a llarg termini" o "Quines possibilitats tinc d'aconseguir una feina a la camp que em sembla més adequat?" Visions del món: és comú que aquells en l'etapa de l'edat adulta emergent assisteixin a la universitat. Allà poden estar exposats a diferents visions del món, en comparació amb aquelles en què es van criar, i estar oberts a alterar les seves visions del món anteriors. Les persones que no van a la universitat també creuen que com a adults també haurien de decidir quines són les seves creences i valors.
Autoconcepte L'autoconcepte, o auto-identitat, és el conjunt de creences i idees que un individu té sobre si mateix. L'autoconcepte és diferent de l'autoconsciència, que és la consciència d'un mateix. Els components de l'autoconcepte inclouen atributs físics, psicològics i socials, que poden estar influenciats per les actituds, hàbits, creences i idees de l'individu; no es poden condensar en els conceptes generals d'autoimatge o autoestima. Dins d'un individu s'ajunten diversos tipus d'identitat i es poden desglossar en els següents: identitat cultural, identitat professional, identitat ètnica i nacional, identitat religiosa, identitat de gènere i identitat de discapacitat.
Identitat cultural La identitat cultural és la formació d'idees que un individu pren en funció de la cultura a la qual pertany. La identitat cultural es relaciona però no és sinònim d'una política identitària. Hi ha qüestions modernes de cultura que es traslladen a qüestions d'identitat. La cultura històrica també influeix en la identitat individual i, com passa amb la identitat cultural moderna, els individus poden escollir i triar aspectes de la identitat cultural, alhora que rebutgen o neguen altres idees associades.
Identitat professional La identitat professional és la identificació amb una professió, mostrada per una alineació de rols, responsabilitats, valors i estàndards ètics acceptats per la professió.
En els negocis, la identitat professional és l'autoconcepte professional que es basa en atributs, valors i experiències. Una identitat professional es desenvolupa quan hi ha una filosofia que es manifesta en una cultura corporativa diferent: la personalitat corporativa. Un professional empresarial és una persona que exerceix una professió amb certs tipus d'habilitats que de vegades requereixen formació o educació formal.
El desenvolupament professional engloba les dimensions totals de les dimensions psicològiques, sociològiques, educatives, físiques, econòmiques i d'atzar que alteren la pràctica professional d'una persona al llarg de la vida. El desenvolupament professional també es refereix a les pràctiques d'una empresa o organització que milloren la carrera d'algú o l'encoratgen a prendre decisions pràctiques pràctiques.
La formació és una forma d'establiment d'identitat, ja que no només afecta el coneixement sinó que també afecta l'autoconcepte d'un membre de l'equip. D'altra banda, el coneixement del càrrec introdueix un nou camí de menys esforç a l'alumnat, que allarga els efectes de la formació i afavoreix un autoconcepte més fort.[ <span title="This claim needs references to reliable sources. (November 2020)">citació necessària</span> ] Altres formes de configuració d'identitat en una organització inclouen targetes de visita, avantatges específics per rol i reenviament de tasques.Salvador, José (2009). MBA CookBook. [ necessita un pressupost per verificar ]
Identitat ètnica i nacional Una identitat ètnica és una identificació amb una determinada ètnia, generalment sobre la base d'una presumpta genealogia o ascendència comuna. El reconeixement per part dels altres com a grup ètnic diferent és sovint un factor que contribueix al desenvolupament d'aquesta identitat. Els grups ètnics també estan sovint units per trets comuns culturals, de comportament, lingüístics, rituals o religiosos.
Els processos que donen lloc a l'aparició d'aquesta identificació es resumeixen com a etnogènesi. Diversos estudis culturals i teoria social investiguen la qüestió de les identitats culturals i ètniques. La identitat cultural s'adhereix a la ubicació, el gènere, la raça, la història, la nacionalitat, l'orientació sexual, les creences religioses i l'ètnia.