, fou un metge valencià especialitzat en higiene pública.
Va estudiar el batxillerat de 1857 a 1863 a l'Institut Provincial de Segon Ensenyament de València, on va rebre la influència de Vicent Boix i Ricarte, així com de Lluís Simarro i Pelegrí Casanova, i les idees krausistes d'Eduardo Pérez Pujol, els centre fonamental dels quals eren racionalisme en el tema religiós, el reformisme sociopolític i l'organicisme sociològic. A la Facultat de Medicina de València, que era "segona classe", i on va estudiar uns cinc anys (1864-1868), només podia concedir-li el títol de batxillerat en medicina i cirurgia, però després de la Revolució Democràtica de setembre de 1868, va permetre-li obtindre plaça a la facultat fins al 1878, i va guanyar les oposicions a la càtedra privada i pública d'higiene, que va ocupar fins a la seva jubilació el 1907.
El 1880, seguidor primerenc de la teoria infecciosa microbiana, tot i que sense de dades indiscutibles, va defendre la condició parasitària de la diftèria, malaltia que tornà a estudiar nou anys després arran els descobriments de Klebs i Löffler.
Publicacions
Bibliografia
Referències
Categoria:Nascuts el 1846 Categoria:Morts a València Categoria:Metges de València Categoria:Metges valencians del segle XIX Categoria:Metges valencians del segle XX Categoria:Valencians morts al segle XX