El Temple d'Anahita (en ) és el nom d'un dels dos jaciments arqueològics de l'Iran que sembla que es van construir per a venerar l'antiga deïtat Anahita. El més gran i més conegut dels dos se'n troba a Kangāvar, a la província de Kermansah, i l'altre a Bixapur.
Les restes de Kangavar mostren un edifici de caràcter hel·lenístic, però amb dissenys arquitectònics perses. Les enormes dimensions del sòcol, per exemple, que fan un poc més de 200 m de costat, i els fonaments megalítics, que provenen de les plataformes de pedra aquemènides, «constitueixen elements perses».Arthur Upham Pope. Introducing Persian Architecture. Oxford University Press. 1971. p. 28. Això és recolzat per les «dues escales laterals que pugen a la plataforma de pedra massiva que recorden les tradicions aquemènides», en concret la del Palau d'Apadana de Persèpolis.Ball, Warwick. Rome in the East: The Transformation of an Empire London, New York, Routledge, 2000, , p.330-331.
Disputa sobre la seua delimitació Hi ha controvèrsia entre els acadèmics a l'hora d'identificar l'estructura principal del jaciment. p. 206-207 L'Encyclopædia Iranica sobre aquest tema conclou:
L'excavació va començar-ne al 1968, moment en què la «gran estructura amb les grans columnes jòniques sobre una alta plataforma de pedra» havia estat relacionada amb un comentari d'Isidor de Càrax, que es refereix a un «Temple d'Àrtemis». p. 326. Traducción al inglés y comentarios del texto Etapas párticas. Les referències a Àrtemis a l'Iran se solen interpreten com a referències a Anahita, i en conseqüència, s'ha cregut que es tractava d'un «temple columnar dedicat a Anahita».Arthur Pope, Persian architecture; The triumph of form and color, George Braziller, New York, 1965, p. 46.
Karim Pirnia, un dels partidaris d'aquesta opinió, pensa que l'edifici pertany a l'estil de Pàrtia, que es va renovar en l'etapa sassànida.Karim Pirnia, سبک شناسی معماری ایران (A study into the classification of styles in Iranian architecture), 2004, Me'mar publications, , p.105. Warwick Ball considera que l'estructura «és una de les millors obres d'arquitectura parta», que té una «forma de temple romà oriental», amb èmfasi arquitectònic en els tèmenos.Ball, Warwick. Rome in the East: The Transformation of an Empire, London, New York, Routledge, 2000, , p. 330. El mateix que Arthur Upham Pope (1965, 1971), Ball (2001) està d'acord que el temple arquitectònicament «recorda les tradicions aquemènides». Aquests i altres estudiosos continuen examinant el temple com atribuït a la deïtat Anahita.Fard, S. K. "The Anahita Temple Kangavar. Archeological Excabvations and Surveys: The reconstruction and architectural restoration of the Nahid temple and Tagh-e Gera" 1996. Tehran.
El 1981, un informe d'un excavador, Massoud Azarnoush, afirmava que la construcció «no tenia les característiques necessàries que poguessin identificar-lo com un temple». Ali Akbar Sarfaraz, anterior cap de l'equip d'arqueologia de la Universitat de Teheran, hi està d'acord. La teoria més sostinguda per aquest grup és que la ruïna és d'un «palau sassànida tardà». p. 332. miniatura|300x300px|Dibuix d'Eugène Flandin, c. 1840. Va fer esment de l'edifici com a "temple grec" Finalment, un tercer grup opina que el jaciment es va construir en el període aquemènida i va sofrir fases diferents de construcció. D'aquest grup, es pot esmentar l'arqueòleg S. Kambakhsh Fard.
Disputa sobre la data de construcció Al principi, es proposà el 200 abans de la nostra era per a la construcció del temple. «Sota els parts qualsevol influència occidental observable pot ser una supervivència del període hel·lenístic, que és la raó per la qual el monument de Kangāvar una volta fou acceptablement datat com a part primerenc, mentre que les recerques recents demostren que era sassànida tardà». p. 328.
En aquest sentit, però, Warwick Ball diu:
Vegeu també Arquitectura de l'Iran Firuzabad
Referències
Categoria:Edificis de l'Iran Categoria:Arquitectura sassànida Categoria:Temples