La COVID-19 (o covid-19), també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2, és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV, però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest provocà entre els anys 2002 i 2003. El primer cas es va identificar a Wuhan, Xina, el desembre de 2019; donant lloc al brot de coronavirus 2019-2020.

En aquest context, les comunitats autònomes han implementat accions coordinades i recursos nous per gestionar la crisi sanitària

A les Illes Balears, la pandèmia va provocar una forta crisi econòmica, sobretot per la dependència del turisme, que es va veure pràcticament paralitzat durant mesos. Moltes empreses van haver de tancar temporalment o reduir personal, i això va provocar un augment notable de l'atur. El govern balear va implementar ajudes econòmiques i plans de suport per a autònoms i famílies afectades.

Pel que fa a l'àmbit sanitari, es van habilitar espais especials als hospitals per atendre els pacients amb COVID-19, i es van reforçar els equips mèdics amb personal temporal. També es van establir protocols estrictes per controlar els brots, especialment en residències de gent gran, que van ser un dels col·lectius més vulnerables.

En l'àmbit social, les restriccions de mobilitat i les limitacions de contacte van canviar profundament la vida quotidiana. Es van cancel·lar festes populars i activitats culturals, i moltes persones van experimentar sensació d'aïllament. Tanmateix, la situació va fomentar la solidaritat i el suport veïnal, amb iniciatives per ajudar els qui més ho necessitaven.

Quin era el protocol Abans de l'inici de la pandèmia de COVID-19, la situació epidemiològica a les Illes Balears, com a la resta d'Espanya, era estable i controlada, amb una baixa incidència de malalties infeccioses, gràcies als programes de vacunació, la millora dels serveis sanitaris i la promoció de la salut. Tot i això, es van produir alguns brots. El 2019, segons el Sistema de Vigilància Epidemiològica, es van registrar 15 brots alimentaris i 58 no alimentaris, amb la sarna i la infecció gonocòccica entre les malalties més comunes.

Quan va aparèixer el primer cas de COVID-19, es va demanar a la població que, en lloc de presentar-se directament als serveis d'urgències, comuniqués els símptomes per telèfon. A causa de l'escassetat de proves diagnòstiques, la Direcció General de Salut Pública va controlar les autoritzacions per a les proves, i el servei d'emergències 061 era l'encarregat de recollir les mostres a domicili i gestionar el trasllat als hospitals amb mesures de seguretat.

El segon cas, registrat el 29 de febrer de 2020, va ser importat des de Bèrgam, Itàlia, i el tercer cas, amb símptomes el 2 de març, provenia de Milà. A mesura que augmentaven els casos, el 5 de març ja s'havien registrat 237 casos a Espanya, amb 6 a les Illes Balears.

Per fer el seguiment dels casos i contactes, es va crear el 13 de març de 2020 un nou sistema d'atenció domiciliària a les Illes Balears, amb unitats mòbils d'atenció al coronavirus (UVAC). Aquestes unitats, formades per personal mèdic i d'infermeria equipats amb equips de protecció, visitaven els domicilis per recollir mostres, avaluar els símptomes i assegurar l'aïllament o quarantena. Si calia, estabilitzaven els pacients greus per ser traslladats pel 061.

Les Morts per COVID-19 Al voltant de 14,9 milions de persones van perdre la vida al món a conseqüència de la pandèmia de COVID-19 entre l'1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2021, segons va comunicar aquest dijous l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Les noves estimacions de l'organisme de les Nacions Unides representen 9,5 milions més que la xifra de morts notificades oficialment en aquest lapse, que era de 5,4 milions.

D'acord amb el director general de l'agència, aquestes xifres no reflecteixen només la magnitud de la pandèmia.

Excés de mortalitat L'OMS va assenyalar que aquesta nova xifra es va obtenir a partir del càlcul de l'excés de mortalitat durant els primers dos anys de la pandèmia.

S'anomena excés de mortalitat la diferència entre el nombre real de morts i el nombre de morts que s'hauria esperat en absència de la pandèmia, segons els registres d'anys previs.

El càlcul també contempla les morts que no van tenir lloc gràcies a les modificacions en el comportament social durant la crisi sanitària, com la disminució dels accidents de trànsit.

L'excés de morts no inclou únicament els que van morir directament per COVID-19, sinó també les defuncions vinculades de manera indirecta, com les ocasionades per la suspensió de programes de prevenció o la manca d'atenció a altres malalties a causa del col·lapse dels sistemes de salut.

Dades desagregades L'OMS va assenyalar que el 84% de l'excés de morts es va concentrar al sud-est asiàtic, Europa i Amèrica, ⁣ i que deu països van acumular el 68% del total.

La xifra més alta es va registrar al sud-est asiàtic, amb 5,99 milions de morts. Per regions, el van seguir Europa amb 3,25 milions; Amèrica amb 3,23 milions; Àfrica amb 1,25 milions; i la Mediterrània oriental amb 1,08 milions. El Pacífic occidental va ser la zona menys copejada, amb unes 120.000 morts.

Les dades detallades mostren que el 81% de les morts en excés van tenir lloc a països d'ingressos mitjans, el 15% a nacions d'ingressos alts i el 4% a les de baixos ingressos.

A més, les estadístiques revelen que l'impacte va ser més gran en persones d'edat avançada que en joves, i que van morir més homes que dones (57% davant del 43%).

Referències

Categoria:Pandèmia de COVID-19 a Europa Categoria:Esdeveniments de les Illes Balears