alt=Carte du site des tumulus, Les Chirons Bougon sur geoportail.gouv.fr|miniatura|Mapa del jaciment dels túmuls, Les Chirons Bougon en geoportail.gouv.fr. Els túmuls de Bougon són cinc túmuls que constitueixen una necròpolis neolítica a la comuna de Bougon, al departament de Deux-Sèvres. Els primers monuments són del començament del mil·lenni V abans de la nostra era; l'indret, però, estigué en ús fins a mitjans del mil·lenni III ae. El Consell Departamental de Deux-Sèvres va crear un Museu de Prehistòria, que acull col·leccions arqueològiques de les excavacions de l'àrea, dins del parc arqueològic del jaciment.
Història d'un descobriment Els túmuls,Tot i ser d'origen llatí, el mot «tumulus», plural de «tumuli», es pot usar sense plural. que encara no han estat reconeguts com a tals, apareixen en el cadastre napoleònic del 1819 al lloc anomenat els Quirons. El túmul anomenat Túmul C, es reparteix entre parcel·les veïnes; serveix de pastura de cabres i es cultiva a la part baixa. El 1840, Charles Arnault, acompanyat del Sr. Baugier i Ch. Sauzé, en començà una excavació des del cim del túmul més occidental (després anomenat Túmul A) en nom de la Societat d'Estadística, Ciències, Lletres i Arts del departament de Deux-Sèvres. Els informes d'aquesta excavació, els publicà Sauzé (el 1840 i el 1845) i Arnauld (il·lustracions de Baugier) el 1843.
L'impacte d'aquesta excavació és tal que la parcel·la que conté tots els edificis passarà a anomenar-se El Túmul al plànol cadastral. Ja l'any 1840, Chambardel i de Lambardiouze, membres de la Société des Antiquaires de l'Ouest, excavaren un túmul proper (més tard anomenat Túmul C). També s'estudiaren l'extrem sud del Túmul E i l'angle nord-est del Túmul F. L'any 1841, el propietari del Túmul F, creient que hi trobaria un tresor, va cavar-ne els terraplens i enfonsà la taula de coberta del Dolmen F2. El 1845, Sauzé va reprendre l'excavació del Túmul C i va descobrir-ne el mur de parament i el petit dolmen. Entre el 1845 i el 1875, els treballadors de la carretera van obrir el Túmul C per recuperar els materials per a pavimentar la carretera.
Acceptada, doncs, la funció funerària del lloc, el Consell General de Deux-Sèvres va crear una Comissió dels túmuls de Bougon, que va publicar les seues conclusions el 1875,En la Revista de la Societat d'Estadística, Ciències, Lletres i Arts del departament de Deux-Sèvres. i va comprar-ne tots els solars corresponents entre el 1874 i el 1879. El solar està tancat i ara un conserge n'assegura el manteniment i la vigilància. El 1892, B. Ruptes publicà una Guia per a una visita als Túmuls de Bougon, en què els túmuls es designen amb les lletres A a F, que han conservat des de llavors.
La reputació dels túmuls de Bougon genera interés per l'exploració d'altres túmuls de l'àrea, a Salles i Pamproux en particular. En el catàleg il·lustrat de les col·leccions del Museu d'Arqueologia Nacional del 1921, Reinach cita dues vegades els objectes descoberts a Bougon. Després d'una visita al museu Pilori de Niort, Jean Arnal, impressionat per la riquesa de l'aixovar funerari de Bougon, publicà un article en la Revue archéologique l'any 1955 que va ajudar a cridar novament l'atenció sobre la importància del jaciment.L'arqueòleg anglés Glyn Edmund Daniel subratlla la importància del jaciment en la seua obra dedicada als dòlmens de l'estat francés.
Els túmuls estan classificats com a monuments històrics des del 8 de febrer del 1960.
Les excavacions no se'n reprengueren fins a l'any 1968, de primer dirigides per Claude Burnez, i a partir del 1972 i fins al 1986 per Jean-Pierre Mohen.
La necròpolis miniatura|Plànol del túmul de BougonAl plànol, els dòlmens B1 i B2 estan invertits. La necròpolis es va construir en un revolt del Bougon, sobre un altiplà de gres. Distribuïda en menys de dues hectàrees, té cinc túmuls que contenen vuit cambres sepulcrals i una sisena estructura, el túmul D, atípic i enigmàtic, que separa la necròpolis en dues parts.
Aquesta bipartició de la necròpolis també es reflecteix en l'arquitectura: a l'est, els passadissos dels dòlmens E i F s'orienten a l'est o al nord mentre que a la part occidental, els passadissos dels dòlmens A, B i C miren cap al sud o a l'est. Podria correspondre a dos pobles diferents que es van desafiar creant túmuls monumentals.
El túmul A Té de diàmetre, i està envoltat per tres parets concèntriques de pedra seca.El parament se'n refereix a pedres calcàries relativament planes (h = 10 à 20 cm), llargues i fondes (L i A: 30 a 50 cm). La cambra funerària fa de llargada per d'ample i d'alçada. Es cobreix amb una sola taula, d'un gruix aproximat d' i el pes de la qual es calcula en 90 tones, recolzada sobre pilars disposats obliquament (15°), en posició de contrafort, que permeten una millor distribució de la càrrega.
Tots els pilars, tret de dos, han conservat a la part superior pedretes per a falcar la llosa de coberta. Al bel mig de la cambra es van aixecar dos pilars, per dividir-la en dos compartiments. La cantonada del pilar sud-est de la primera subcambra té un sagnat identificat com "una finestra" per Burnez. Segons Roger Joussaume, es tracta d'un dolmen de tipus de la Charente amb característiques dels dòlmens angevins.
El pilar central té un gravat fi, interpretat com una representació d'un ocell, reconegut l'any 1840, l'estil del qual, però, no sembla pas del Neolític; el seu material de pedra calcària té fòssils d'ammonits visibles al centre.
La sala s'obre per un llarg corredor de de orientat en un eix nord-oest/sud-est. Les parets del passadís tenen, a prop de l'entrada a la sala, de llarg, i dos ortòstats a cada costat; la resta de murs són de pedra seca. El passadís va ser descobert l'any 1979 acuradament emplenat amb pedres planes fins a la paret exterior, amb aquesta disposició probablement destinada a amagar l'accés a la sala.
Segons Sauzé, la cambra tenia tres capes arqueològiques, separades per un pis de pedra. La primera capa contenia esquelets humans i aixovar funerari. Estava compost per humus i restes òssies. La tercera capa estava en contacte directe amb el terreny rocós. Sauzé calcula que les restes òssies corresponen a 200 esquelets. Un dels cranis mostrava rastres d'una doble trepanació que s'havia curat. Un esquelet de gos acompanyava el d'un xiquet. La ceràmica constava de “vasos de suport»Un vas de suport és un atuell cilíndric poc fondo, que sembla haver servit en alguns casos d'encenser. molt completa i conservada, amb el fons pla o redó, decorat i amb fragments corresponents a ceràmica datada del Neolític mitjà (Chasséen). La resta del material arqueològic trobat inclou dues destrals de sílex parcialment polides, un pic de roca dura, estris de sílex (serra, fulla, escates), eines d'ossos (pinces, tisores) i adorns (petxines perforades, perles de nacre, os perforat, ullal de llop perforat, un eriçó de mar fòssil). L'excavació del 1978 va permetre recollir part de la tercera capa arqueològica, la més antiga, que conservava restes d'aixovar confirmant un ús de la sala en el neolític mitjà.
El Túmul B Es tracta d'un terraplé llarg (), de d'amplada i d'alçada, orientat est-oest, i es va descobrir com a túmul al 1978. Al sud té una façana rectilínia formada per un parament de dues o tres filades de pedres mentre que el costat nord del túmul és un simple munt de pedres. A l'est, la part superior del dic conté dues estructures a uns dos metres de distància, semblants a cofres però sense cap moble, a part de dos sílexs tallats. A la part occidental, el túmul conté dos dòlmens anomenats B1 i B2.
El Dolmen B1 és una cambra rectangular de de llarg per d'ample tota delimitada per ortòstats. La sala és accessible per un passadís de , orientat nord-sud, desplaçat cap a l'oest, tot formant una "P». La llosa de ponent presenta una decoració tallada en forma de ganxo. L'excavació del Dolmen B1 va arrossegar molt de material arqueològic format per perles de variscita, agulles d'os, destrals de sil·limanita, bocins de gerros del Neolític mitjà, fragments de ceràmica estriada datats del Peu-Richard i una punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncles característics el neolític final.
El Dolmen B2 té una cambra trapezoïdal les parets de la qual estaven fetes de murs de pedra seca complementats amb ortòstats. El passadís i la cambra formen una "Q». L'interior de la cambra tenia dues capes arqueològiques diferenciades. La capa superior contenia tres enterraments separats entre si i la capa inferior, en contacte amb el sòl rocós, vuit casquets cranials, dos o tres ossos llargs, dues mandíbules, vèrtebres i costelles, que semblen d'un enterrament secundari. Els objectes funeraris n'eren tres destrals, puntes de fletxa i una quinzena de perles de pedra calcària i agulles d'os.
El Túmul C miniatura|Façana oest del Túmul C miniatura|Façana sud-est del Túmul C Va ser explorat molt ràpidament per Chambardel i Lambardiouze el 1840 i després per Sauzé el 1845. La part de l'est quedà malmesa per l'explotació d'una pedrera per a reasfaltar la carretera. És un dels túmuls funeraris més grans de la necròpolis, també se'l denomina "el gran túmul» de Sauzé. Fa un poc més de d'est a oest i una mica més de de nord a sud, per una alçada de .
Les excavacions dels anys 1980 van permetre entendre que el monument és fruit d'una construcció en tres fases. Un primer cairn, anomenat Túmul C1, es va construir de forma circular ( de diàmetre per d'alçada). Està envoltat per un mur de parament d'uns d'alt. Conté una cambreta rectangular ( de llarg per d'ample i d'alçada), desplaçada cap a l'oest, delimitada per sis lloses.
Totes les lloses encaixen perfectament als cantons amb un sistema de ranures. Aquesta cambra funerària és semblant a una cista, a més a més no tenia accés a la cambra. L'obertura en forma d'embut que ara es veu a la façana occidental es va fer al segle XIX.L'any 1980, durant les excavacions es va trobar a l'interior de la sala una moneda amb la imatge de Napoleó III datada l'any 1855.
El 1845, Sauzé va descobrir ossos humans al Túmul C1 corresponent a 6 esquelets humans. Les excavacions de la dècada dels 1980 van permetre recollir una petita quantitat de material arqueològic en tres indrets diferents del Túmul C1: fragments ossis (vèrtebres, dents, falange) i fragments de ceràmica de superfície negra. Podrien ser residus de les excavacions de Sauzé en lloc de dipòsits intencionats datats del Neolític. L'enterrament d'un nen d'entre 7 i 8 anys a la cara sud del Túmul C2 i dos o tres enterraments es van trobar a l'angle nord-est del Túmul C3.
El Túmul D Aquesta estructura enigmàtica no és exactament un túmul. És una alçada artificial, una barreja de terra i pedres, tancada per dos murs quasi paral·lels. No es va excavar fins a l'any 1981. Té uns de llargada per d'amplada i d'alçada, orientada nord-oest-sud.
Es va construir sobre una resta de la base rocosa subjacent, on s'excavaren les pedreres per a la construcció del Túmul C (a l'oest) i les dels túmuls E i F (a l'est). La presència d'aquestes pedreres reforça encara més el caràcter separador del Túmul D dins la necròpolis. L'aixovar arqueològic recollit es limita a uns fragments de ceràmica, un percussor de fang i una punta d'eina feta de cornamenta de cérvol. No es coneix cap estructura semblant de cap altre jaciment megalític. L'única certesa respecte al Túmul D és que la seua construcció és contemporània o posterior a l'excavació de la pedrera del Túmul C2.
El Túmul E El túmul té una forma si fa no fa rectangular. Fa de llarg per d'ample. Està delimitat per dos murs enfrontats. Està lleugerament arquejat. Es va construir damunt un petit túmul i les pedres utilitzades provenien de petites fosses d'extracció que eren al voltant del túmul. Conté dues sales, anomenades E1 i E2, que s'obrin a l'est per dos corredors paral·lels.